Ves al contingut principal

A L'IES MEDITERRÀNIA, DEL MASNOU

Amb l'Anna Muñoz, que va tenir l'amabilitat de convidar-me

Amb els joves lectors de l'institut

Convé sortir de tant en tant del context habitual, de l'anomenada zona de confort, i sotmetre's a l'auditoria d'enfrontar-se a públics diferents. Com ahir mateix. M'havien convidat a parlar de Música amagada, lectura obligatòria a 2n d'ESO, però vaig creure que els havia de parlar de la necessitat d'anar amb els ulls ben oberts pel "llegir" el món i de la necessitat de "créixer". No, no cal convertir-se en un heroi, però sí que vaig proposar la idea de convertir-se en "escriptors" o fins i tot "cineastes". El millor: compartir idees i punts de vista amb altres persones, perquè amb l'intercanvi només es pot guanyar.

Comentaris

  1. Ha estat una xerrada molt interessant i trobo que vostè s'ha explicat d'una manera molt curiosa i que ha fet que la presentació tant del llibre en sí com dels herois hagin estat excel.lents.

    Iker Lloveras, alumne 2n ESO A
    IES Mediterrània

    ResponElimina
  2. Des del meu punt de vista, el llibre està molt ben escrit, el lèxic que s'utilitza és adequat a la nostra edat i, a més a més, és bastant curt, per tant, permet que el lector pugui llegir d'una manera més àgil.

    També trobo que el títol és molt encertat, però, voldria que tothom que l'ha llegit pugui conèixer l'autor i com aquest es desenvolupa: parlant amb naturalitat i atenció cap als joves. Penso que la xerrada que vam tenir ens va ser d'ajut per poder entendre millor aquesta novel·la i, per descomptat, l'esforç i el llarg procés que comporta escriure'n una.

    Gabriel Molina - IES Mediterrània

    ResponElimina
  3. Marta: La presentació a la pantalla ha estat senzilla i elegant. El fet de no parlar només del llibre ha fet que sigui més interessant.

    ResponElimina
  4. Raquel: M'ha semblat una presentació molt interessant i clara. M'ha agradat que vingués i poder saber més coses sobre vostè. Espero poder llegir més llibre seus i el felicito per la bona presentació.

    ResponElimina
  5. Crec que la xerrada amb vosté ha estat dinàmica. En el meu cas, m'ha agradat parlar una mica dels temas com Bola de drac i Star Wars. M'ha interesat el booktrailer, i ha estat original.
    M'ha interesat el tema de inici-proposta-acabament-canvis-triomf.
    Crec que ha estat molt agradable.

    Ferran Perelló Pastor Institut Mediterrània

    ResponElimina
  6. Moltes gràcies pels vostres comentaris, tots fruit d'una reflexió interessant! Va ser molt enriquidor per a mi poder compartir amb els nois i noies de 2n d'ESO idees sobre lectura i heroisme, que en la vida real tenen un abast més gran del que no ens pensem. Us convido que totes dues coses siguin més que una anècdota i que tingueu un molt bon sant Jordi!

    ResponElimina
  7. El llibre música amagada és molt bo, i hi han parts en que es manté la intriga i això fa que el llibre sigui més interessant.


    Alejandro Gómez, Institut Mediterrània

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

A BOCA DE CANÓ, DE MANEL ÀLAMO

Els adolescents, lectors o no, poden tenir moltes mancances, però saben distingir les coses autèntiques d'aquelles que no ho són. Per això cal donar-los a tastar de totes totes A boca de canó, un llibre que arribarà a la fibra sensible del lector per poc que s'hi acosti. Es tracta d'una història recurrent, que a mi m'ha recordat, salvant les distàncies, dues grans pel·lícules de Clint Eastwood: Million Dollar Baby i Grand Torino, i que segueix l'esquema heroic clàssic. I això no és un retret, sinó una garantia de bon ofici de l'escriptor. Un vell malcarat (o no), fracassat (això sí) pot exercir de pare/mentor i redimir un/a jove abocat a una vida sense nord. Vera és una noia sense pare, amb una mare drogoaddicta, que troba el seu únic consol xutant a porteria. I se'n surt, destrossant el vell tòpic que les noies no saben jugar a futbol. La seva vida, i la d'un entrenador sobrevingut, una vella glòria del València malbaratada, faran un tomb decisiu quan …

LA VERITAT NO SERVEIX DE RES, DE RAMON BREU

El primer que em passa del cap per parlar d’aquesta magnífica novel·la és la rotunditat del títol, que sembla adir-se amb aquests temps de postveritat (o tal vegada de prementida, com albiren alguns). En Pere Teixidor, d’extracció humil, treballa per a una agència de detectius en la Barcelona que amb prou feines s’ha espolsat l’estraperlo. Arran dels encàrrecs que li encomanen entra en contacte amb llocs i sobretot personatges que pel seu origen no hauria d’haver conegut: l’ambient dels combats de boxa, els cercles selectes dels oligarques afins al règim, les starlettes de mig pèl... tot amanit amb la contenció i la corrupció d’uns anys de pau aparent (encara no són pas els veinticinco). La dicotomia vici privat/pública virtut s’encomana al nostre heroi, envoltat d’uns secundaris de luxe. I la xicota de tota la vida queda eclipsada per una noia de club d’alterne. Però no serà pas l’última transformació d’en Pere. Un cop acabat el llibre, es gesta la pregunta: per a quan la continuació…

LA FILLA DEL NORD, DE MARIA DOLORS MILLAT

En moments convulsos pel que fa a l’adscripció personal, una cita (n’ignoro la procedència) ve especialment a tomb: la veritable pàtria d’un mateix és la infància. I de passada, em serveix per entrellaçar amb la història que glossa aquesta magnífica novel·la. El món de la Berthe, neoyorquina d’adopció, trontolla quan descobreix la infidelitat flagrant del seu xicot, que entre d’altres raons, desencadenarà el retorn sobtat a la pàtria de debò a què al·ludíem: Sept-Îles, al gran nord canadenc. Amb una parada i fonda a mig camí que connectarà amb la primera infància i amb el desvetllament d’un secret que ni tan sols albira. A Sept-Îles, de retruc, després d’un esdeveniment tràgic en el sentit etimològic de la paraula, la Berthe-nena hi havia conegut vincles més poderosos que el de la sang: l’afecte maternal inèdit i el primer amor. Al llarg de la trama, esplèndida, la Berthe navega entre l’afecte maternal que li arriba de fonts diverses i l’amor (un d’impossible, tràgic per tant, i un altre…