Ves al contingut principal

LABERINT



A conseqüència de la caiguda d'un meteorit en temps immemorials, un petit planeta deixa de girar al voltant del seu corresponent sol. La immobilitat provoca canvis tràgics a escala global: una zona reduïda no coneix la nit, tot just una oscil·lació en la quantitat de llum, mentre que la resta està sempre submergida en les tenebres. Les dues zones tenen flora i fauna específiques, i els humans que poblen el planeta, atrapats en una Edat de Pedra alternativa, s'han de repartir els poquíssims recursos: recol·lecció de fruits, destinada a les dones, i caça, patrimoni dels homes. Per evitar la fam i la destrucció, hi ha unes lleis duríssimes, establertes per una casta de bruixots, que impedeixen la concepció de més d'un fill per família, i també un procés anomenat Selecció. Aquest procés, realitzat anualment, implica una sèrie de proves iniciàtiques per als aspirants a caçador. Els nens, denominats segons forces de la naturalesa han de recórrer un perillosíssim Laberint, ple de trampes mortals i d'éssers terribles. Un cop arribats al Nucli, només els supervivents podran escollir un nom de veritat i també la companya que desitgin per formar una família. Així ha estat des de temps immemorials, des d'un caçador mític, la valentia del qual va servir per buidar un ull a la bèstia que encarna l'ordre terrible que regna al planeta. Assistim al periple iniciàtic d'un grup de nois que han de superar la seva Selecció, que resultarà diferent a les anteriors perquè hi ha una profecia escrita que indica que tot ha de canviar. 

L'autor evidencia una gran capacitat per sorprendre el lector amb la seva imaginació, tot creant un món coherent i convincent, amb els seus éssers i les sevs regles particularíssimes. El lector se submergeix en aquest món paral·lel, primitiu i cruel, i s'implica emocionalment en la lluita dels protagonistes. L'elenc de personatges, lluny d'estereotips, està ben aconseguit, amb una riquesa i una complexitat que els fa molt atractius. I la trama, amb els seus girs argumentals i els seus reconeixements, amb els seus conflictes universals i reconeixibles, resulta fascinant.

Conexíem Panicello per 250 quilòmetres, una novel·la de to i de factura totalment diferent. Posats a triar, em decanto de totes totes per Laberint.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

A BOCA DE CANÓ, DE MANEL ÀLAMO

Els adolescents, lectors o no, poden tenir moltes mancances, però saben distingir les coses autèntiques d'aquelles que no ho són. Per això cal donar-los a tastar de totes totes A boca de canó, un llibre que arribarà a la fibra sensible del lector per poc que s'hi acosti. Es tracta d'una història recurrent, que a mi m'ha recordat, salvant les distàncies, dues grans pel·lícules de Clint Eastwood: Million Dollar Baby i Grand Torino, i que segueix l'esquema heroic clàssic. I això no és un retret, sinó una garantia de bon ofici de l'escriptor. Un vell malcarat (o no), fracassat (això sí) pot exercir de pare/mentor i redimir un/a jove abocat a una vida sense nord. Vera és una noia sense pare, amb una mare drogoaddicta, que troba el seu únic consol xutant a porteria. I se'n surt, destrossant el vell tòpic que les noies no saben jugar a futbol. La seva vida, i la d'un entrenador sobrevingut, una vella glòria del València malbaratada, faran un tomb decisiu quan …

LA VERITAT NO SERVEIX DE RES, DE RAMON BREU

El primer que em passa del cap per parlar d’aquesta magnífica novel·la és la rotunditat del títol, que sembla adir-se amb aquests temps de postveritat (o tal vegada de prementida, com albiren alguns). En Pere Teixidor, d’extracció humil, treballa per a una agència de detectius en la Barcelona que amb prou feines s’ha espolsat l’estraperlo. Arran dels encàrrecs que li encomanen entra en contacte amb llocs i sobretot personatges que pel seu origen no hauria d’haver conegut: l’ambient dels combats de boxa, els cercles selectes dels oligarques afins al règim, les starlettes de mig pèl... tot amanit amb la contenció i la corrupció d’uns anys de pau aparent (encara no són pas els veinticinco). La dicotomia vici privat/pública virtut s’encomana al nostre heroi, envoltat d’uns secundaris de luxe. I la xicota de tota la vida queda eclipsada per una noia de club d’alterne. Però no serà pas l’última transformació d’en Pere. Un cop acabat el llibre, es gesta la pregunta: per a quan la continuació…

LA FILLA DEL NORD, DE MARIA DOLORS MILLAT

En moments convulsos pel que fa a l’adscripció personal, una cita (n’ignoro la procedència) ve especialment a tomb: la veritable pàtria d’un mateix és la infància. I de passada, em serveix per entrellaçar amb la història que glossa aquesta magnífica novel·la. El món de la Berthe, neoyorquina d’adopció, trontolla quan descobreix la infidelitat flagrant del seu xicot, que entre d’altres raons, desencadenarà el retorn sobtat a la pàtria de debò a què al·ludíem: Sept-Îles, al gran nord canadenc. Amb una parada i fonda a mig camí que connectarà amb la primera infància i amb el desvetllament d’un secret que ni tan sols albira. A Sept-Îles, de retruc, després d’un esdeveniment tràgic en el sentit etimològic de la paraula, la Berthe-nena hi havia conegut vincles més poderosos que el de la sang: l’afecte maternal inèdit i el primer amor. Al llarg de la trama, esplèndida, la Berthe navega entre l’afecte maternal que li arriba de fonts diverses i l’amor (un d’impossible, tràgic per tant, i un altre…