Passa al contingut principal

OXALÁ ESTIVESES AQUÍ, DE CHARO PITA

Una autèntica delícia



La Liebre estaba un día en el prado, como de costumbre, cuando, sin previo aviso, vio cómo flotaba una botella en el río. Venciendo su propia reticencia, la rescató y con ayuda de sus amigos pudo sacar el mensaje que contenía. Un escueto Ojalá estuvieras aquí que le impulsa a hacer las maletas, ir más allá de la frontera del bosque, donde nadie de su especie se había atrevido a pisar, y remontar el camino, río arriba. Pese a las lógicas dificultades que va a encontrar (animales hostiles, la incerteza, el propio miedo, los prejuicios), la Liebre no desfallece en ningún momento, porque cree que el mensaje, que no sabe quién lo manda, merece ponerse en marcha. Y la ilusión por encontrar lo que busca, el propio conocimiento y el conocimiento de los demás hacen que el periplo valga la pena.
La estructura corresponde claramente a la de un relato heroico, donde el protagonista parte para cumplir una tarea. A lo largo del viaje experimenta peligros, conoce personajes que le ayudan y otros que le dificultan el proceso. Y finalmente regresa,  sobreponiéndose en todo momento al propio miedo, convertido en alguien más fuerte y sobre todo, más sabio. Sin embargo, lejos de ser una fábula donde los seres de la naturaleza se caractericen tópica y superficialmente (tal como algunos plantean la literatura para niños), tanto Liebre como sus amigos (Lagarta, Cangrejo, Abeja y Viento), bajo una aparente sencillez, son personajes llenos de matices. Y la complejidad latente contagia empatizar con el héroe y con sus valores (amistad, coherencia, perseverancia, generosidad). El buen oficio de la autora pone por escrito una narración que, a buen seguro, leída en voz alta o simplemente en versión oral, debe de cautivar niños y mayores. 


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

A BOCA DE CANÓ, DE MANEL ÀLAMO

Els adolescents, lectors o no, poden tenir moltes mancances, però saben distingir les coses autèntiques d'aquelles que no ho són. Per això cal donar-los a tastar de totes totes A boca de canó, un llibre que arribarà a la fibra sensible del lector per poc que s'hi acosti. Es tracta d'una història recurrent, que a mi m'ha recordat, salvant les distàncies, dues grans pel·lícules de Clint Eastwood: Million Dollar Baby i Grand Torino, i que segueix l'esquema heroic clàssic. I això no és un retret, sinó una garantia de bon ofici de l'escriptor. Un vell malcarat (o no), fracassat (això sí) pot exercir de pare/mentor i redimir un/a jove abocat a una vida sense nord. Vera és una noia sense pare, amb una mare drogoaddicta, que troba el seu únic consol xutant a porteria. I se'n surt, destrossant el vell tòpic que les noies no saben jugar a futbol. La seva vida, i la d'un entrenador sobrevingut, una vella glòria del València malbaratada, faran un tomb decisiu quan …

CAMINS D’AIGUA, DE RAIMON PORTELL

Després de llegir-lo amb avidesa, em veig ara obligat (sense que sigui cap imposició externa) a glossar un llibre que, a dreta llei, no he acabat de llegir en la seva totalitat. M’explico. Parlant amb propietat, Camins d’aigua, com el volum previ, Camins de nit, tot i el gruix (considerable i farcit de moltes i molt bones pàgines), no són sinó dos episodis d’una obra que adopta la forma de trilogia, La llum d’Artús. I la tercera part encara no ha sortit! D’aquí que la lectura sigui forçosament inconclusa. De què parla Camins d’aigua? Si no heu llegit (encara) Camins de nit, feu-ho. En primer lloc per entendre la col·locació de les peces que convergiran, inexorablement, en una impressionant partida d’escacs on el Vell Continent serà el tauler. Però sobretot, per familiaritzar-vos amb una saga que val la pena conèixer. Tot s’articula a partir d’una Història amb majúscules alternativa que condiciona una Geografia també amb majúscules alternativa, on, passat el desconcert inicial, es poden …

L'EXPEDICIÓ DEL DOCTOR BALMIS, DE MARÍA SOLAR

Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis, de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però això s…