Passa al contingut principal

THE HEN WHO DREAMED SHE COULD FLY, DE SUN-MI HWANG



Sprout (Brot en anglès) és una gallina que veu frustraT un dia rere l'altre el desig de covar els seus propis ous i esdevenir mare d'un pollet. Per això se sent deprimida i sense forces, deixa de menjar, i tal vegada per l'edat i l'escassa perspectiva de canvis a la seva vida (de la covadora estant, enveja i idealitza la vida dels animals del corral), emmalalteix i acaba ponent ous igualment malalts. Sent com l'amo parla de “sacrificar-la” i ella, ignorant el sentit de la paraula, es deixa fer resignada. Sobreviu miraculosament a l'anomenat Forat de la Mort, i en reprendre el seu camí, desorientada, coneix dos personatges que li canviaran la vida. Un és Straggler (Ressagat), un ànec salvatge, situat al marge de la societat animal de la granja, que esdevindrà un amic entranyable i un veritable mentor. L'altre és la mostela, sense nom propi, un depredador despietat i voraç d'ulls que brillen en la foscor, que assetjarà Sprout fins al final dels seus dies. De retorn al corral, on la gallina maldarà per fer-se un lloc, Sprout experimentarà el rebuig de la resta d'animals, encabits tots en rols i fidelitats gregàries inamovibles. Mica en mica, malgrat les dificultats, la gallina es recupera físicament i anímicament, fins al punt d'acabar assumint de retruc el seu desig maternal: cova un ou, que resultarà ser de l'amic Straggler i de la seva companya. I encara que l'au que en neixi sigui un ànec i no un poll, a la tràgica mort dels pares, Sprout es convertirà en un ésser ple de força capaç de plantar cara a totes les vicissituds de la vida.

El relat és una faula i com a tal té a veure amb les febleses de la societat humana. La lectura discorre en dos plans: d'una banda, la recreació d'una societat animal amb les seves regles, i de l'altra, la necessitat de cercar-ne el correlat humà. És inevitable pensar a les faules d'Èsop o de La Fontaine, o en un altre pla, de la magnífica Rebel·lió a la granja, d'Orwell. La novel·la parla d'objectius vitals, del rol de cadascú dins l'entorn que l'envolta i del paper que se n'espera, de les fidelitats que cadascú deu als seus. Però també va més enllà: té a veure amb la superació de les pròpies febleses (arribant al sacrifici suprem, si cal), amb el paper de l'amor filial, amb l'assumpció de rols que omplen una vida al marge de la maledicència o fins i tot de l'oposició frontal del altres. Com, si no, s'entén que un ànec salvatge, capaç de volar i de nedar, anomeni “mare” a una gallina? Aquest darrer punt serviria per il·lustrar i explicar als més petits l'amor dels pares i mares adoptius: el veritable ciment de la família no és la mera genètica.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'EXPEDICIÓ DEL DOCTOR BALMIS, DE MARÍA SOLAR

Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis , de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però

NO VENIMOS DEL LATÍN, DE CARME JIMÉNEZ HUERTAS

Confesso que en una primera instància, com a romanista, no em podia mirar un títol així sinó amb una certa condescendència. L’agosarament del text, ja des de bon començament, em va engrescar a la lectura, convençut que acabaria descobrint on trontollava l’entramat. Doncs no. A la llum d’unes poques afirmacions, incontestables de tan lúcides, vaig veure com se sacsejaven un seguit de creences inalterables i inqüestionades ja des de l’època llunyana en què freqüentàvem l’Aula Magna de la sacrosanta Facultat de Filologia. Sempre havíem cregut en el dogma que el llatí que els romans van estendre per l’Imperi es va corrompre,  tot cedint el pas al llatí vulgar. Un llatí vulgar que al seu torn es fragmentaria en diverses parles, gràcies a l’acció del substrat i del superestrat i amb la correcció del grau de romanització inicial i del poder polític final. I tot això amanit amb la mediatització del poder terrenal de l’Església. Però una via d’aigua enorme apareix en aquest sòlid buc c

¡HASTA LAS ESTRELLAS! DE MARTA ZUBIRÍA

  Ilustraciones de Lyona Por deformación profesional y quizá también por comodidad, no suelo leer ni criticar libros dirigidos al público infantil. Sin embargo, en ocasiones contravengo mis principios,y en este caso ha sido por una muy buena razón. Tenemos aquí un libro precioso en más de un sentido, escrito, ilustrado y editado con oficio y gusto. Se trata de una historia que garantizará felices sueños a quien la lea en voz alta y sobre todo (cosa que merece todos los esfuerzos) a quien la escuche leer. En ella nada está dejado al azar, ya desde la primera frase: "Aquel verano sería diferente para Candela." Toda una declaración de intenciones que se afianza en el simbolismo de los nombres de los personajes. Candela (luz), acompañada de su perrito Luka (nuevamente luz) echa de menos una amiguita con quien compartir juegos en la aldea donde pasa el verano con los abuelos, para quienes es una Bolboreta (mariposa). El deseo de la niña se cumplirá por partida doble al conocer y a