Ves al contingut principal

THE HEN WHO DREAMED SHE COULD FLY, DE SUN-MI HWANG



Sprout (Brot en anglès) és una gallina que veu frustraT un dia rere l'altre el desig de covar els seus propis ous i esdevenir mare d'un pollet. Per això se sent deprimida i sense forces, deixa de menjar, i tal vegada per l'edat i l'escassa perspectiva de canvis a la seva vida (de la covadora estant, enveja i idealitza la vida dels animals del corral), emmalalteix i acaba ponent ous igualment malalts. Sent com l'amo parla de “sacrificar-la” i ella, ignorant el sentit de la paraula, es deixa fer resignada. Sobreviu miraculosament a l'anomenat Forat de la Mort, i en reprendre el seu camí, desorientada, coneix dos personatges que li canviaran la vida. Un és Straggler (Ressagat), un ànec salvatge, situat al marge de la societat animal de la granja, que esdevindrà un amic entranyable i un veritable mentor. L'altre és la mostela, sense nom propi, un depredador despietat i voraç d'ulls que brillen en la foscor, que assetjarà Sprout fins al final dels seus dies. De retorn al corral, on la gallina maldarà per fer-se un lloc, Sprout experimentarà el rebuig de la resta d'animals, encabits tots en rols i fidelitats gregàries inamovibles. Mica en mica, malgrat les dificultats, la gallina es recupera físicament i anímicament, fins al punt d'acabar assumint de retruc el seu desig maternal: cova un ou, que resultarà ser de l'amic Straggler i de la seva companya. I encara que l'au que en neixi sigui un ànec i no un poll, a la tràgica mort dels pares, Sprout es convertirà en un ésser ple de força capaç de plantar cara a totes les vicissituds de la vida.

El relat és una faula i com a tal té a veure amb les febleses de la societat humana. La lectura discorre en dos plans: d'una banda, la recreació d'una societat animal amb les seves regles, i de l'altra, la necessitat de cercar-ne el correlat humà. És inevitable pensar a les faules d'Èsop o de La Fontaine, o en un altre pla, de la magnífica Rebel·lió a la granja, d'Orwell. La novel·la parla d'objectius vitals, del rol de cadascú dins l'entorn que l'envolta i del paper que se n'espera, de les fidelitats que cadascú deu als seus. Però també va més enllà: té a veure amb la superació de les pròpies febleses (arribant al sacrifici suprem, si cal), amb el paper de l'amor filial, amb l'assumpció de rols que omplen una vida al marge de la maledicència o fins i tot de l'oposició frontal del altres. Com, si no, s'entén que un ànec salvatge, capaç de volar i de nedar, anomeni “mare” a una gallina? Aquest darrer punt serviria per il·lustrar i explicar als més petits l'amor dels pares i mares adoptius: el veritable ciment de la família no és la mera genètica.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'EXPEDICIÓ DEL DOCTOR BALMIS, DE MARÍA SOLAR

Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis, de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però això s…

DIETES LECTORES

Sovint d’un temps ençà es parla molt de la necessitat d’un canvi a l’escola. Al marge de la conveniència o no de marejar la perdiu amb un tema tan transcendental, sobta la desimboltura i, ateses les obvietats, la impunitat amb què se’n parla. I més encara si professionals de qualsevol àmbit, tot i ignorar-ho tot del pa que s’hi dóna, a peu d’aula, en parlen com si tal cosa. Tothom pot dir-hi la seva, només faltaria, però el soroll generat i les contraordres esgrimides no deixen remar en la direcció que caldria.

La mateixa desorientació es podria aplicar a la gastronomia i/o a la nutrició en general. Productes que de cop i volta es posen de moda, tendències dietètiques (arcaiques, prescriptives...), judicis de valor diversos per a la perplexitat dels menjadors, que som tots.
Però no vull parlar ni d’educació ni de nutrició, sinó tot el contrari. M’explico. Treballo en el primer d’aquests àmbits i confesso que m’agrada menjar. Però em ve de gust estirar el fil d’una metàfora per glossar u…

LLEGIR PER CREAR IMATGES

Fa temps que els mitjans de comunicació es fan ressò dels canvis que si us plau per força està experimentant l'escola. Vist a peu d'aula, tot i el soroll generat (i les aportacions: sinceres, apassionades, generoses, preocupades... fins i tot, producte de la ignorància també) m'envaeix el dubte. Raonable però dubte. Toca innovar perquè és bo o senzillament perquè toca? No en sé pas tant com per pontificar sobre la qüestió. Deixem-ho per als opinadors professionals en tota la seva gradació. Del que sí que estic convençut és que no és cap mal acostar la vida i l'escola, prescindint de les parets que les separen. Dissenteixo del tot de les veus apocalíptiques, tal vegada benintencionades però possiblement... ehem ... desinformades, que afirmen categòricament que la lectura ha perdut la partida davant de les pantalles (les que siguin). Perdoneu l'acudit fàcil i procediu a l'esquinçada de vestidures preceptives. Per què? Perquè nois i noies atrets al cinema pel reclam l…