Passa al contingut principal

DOS LLIBRES QUE CAL LLEGIR

Resultat d'imatges de les pereres fan la flor blancaResultat d'imatges de un monstre em ve a veure

Dos llibres que he llegit recentment i que m'han transmès un seguit d'emocions que crec que val la pena compartir.
Tant l'un com l'altre traspuen sensibilitat i subtilesa al llarg de les seves escasses pàgines. Hi veig, malgrat les diferències evidents, un denominador comú: els protagonistes, tots masculins, creixen davant l'adversitat, com correspon a tot heroi, a còpia d'empassar-se, literalment o no, les llàgrimes.
Totes dues obres ens fan encongir l'ànima a causa de situacions extremes (i tanmateix possibles) que colpeixen adolescents. 
Tres germans pateixen l'abandó de la mare mantenint l'escalfor de la llar amb un pare d'allò més humà. Juguen sovint, com en un ritual, a Negre, una particular versió de fet i amagar amb els ulls tancats. El petit perd la vista en un accident i haurà de jugar-hi per sempre més.
Un noi entoma l'absència del pare, els maltractaments a l'escola i sobretot la malaltia terminal de la mare sense ni tan sols poder descansar a la nit: un monstre el ve a visitar i el malson que es mostra no és l'evident, sinó un altre.
La bona literatura no coneix fronteres d'edats ni tampoc d'idioma, gràcies a les traduccions de Ferran Ràfols i de Maria Rosich respectivament.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'EXPEDICIÓ DEL DOCTOR BALMIS, DE MARÍA SOLAR

Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis , de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però

NO VENIMOS DEL LATÍN, DE CARME JIMÉNEZ HUERTAS

Confesso que en una primera instància, com a romanista, no em podia mirar un títol així sinó amb una certa condescendència. L’agosarament del text, ja des de bon començament, em va engrescar a la lectura, convençut que acabaria descobrint on trontollava l’entramat. Doncs no. A la llum d’unes poques afirmacions, incontestables de tan lúcides, vaig veure com se sacsejaven un seguit de creences inalterables i inqüestionades ja des de l’època llunyana en què freqüentàvem l’Aula Magna de la sacrosanta Facultat de Filologia. Sempre havíem cregut en el dogma que el llatí que els romans van estendre per l’Imperi es va corrompre,  tot cedint el pas al llatí vulgar. Un llatí vulgar que al seu torn es fragmentaria en diverses parles, gràcies a l’acció del substrat i del superestrat i amb la correcció del grau de romanització inicial i del poder polític final. I tot això amanit amb la mediatització del poder terrenal de l’Església. Però una via d’aigua enorme apareix en aquest sòlid buc c

¡HASTA LAS ESTRELLAS! DE MARTA ZUBIRÍA

  Ilustraciones de Lyona Por deformación profesional y quizá también por comodidad, no suelo leer ni criticar libros dirigidos al público infantil. Sin embargo, en ocasiones contravengo mis principios,y en este caso ha sido por una muy buena razón. Tenemos aquí un libro precioso en más de un sentido, escrito, ilustrado y editado con oficio y gusto. Se trata de una historia que garantizará felices sueños a quien la lea en voz alta y sobre todo (cosa que merece todos los esfuerzos) a quien la escuche leer. En ella nada está dejado al azar, ya desde la primera frase: "Aquel verano sería diferente para Candela." Toda una declaración de intenciones que se afianza en el simbolismo de los nombres de los personajes. Candela (luz), acompañada de su perrito Luka (nuevamente luz) echa de menos una amiguita con quien compartir juegos en la aldea donde pasa el verano con los abuelos, para quienes es una Bolboreta (mariposa). El deseo de la niña se cumplirá por partida doble al conocer y a