Ves al contingut principal

ESCALFEM MOTORS


Ja ha passat per sort la disbauxa nadalenca i toca contenció (alimentària, de butxaca). El marc ideal per enfilar l'agulla. Tinc en ment dos projectes de creació de literatura infantil i juvenil. 
El primer s'emmarca dins de l'efemèride de l'any: una novel·la ambientada a la Barcelona del setge, en què un noi somia a ser corsari per tal d'evadir-se de l'horror, la tristesa i l'estretor de cada dia. La irrupció de l'avi, entabanador de mena, duu una esperança real per al noi i fins i tot per a la ciutat. El conflicte entre el desig i l'obligació i què significa fer-se gran a marxes forçades. 
El segon és una reinterpretació del mite d'Orfeu (i de Faust) de la mà d'un noi que pacta amb un obscur productor musical per tal de transcendir el silenci, el soroll i la indiferència. O dit amb altres notes, l'oblit de la mort. Però s'ha de complir el vell principi: mor jove aquell a qui els déus estimen?
És inevitable i alhora canònic agafar com a referència esquemes previs com ara el de l'heroi. Ja se sap que quan una història ens colpeix és perquè ens és familiar: en el fons, conèixer és recordar. D'aquí que reprengui les formes i les etapes tan ben raonades per Vogler en el seu Writer's Journey.
Properament apareixerà a Animallibres Receptes per somiar, una novel·la per a nens i nenes de 10 a 12 anys en què la protagonista aprèn a fer-se gran quan aprèn a menjar de tot. I la Fundació Bromera té previst publicar una col·lecció de llegendes catalanes, per a la qual vaig (re)escriure la de sant Jordi, partint de la versió de Joan Amades.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

A BOCA DE CANÓ, DE MANEL ÀLAMO

Els adolescents, lectors o no, poden tenir moltes mancances, però saben distingir les coses autèntiques d'aquelles que no ho són. Per això cal donar-los a tastar de totes totes A boca de canó, un llibre que arribarà a la fibra sensible del lector per poc que s'hi acosti. Es tracta d'una història recurrent, que a mi m'ha recordat, salvant les distàncies, dues grans pel·lícules de Clint Eastwood: Million Dollar Baby i Grand Torino, i que segueix l'esquema heroic clàssic. I això no és un retret, sinó una garantia de bon ofici de l'escriptor. Un vell malcarat (o no), fracassat (això sí) pot exercir de pare/mentor i redimir un/a jove abocat a una vida sense nord. Vera és una noia sense pare, amb una mare drogoaddicta, que troba el seu únic consol xutant a porteria. I se'n surt, destrossant el vell tòpic que les noies no saben jugar a futbol. La seva vida, i la d'un entrenador sobrevingut, una vella glòria del València malbaratada, faran un tomb decisiu quan …

LA VERITAT NO SERVEIX DE RES, DE RAMON BREU

El primer que em passa del cap per parlar d’aquesta magnífica novel·la és la rotunditat del títol, que sembla adir-se amb aquests temps de postveritat (o tal vegada de prementida, com albiren alguns). En Pere Teixidor, d’extracció humil, treballa per a una agència de detectius en la Barcelona que amb prou feines s’ha espolsat l’estraperlo. Arran dels encàrrecs que li encomanen entra en contacte amb llocs i sobretot personatges que pel seu origen no hauria d’haver conegut: l’ambient dels combats de boxa, els cercles selectes dels oligarques afins al règim, les starlettes de mig pèl... tot amanit amb la contenció i la corrupció d’uns anys de pau aparent (encara no són pas els veinticinco). La dicotomia vici privat/pública virtut s’encomana al nostre heroi, envoltat d’uns secundaris de luxe. I la xicota de tota la vida queda eclipsada per una noia de club d’alterne. Però no serà pas l’última transformació d’en Pere. Un cop acabat el llibre, es gesta la pregunta: per a quan la continuació…

LA FILLA DEL NORD, DE MARIA DOLORS MILLAT

En moments convulsos pel que fa a l’adscripció personal, una cita (n’ignoro la procedència) ve especialment a tomb: la veritable pàtria d’un mateix és la infància. I de passada, em serveix per entrellaçar amb la història que glossa aquesta magnífica novel·la. El món de la Berthe, neoyorquina d’adopció, trontolla quan descobreix la infidelitat flagrant del seu xicot, que entre d’altres raons, desencadenarà el retorn sobtat a la pàtria de debò a què al·ludíem: Sept-Îles, al gran nord canadenc. Amb una parada i fonda a mig camí que connectarà amb la primera infància i amb el desvetllament d’un secret que ni tan sols albira. A Sept-Îles, de retruc, després d’un esdeveniment tràgic en el sentit etimològic de la paraula, la Berthe-nena hi havia conegut vincles més poderosos que el de la sang: l’afecte maternal inèdit i el primer amor. Al llarg de la trama, esplèndida, la Berthe navega entre l’afecte maternal que li arriba de fonts diverses i l’amor (un d’impossible, tràgic per tant, i un altre…