JOAN BUSTOS: SOBRE LLIBRES

Vine, ràpid, que ja van pels crèdits Article aparegut al número de setembre de Perspectiva Escolar.

Ei, pelut, o te'n vas o et foto una hòstia! I deixa de fer el pena, Què et penses, que soc idiota o què? Ferotge. El retorn de Joan Bustos s'ha de llegir -després miraré d'explicar per què-. Però estaria tan bé veure-la! En pel·lícula, potser. En dibuixos animats o còmic, sobretot. Jo l'he llegida així, "veient-la", i n'he gaudit moltíssim i no tinc pas quinze anys. També l'he vist a ell -i no vull dir a en Joan Bustos- sinó al narrador, intel·ligent, irònic i, sobretot, tendre: bona gent! En uns dibuixos animats me'l puc imaginar explicant una història a uns bessons sobre la catifa de la sala d'estar o gratant-se la panxa davant d'un ordinador, posant en boca dels seus personatges paraules com "pringat" o "loser", mentre que ell fa servir expressions com "mitja cerilla" i "sagal", que marquen un evident salt generacional.  La intertextualitat, les al·lusions, literàries i ...

Portada d'en Paco Roca Recull de motius absolutament subjectius. 1.   Perquè té una obra abastable, i des del minut 1 del partit. Afortunadament Dasí no signa pentalogies feixugues que s’esdevenen en modèliques urbanitzacions de Denver (Colorado). Els mateixos títols ja conviden a la lectura i a fullejar-ne el contingut. 2.   Perquè ens situen en l’imaginari la ciutat de València. És fonamental que la imatgeria flueixi. No sols per acabar amb ianquicentrisme del punt anterior, sinó amb el barnacentrisme de la LIJ en la llengua comuna. Això inclou al·lusions a un dels clubs de futbol de la ciutat, al qual felicitem pel recent títol merescudament guanyat. 3.   Perquè els herois que hi apareixen no fan ràbia. Tant en David Badia com la Loly Ferrer... i per descomptat, en Jonathan D. Garcia, tenen virtuts incontestables, però també algun però, i això els humanitza i els fa simpàtics. Dislèxia, petitesa i una vista de talp, que no està malament. 4.  ...

Va ser dos dies seguits: dimecres a la biblioteca de Cabrils i dijous a la Saint Nicholas School de Barcelona, a l'Eixample. Pel poc que conec de l'ofici d'escriptor de literatura infantil i juvenil, hi ha poques coses tan gratificants com precisament el contacte amb els lectors. En una biblioteca, convidat per la directora, la Sònia Escobar, i sàviament guiat per la Marianna Trichini, el públic hi és perquè vol. I no sol tenir pèls a la llengua. Em van cosir a preguntes! Als centres escolars, amb el patrocini de Barcanova, la resposta és diferent. Acostumat a treballar a secundària, l'entusiasme amb què solen respondre els nens i nenes de primària em sorprèn. Tot i que de vegades em fa una certa recança dur-hi a terme dinàmiques que puguin contrastar amb les del centre. Per sort per a tots plegats, vinc, m'hi estic una estoneta, en què m'ho passo molt bé, i marxo de seguida. I que es repeteixi, sobretot si és per parlar d'una nena a qui els seus companys i...

Magnífica cloenda de la trilogia El set no deixa de ser un nombre arbitrari, tot i que proveït d’una càrrega simbòlica. Tres fa curt, deu sona a decàleg... i més enllà, fatiga: d’aquí que ens decantem per oferir NOMÉS set punts forts continguts en aquest miler llarg de pàgines. La lectura dels tres volums ha estat obligatòriament espaiada, per raons d’aparició, i ha estat un enorme i meritori esforç per part de l’autor i de l’equip editorial que hi ha al darrere. La primera ullada que vaig fer a aquesta obra va ser abans de l’edició de Camins de nit , quan era una proposta editorial, potser farà quatre o cinc anys. El manuscrit de la primera part, que vaig rebre inicialment amb la reserva habitual, em va demostrar des dels primers paràgrafs que damunt aquelles pàgines hi planava alguna cosa especial. Tot i l’informe entusiasta que vaig elaborar aleshores, l’obra ha acabat apareixent en una altra editorial. Parlem-ne ja, sense més preàmbuls. 1.   ...

L'Anna llegint-ne un fragment                                                                                                                                                                                                           Va ser a la nostra llibreria de referència, la Maresme del carrer Isern de Mataró. Amb l'eficàcia de sempre, l'Anna Font ens va explicar que els personatges dels contes tenen una vida personal. Paguen hipoteca, van a fer la compra, els surten ulls de poll? Oi...