Passa al contingut principal

LABERINT



A conseqüència de la caiguda d'un meteorit en temps immemorials, un petit planeta deixa de girar al voltant del seu corresponent sol. La immobilitat provoca canvis tràgics a escala global: una zona reduïda no coneix la nit, tot just una oscil·lació en la quantitat de llum, mentre que la resta està sempre submergida en les tenebres. Les dues zones tenen flora i fauna específiques, i els humans que poblen el planeta, atrapats en una Edat de Pedra alternativa, s'han de repartir els poquíssims recursos: recol·lecció de fruits, destinada a les dones, i caça, patrimoni dels homes. Per evitar la fam i la destrucció, hi ha unes lleis duríssimes, establertes per una casta de bruixots, que impedeixen la concepció de més d'un fill per família, i també un procés anomenat Selecció. Aquest procés, realitzat anualment, implica una sèrie de proves iniciàtiques per als aspirants a caçador. Els nens, denominats segons forces de la naturalesa han de recórrer un perillosíssim Laberint, ple de trampes mortals i d'éssers terribles. Un cop arribats al Nucli, només els supervivents podran escollir un nom de veritat i també la companya que desitgin per formar una família. Així ha estat des de temps immemorials, des d'un caçador mític, la valentia del qual va servir per buidar un ull a la bèstia que encarna l'ordre terrible que regna al planeta. Assistim al periple iniciàtic d'un grup de nois que han de superar la seva Selecció, que resultarà diferent a les anteriors perquè hi ha una profecia escrita que indica que tot ha de canviar. 

L'autor evidencia una gran capacitat per sorprendre el lector amb la seva imaginació, tot creant un món coherent i convincent, amb els seus éssers i les sevs regles particularíssimes. El lector se submergeix en aquest món paral·lel, primitiu i cruel, i s'implica emocionalment en la lluita dels protagonistes. L'elenc de personatges, lluny d'estereotips, està ben aconseguit, amb una riquesa i una complexitat que els fa molt atractius. I la trama, amb els seus girs argumentals i els seus reconeixements, amb els seus conflictes universals i reconeixibles, resulta fascinant.

Conexíem Panicello per 250 quilòmetres, una novel·la de to i de factura totalment diferent. Posats a triar, em decanto de totes totes per Laberint.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'EXPEDICIÓ DEL DOCTOR BALMIS, DE MARÍA SOLAR

Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis , de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però

NO VENIMOS DEL LATÍN, DE CARME JIMÉNEZ HUERTAS

Confesso que en una primera instància, com a romanista, no em podia mirar un títol així sinó amb una certa condescendència. L’agosarament del text, ja des de bon començament, em va engrescar a la lectura, convençut que acabaria descobrint on trontollava l’entramat. Doncs no. A la llum d’unes poques afirmacions, incontestables de tan lúcides, vaig veure com se sacsejaven un seguit de creences inalterables i inqüestionades ja des de l’època llunyana en què freqüentàvem l’Aula Magna de la sacrosanta Facultat de Filologia. Sempre havíem cregut en el dogma que el llatí que els romans van estendre per l’Imperi es va corrompre,  tot cedint el pas al llatí vulgar. Un llatí vulgar que al seu torn es fragmentaria en diverses parles, gràcies a l’acció del substrat i del superestrat i amb la correcció del grau de romanització inicial i del poder polític final. I tot això amanit amb la mediatització del poder terrenal de l’Església. Però una via d’aigua enorme apareix en aquest sòlid buc c

¡HASTA LAS ESTRELLAS! DE MARTA ZUBIRÍA

  Ilustraciones de Lyona Por deformación profesional y quizá también por comodidad, no suelo leer ni criticar libros dirigidos al público infantil. Sin embargo, en ocasiones contravengo mis principios,y en este caso ha sido por una muy buena razón. Tenemos aquí un libro precioso en más de un sentido, escrito, ilustrado y editado con oficio y gusto. Se trata de una historia que garantizará felices sueños a quien la lea en voz alta y sobre todo (cosa que merece todos los esfuerzos) a quien la escuche leer. En ella nada está dejado al azar, ya desde la primera frase: "Aquel verano sería diferente para Candela." Toda una declaración de intenciones que se afianza en el simbolismo de los nombres de los personajes. Candela (luz), acompañada de su perrito Luka (nuevamente luz) echa de menos una amiguita con quien compartir juegos en la aldea donde pasa el verano con los abuelos, para quienes es una Bolboreta (mariposa). El deseo de la niña se cumplirá por partida doble al conocer y a