![]() |
Cartell de Fran Parreño publicat per la Fundació Bromera per al foment de la lectura.
Acostumo a desconfiar de les celebracions imposades: Dia de la Mare, del Pare...També dels Dies Internacionals del que sigui: de la Filatèlia, de la Gimnàstica Sueca...Malgrat tot, la bellesa del cartell que m'han fet arribar a casa farà que per un moment renunciï a les meves, potser no massa, sòlides conviccions. En el fons, què passa si abril esdevé el mes del llibre?
|
És possible (re)crear una Mercè Rodoreda adolescent versemblant, i que el resultat interessi tant el lector que no la coneix com el que sí (i que, conscientment o no, buscarà entre línies connexions biobibliogràfiques ). Vet aquí, doncs, Paraules, flors i pólvora . Arasa se’n surt amb gran solvència, de l’àrdua tasca de novel·lar la primera joventut de Rodoreda, que culmina amb el compromís polític i cultural, si és que cal dissociar-los. De la mà de la imaginació de l’autora (documentada, sí, però fruit de la seva creativitat), coneixem i ens creiem una Merceneta de ca seva, que es debat entre el record de l’avi i l’agraïment a l’oncle americano. També som testimonis de l’atracció per un adroguer tortosí, implicat en una xarxa tan clandestina com necessària. En acabat, descobrim que aquest personatge és fictici. L’aposta immersiva d’Arasa en aquest joc entre versemblança i biografia, però, encara va més lluny, tot afegint-hi elements tan interessants...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada