Salta al contingut principal

DOS LLIBRES QUE CAL LLEGIR

Resultat d'imatges de les pereres fan la flor blancaResultat d'imatges de un monstre em ve a veure

Dos llibres que he llegit recentment i que m'han transmès un seguit d'emocions que crec que val la pena compartir.
Tant l'un com l'altre traspuen sensibilitat i subtilesa al llarg de les seves escasses pàgines. Hi veig, malgrat les diferències evidents, un denominador comú: els protagonistes, tots masculins, creixen davant l'adversitat, com correspon a tot heroi, a còpia d'empassar-se, literalment o no, les llàgrimes.
Totes dues obres ens fan encongir l'ànima a causa de situacions extremes (i tanmateix possibles) que colpeixen adolescents. 
Tres germans pateixen l'abandó de la mare mantenint l'escalfor de la llar amb un pare d'allò més humà. Juguen sovint, com en un ritual, a Negre, una particular versió de fet i amagar amb els ulls tancats. El petit perd la vista en un accident i haurà de jugar-hi per sempre més.
Un noi entoma l'absència del pare, els maltractaments a l'escola i sobretot la malaltia terminal de la mare sense ni tan sols poder descansar a la nit: un monstre el ve a visitar i el malson que es mostra no és l'evident, sinó un altre.
La bona literatura no coneix fronteres d'edats ni tampoc d'idioma, gràcies a les traduccions de Ferran Ràfols i de Maria Rosich respectivament.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

NAÏM I ELS ULLS MULTICOLORS, DE JORDI FOLCK

SET RAONS PER LLEGIR NAÏM I ELS ULLS MULTICOLORS , DE JORDI FOLCK El set ens sembla una xifra atractiva. És un nombre primer. El set del grup artístic Dau al Set. Les anomenades set meravelles del món antic... Llegir continuarà una experiència única i intransferible, sortosament fora de l’abast de la IA (que segurament tindrà molt d’artificial i ben poc d’intel·ligència). I per últim, no és el mateix alimentar-se que degustar, ni mirar que admirar, ni escoltar que sentir . Enunciades, doncs les coordenades (el nombre 7, llegir, sentir), passem a glossar què fa que aquest llibre no passi desapercebut. 1.    Els temes tractats. La discapacitat (o si se’ns permet, l’altercapacitat, que té molt de capacitat i no gaire de dis- ), el valor de l’amistat i de la família, la resiliència (que es tradueix a no abaixar els braços davant de l’adversitat), la reivindicació de l’esforç i de la creativitat per superar la grisor del món que ens envolta. 2.    La magnit...

PARAULES , FLORS I PÓLVORA, DE CINTA ARASA

  És possible (re)crear una Mercè Rodoreda adolescent versemblant, i que el resultat interessi tant el lector que no la coneix com el que sí (i que, conscientment o no, buscarà entre línies connexions  biobibliogràfiques ). Vet aquí, doncs,  Paraules, flors i pólvora . Arasa se’n surt amb gran solvència, de l’àrdua tasca de novel·lar la primera joventut de Rodoreda, que culmina amb el compromís polític i cultural, si és que cal dissociar-los. De la mà de la imaginació de l’autora (documentada, sí, però fruit de la seva creativitat), coneixem i ens creiem una Merceneta de ca seva, que es debat entre el record de l’avi i l’agraïment a l’oncle  americano.  També som testimonis de l’atracció per un adroguer tortosí, implicat en una xarxa tan clandestina com necessària. En acabat, descobrim que aquest personatge és fictici. L’aposta immersiva d’Arasa en aquest joc entre versemblança i biografia, però, encara va més lluny, tot afegint-hi elements tan interessants...

A L'IES MEDITERRÀNIA, DEL MASNOU

Amb l'Anna Muñoz, que va tenir l'amabilitat de convidar-me Amb els joves lectors de l'institut Convé sortir de tant en tant del context habitual, de l'anomenada zona de confort, i sotmetre's a l'auditoria d'enfrontar-se a públics diferents. Com ahir mateix. M'havien convidat a parlar de Música amagada , lectura obligatòria a 2n d'ESO, però vaig creure que els havia de parlar de la necessitat d'anar amb els ulls ben oberts pel "llegir" el món i de la necessitat de "créixer". No, no cal convertir-se en un heroi, però sí que vaig proposar la idea de convertir-se en "escriptors" o fins i tot "cineastes". El millor: compartir idees i punts de vista amb altres persones, perquè amb l'intercanvi només es pot guanyar.