Tots hem sentit a parlar, de les llegendes urbanes, i n'hem difós, voluntàriament o no. Per què ens fascinen aquests relats inquietants, esbiaixats i rigorosament apòcrifs? Potser perquè responen a pors atàviques que tenen a veure amb estereotips: el que sigui, per tal de no haver de pensar.
Fa uns anys vaig dur a terme una experiència d'expressió oral i escrita basada en les més conegudes de totes. Les conclusions queden recollides en aquest article publicat a GUIX.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada