IDEES AL VOLTANT DE L'APRENENTATGE COOPERATIU: LA TUTORIA ENTRE IGUALS.

Comentari de l'article “Cooperar para enseñar y aprender”. David Duran i Ester Miquel, a Cuadernos de pedagogía, núm. 331. (2003).

Les idees exposades en aquest article no sols no han perdut vigència pel temps transcorregut, sinó que encara adquireixen un sentit i un interès especial. En el context de crisi actual, no totes le escoles poden optar a instal·lacions i equipaments cars i sofisticats. Però sí que es pot fer de la necessitat virtut i explotar la mateixa diferència per atorgar un plus d'implicació a l'acció educativa. Com? Mitjançant els principis de l'aprenentatge cooperatiu (AC) en general i de la tutoria entre iguals (TEI) en particular.

Les escoles, en tant que inserides en un temps i una societat concretes, necessiten canviar per no quedar-se'n desvinculades. Un factor bàsic d'innovació és la cooperació entre alumnes. Els plantejaments que els docents vam conèixer com a alumnes no són vigents i difícilment encaixaran en una societat que ja no és com aquella que ens va veure créixer.

L'AC necessita una planificació acurada que va molt més enllà del simple fet de fer seure els alumnes junts, amb la consigna que han de treballar en grup. Formar-los explícitament per endegar una interdependència positiva no sols evitarà problemes a l'hora de treballar, sinó que és el veritable motor del canvi. A més, s'aprofita el poder mediador de l'alumnat, tot potenciant l'educació inclusiva. Tothom, sigui el que sigui el seu punt de partida, hi pot jugar un paper. I la diversitat, lluny de ser un entrebanc omnipresent, esdevé un recurs literalment inesgotable.

Mitjançant la TEI, una de les manifestacions de l'AC, un alumne tutor (T) aprèn ensenyant-ne un altre de tutorat (t), que al seu torn aprèn mitjançant el suport permanent i personalitzat que rep.

Els avantatges són evidents. En primer lloc, la mobilització (en sentit físic però també figurat) de tot l'alumnat implicat, aprofitant les diferències. Tots podem aprendre, sense que hi sigui determinant el nostre punt de partida. A més, el paper del professor s'optimitza, per l'increment significatiu de la ràtio docent(s)-aprenent(s). Per últim, cal no negligir el lligam emocional que s'estableix entre T i t, sense la presència a vegades intimidatòria, en segons quines edats, del docent.

Resulta significatiu que, en acabar la nostra experiència en TEI, el 100% dels nois i noies expressessin la seva voluntat a tornar a treballar amb un company a qui, fet i fet, no coneixien gaire i que en més d'una ocasió, valoraven d'una manera estereotipada (per raons de gènere, de procedència, de classe social...).