No ens l'hem inventat nosaltres, però sí que ens sembla prou novedós el concepte. Dos alumnes, de nivells diferents de competència lingüística, col·laboren a l'aula en el marc d'un projecte. Els en cal una formació prèvia, aclarint què s'espera de cadascun d'ells. Un "aprèn" a llegir millor. L'altre l'hi "ensenya". El primer té un profe per a ell sol. L'altre ha de tenir les idees ben clares i estar a l'aguait de les necessitats del company. S'elimina la pressió de llegir davant d'un públic. El company de més competència corregeix amablement. I de passada es creen vincles. Tothom pot ajudar, tothom pot necessitar ajuda en un moment o altre. No és la panacea, però un cop motivats els alumnes, la tutoria entre iguals és una eina potentíssima. En parlarem més endavant, del projecte referit a la lectura que estem duent a terme.
Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis , de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada