Passa al contingut principal

OXALÁ ESTIVESES AQUÍ, DE CHARO PITA

Una autèntica delícia



La Liebre estaba un día en el prado, como de costumbre, cuando, sin previo aviso, vio cómo flotaba una botella en el río. Venciendo su propia reticencia, la rescató y con ayuda de sus amigos pudo sacar el mensaje que contenía. Un escueto Ojalá estuvieras aquí que le impulsa a hacer las maletas, ir más allá de la frontera del bosque, donde nadie de su especie se había atrevido a pisar, y remontar el camino, río arriba. Pese a las lógicas dificultades que va a encontrar (animales hostiles, la incerteza, el propio miedo, los prejuicios), la Liebre no desfallece en ningún momento, porque cree que el mensaje, que no sabe quién lo manda, merece ponerse en marcha. Y la ilusión por encontrar lo que busca, el propio conocimiento y el conocimiento de los demás hacen que el periplo valga la pena.
La estructura corresponde claramente a la de un relato heroico, donde el protagonista parte para cumplir una tarea. A lo largo del viaje experimenta peligros, conoce personajes que le ayudan y otros que le dificultan el proceso. Y finalmente regresa,  sobreponiéndose en todo momento al propio miedo, convertido en alguien más fuerte y sobre todo, más sabio. Sin embargo, lejos de ser una fábula donde los seres de la naturaleza se caractericen tópica y superficialmente (tal como algunos plantean la literatura para niños), tanto Liebre como sus amigos (Lagarta, Cangrejo, Abeja y Viento), bajo una aparente sencillez, son personajes llenos de matices. Y la complejidad latente contagia empatizar con el héroe y con sus valores (amistad, coherencia, perseverancia, generosidad). El buen oficio de la autora pone por escrito una narración que, a buen seguro, leída en voz alta o simplemente en versión oral, debe de cautivar niños y mayores. 


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'EXPEDICIÓ DEL DOCTOR BALMIS, DE MARÍA SOLAR

Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis , de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però

PARAULES , FLORS I PÓLVORA, DE CINTA ARASA

  És possible (re)crear una Mercè Rodoreda adolescent versemblant, i que el resultat interessi tant el lector que no la coneix com el que sí (i que, conscientment o no, buscarà entre línies connexions  biobibliogràfiques ). Vet aquí, doncs,  Paraules, flors i pólvora . Arasa se’n surt amb gran solvència, de l’àrdua tasca de novel·lar la primera joventut de Rodoreda, que culmina amb el compromís polític i cultural, si és que cal dissociar-los. De la mà de la imaginació de l’autora (documentada, sí, però fruit de la seva creativitat), coneixem i ens creiem una Merceneta de ca seva, que es debat entre el record de l’avi i l’agraïment a l’oncle  americano.  També som testimonis de l’atracció per un adroguer tortosí, implicat en una xarxa tan clandestina com necessària. En acabat, descobrim que aquest personatge és fictici. L’aposta immersiva d’Arasa en aquest joc entre versemblança i biografia, però, encara va més lluny, tot afegint-hi elements tan interessants com una primera narració lit

LA NIT DE LA PAPALLONA, DE MARGARIDA ARITZETA

El premi Barcanova de literatura juvenil 2013 és una història duríssima. La M inicia un procés de metamorfosi, enfrontada al món tot buscant-hi un lloc, fregant la malaltia mental. Als seus somnis d'esdevenir música, s'hi suma l'amor, ambivalent i encarnat per un noi de la seva edat i per un misteriós veterà de guerra balcànic. La clau de volta serà una nit d'excessos, comiat de l'estiu i tal vegada de la vida tal com la M i els seus acòlits la concebien abans d'un fet terrible i confús. La història, plena de sordidesa, abandó, incomprensió, rebel·lia amb causa (o no), nihilisme... no future , en definitiva, no deixa de ser un intent de respondre a la pregunta bàsica: qui sóc jo? La nit de la papallona és una novel·la difícil, tant pel que diu per com ho diu, gens amable i que ofereix poques esperances. No cal enganyar els joves amb mons de llaminadura presidits per un simpàtic ratolinet d'obscures intencions, però segurament hi ha un terme mig.