Ves al contingut principal

LABERINT



A conseqüència de la caiguda d'un meteorit en temps immemorials, un petit planeta deixa de girar al voltant del seu corresponent sol. La immobilitat provoca canvis tràgics a escala global: una zona reduïda no coneix la nit, tot just una oscil·lació en la quantitat de llum, mentre que la resta està sempre submergida en les tenebres. Les dues zones tenen flora i fauna específiques, i els humans que poblen el planeta, atrapats en una Edat de Pedra alternativa, s'han de repartir els poquíssims recursos: recol·lecció de fruits, destinada a les dones, i caça, patrimoni dels homes. Per evitar la fam i la destrucció, hi ha unes lleis duríssimes, establertes per una casta de bruixots, que impedeixen la concepció de més d'un fill per família, i també un procés anomenat Selecció. Aquest procés, realitzat anualment, implica una sèrie de proves iniciàtiques per als aspirants a caçador. Els nens, denominats segons forces de la naturalesa han de recórrer un perillosíssim Laberint, ple de trampes mortals i d'éssers terribles. Un cop arribats al Nucli, només els supervivents podran escollir un nom de veritat i també la companya que desitgin per formar una família. Així ha estat des de temps immemorials, des d'un caçador mític, la valentia del qual va servir per buidar un ull a la bèstia que encarna l'ordre terrible que regna al planeta. Assistim al periple iniciàtic d'un grup de nois que han de superar la seva Selecció, que resultarà diferent a les anteriors perquè hi ha una profecia escrita que indica que tot ha de canviar. 

L'autor evidencia una gran capacitat per sorprendre el lector amb la seva imaginació, tot creant un món coherent i convincent, amb els seus éssers i les sevs regles particularíssimes. El lector se submergeix en aquest món paral·lel, primitiu i cruel, i s'implica emocionalment en la lluita dels protagonistes. L'elenc de personatges, lluny d'estereotips, està ben aconseguit, amb una riquesa i una complexitat que els fa molt atractius. I la trama, amb els seus girs argumentals i els seus reconeixements, amb els seus conflictes universals i reconeixibles, resulta fascinant.

Conexíem Panicello per 250 quilòmetres, una novel·la de to i de factura totalment diferent. Posats a triar, em decanto de totes totes per Laberint.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'EXPEDICIÓ DEL DOCTOR BALMIS, DE MARÍA SOLAR

Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis, de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però això s…

ROC I L'ESCALA DE LES PORTES SECRETES, D'EULÀLIA CANAL

En Roc no entén, però accepta a contracor que els pares marxin a l’Índia per anar-hi a buscar una germaneta. Qui en voldria una, podent tenir un gat? Si el nen no comprèn la fal·lera que els agafa als pares, ells tampoc no comprendrien que tingui un amic un pèl salvatge, en Kiku, que només en Roc pot veure. Per sort, no tots els adults són tan previsibles i convencionals. El senyor Nicolau, a càrrec del qual es queda, el tracta com a un igual. Encara més: li dóna responsabilitats, perquè l’adult sempre està ocupat venent coses impossibles. Com l’escala que propicia una trobada providencial. El nen, en les estones de llibertat de què gaudeix, descobreix que hi ha algú que fa desaparèixer galetes i llet. Algú que ha perdut una goma per al cabell amb una estrella. I també un gat que potser no ho és, amb els ulls verds, que tal vegada sigui el tigre disfressat que s’ha escapat del zoo. D’aquesta història em fascina el llenguatge expressiu, directe, clar, senzill, i alhora suggeridor, tant com…

DIETES LECTORES

Sovint d’un temps ençà es parla molt de la necessitat d’un canvi a l’escola. Al marge de la conveniència o no de marejar la perdiu amb un tema tan transcendental, sobta la desimboltura i, ateses les obvietats, la impunitat amb què se’n parla. I més encara si professionals de qualsevol àmbit, tot i ignorar-ho tot del pa que s’hi dóna, a peu d’aula, en parlen com si tal cosa. Tothom pot dir-hi la seva, només faltaria, però el soroll generat i les contraordres esgrimides no deixen remar en la direcció que caldria.

La mateixa desorientació es podria aplicar a la gastronomia i/o a la nutrició en general. Productes que de cop i volta es posen de moda, tendències dietètiques (arcaiques, prescriptives...), judicis de valor diversos per a la perplexitat dels menjadors, que som tots.
Però no vull parlar ni d’educació ni de nutrició, sinó tot el contrari. M’explico. Treballo en el primer d’aquests àmbits i confesso que m’agrada menjar. Però em ve de gust estirar el fil d’una metàfora per glossar u…