Salta al contingut principal

LA NIT DELS OCELLS TRANSPARENTS, DE JOSEP SEMPERE

Quan l’home juga a ser Déu incorre en el perill que Déu vulgui prescindir d’ell. Això passa des que, de resultes de les bombes atòmiques d’Hiroshima i Nagasaki, el destí d’algunes persones va quedar inexorablement unit, agermanat. Amb una prosa d’una gran bellesa, que recorda, conscientment o no, Murakami, Sempere ens endinsa en una història difícil, plena de símbols i de salts en l’espai i en el temps. L’Àngel vol entendre per què la cangur que tenia de petit va haver de marxar o què fa que els seus pares estiguin cada dia més lluny. I, encara més, per què l’Amanda juga a gronxar-se en silenci després d’haver cremat trenta-sis llumins. Igual que trenta-sis són els homes justos, sempre canviants, que fan que Déu no acabi destruint la seva creació. Tot encaixarà finalment, a la perfecció, gràcies a un acte suprem de bondat.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

NAÏM I ELS ULLS MULTICOLORS, DE JORDI FOLCK

SET RAONS PER LLEGIR NAÏM I ELS ULLS MULTICOLORS , DE JORDI FOLCK El set ens sembla una xifra atractiva. És un nombre primer. El set del grup artístic Dau al Set. Les anomenades set meravelles del món antic... Llegir continuarà una experiència única i intransferible, sortosament fora de l’abast de la IA (que segurament tindrà molt d’artificial i ben poc d’intel·ligència). I per últim, no és el mateix alimentar-se que degustar, ni mirar que admirar, ni escoltar que sentir . Enunciades, doncs les coordenades (el nombre 7, llegir, sentir), passem a glossar què fa que aquest llibre no passi desapercebut. 1.    Els temes tractats. La discapacitat (o si se’ns permet, l’altercapacitat, que té molt de capacitat i no gaire de dis- ), el valor de l’amistat i de la família, la resiliència (que es tradueix a no abaixar els braços davant de l’adversitat), la reivindicació de l’esforç i de la creativitat per superar la grisor del món que ens envolta. 2.    La magnit...

A L'IES MEDITERRÀNIA, DEL MASNOU

Amb l'Anna Muñoz, que va tenir l'amabilitat de convidar-me Amb els joves lectors de l'institut Convé sortir de tant en tant del context habitual, de l'anomenada zona de confort, i sotmetre's a l'auditoria d'enfrontar-se a públics diferents. Com ahir mateix. M'havien convidat a parlar de Música amagada , lectura obligatòria a 2n d'ESO, però vaig creure que els havia de parlar de la necessitat d'anar amb els ulls ben oberts pel "llegir" el món i de la necessitat de "créixer". No, no cal convertir-se en un heroi, però sí que vaig proposar la idea de convertir-se en "escriptors" o fins i tot "cineastes". El millor: compartir idees i punts de vista amb altres persones, perquè amb l'intercanvi només es pot guanyar.

PARAULES , FLORS I PÓLVORA, DE CINTA ARASA

  És possible (re)crear una Mercè Rodoreda adolescent versemblant, i que el resultat interessi tant el lector que no la coneix com el que sí (i que, conscientment o no, buscarà entre línies connexions  biobibliogràfiques ). Vet aquí, doncs,  Paraules, flors i pólvora . Arasa se’n surt amb gran solvència, de l’àrdua tasca de novel·lar la primera joventut de Rodoreda, que culmina amb el compromís polític i cultural, si és que cal dissociar-los. De la mà de la imaginació de l’autora (documentada, sí, però fruit de la seva creativitat), coneixem i ens creiem una Merceneta de ca seva, que es debat entre el record de l’avi i l’agraïment a l’oncle  americano.  També som testimonis de l’atracció per un adroguer tortosí, implicat en una xarxa tan clandestina com necessària. En acabat, descobrim que aquest personatge és fictici. L’aposta immersiva d’Arasa en aquest joc entre versemblança i biografia, però, encara va més lluny, tot afegint-hi elements tan interessants...