Passa al contingut principal

SET RAONS PER LLEGIR LA TRILOGIA “LA LLUM D’ARTÚS”, DE RAIMON PORTELL



Resultat d'imatges de camins d'hivern
Magnífica cloenda de la trilogia
El set no deixa de ser un nombre arbitrari, tot i que proveït d’una càrrega simbòlica. Tres fa curt, deu sona a decàleg... i més enllà, fatiga: d’aquí que ens decantem per oferir NOMÉS set punts forts continguts en aquest miler llarg de pàgines.

La lectura dels tres volums ha estat obligatòriament espaiada, per raons d’aparició, i ha estat un enorme i meritori esforç per part de l’autor i de l’equip editorial que hi ha al darrere.

La primera ullada que vaig fer a aquesta obra va ser abans de l’edició de Camins de nit, quan era una proposta editorial, potser farà quatre o cinc anys.
El manuscrit de la primera part, que vaig rebre inicialment amb la reserva habitual, em va demostrar des dels primers paràgrafs que damunt aquelles pàgines hi planava alguna cosa especial.

Tot i l’informe entusiasta que vaig elaborar aleshores, l’obra ha acabat apareixent en una altra editorial.

Parlem-ne ja, sense més preàmbuls.

1.  La història. La Rut és una nena òrfena de mare que viu en una Barcelona alternativa de començaments del segle XX, inserida en una Europa també alternativa. Un dia comença a treballar en la biblioteca Artús. Sense adonar-se’n, després d’un període d’instrucció completíssim i apressat, fugirà cap al castell de Montsegur, perseguida pels espies teutons, que reconeixen en ella un perill per a la seva supremacia al continent. Pels camins diversos, omnipresents al llarg de la saga, comptarà amb aliats compromesos amb la causa (en Marc l’Anxova, en Iazu...) i també amb pals constants a les rodes, que voldran impedir que rescati el pare, en Samuel Anglada, un important científic confinat a Centreuropa, i que la posaran en risc de mort.

2.  La mateixa Rut. Encaixa a la perfecció dins del perfil heroic: orfandat, precarietat, intervenció de mentors, desplaçament per escometre una tasca, perill... És impossible no admirar la nena, amb prou feines dotze anys: generosa, abnegada, prudent, treballadora. I menys encara en una època de necessària reivindicació de gènere.

3.   L’estil. La trilogia està farcida de paràgrafs sencers per emmarcar, d’una prosa magnífica, rica, suggeridora i que commina a prosseguir el camí. Impossible tampoc no acabar subratllant-hi desenes de frases brillants i suggeridores.

4.   L’esforç per construir una Europa alternativa dels pobles, versemblant, on la geografia determina les aliances, i on el poder despòtic acumulat per l’Imperi genera la necessària reacció.

5.   La necessitat de potenciar la bona literatura anomenada de quilòmetre 0. Hi ha editorials que malauradament prefereixen traduir al català obres monumentals (per la llargada) i alhora mediocres en comptes de valorar el que aquí es genera. Dit d’una altra manera: si l’autor fos anglosaxó, la saga s’hauria traduït a corre cuita i hauria generat una sèrie televisiva, ara no sabria precisar en quin ordre.

6.   La reflexió subjacent sobre el moment històric actual. Conèixer la història, alternativa o no, hauria de contribuir a no repetir errors passats. S’hi parla, sense al·ludir-hi explícitament, a les terribles convulsions de la primera meitat del segle XX, del nostre, que no hauria estat així si la Rut Anglada de ficció hagués nascut.

7.   Les hores i hores de gaudi lector que proporciona, que d’això també es tracta.

Farem una mica de trampa per no sortir-nos de les set raons estipulades al títol d’aquesta entrada, i no aprofundirem en les implicacions pedagògiques de treballar aquesta trilogia a l’aula: un esforç que, ben guiat, de ben segur que desvetllaria entusiasme en el públic lector.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'EXPEDICIÓ DEL DOCTOR BALMIS, DE MARÍA SOLAR

Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis , de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però

NO VENIMOS DEL LATÍN, DE CARME JIMÉNEZ HUERTAS

Confesso que en una primera instància, com a romanista, no em podia mirar un títol així sinó amb una certa condescendència. L’agosarament del text, ja des de bon començament, em va engrescar a la lectura, convençut que acabaria descobrint on trontollava l’entramat. Doncs no. A la llum d’unes poques afirmacions, incontestables de tan lúcides, vaig veure com se sacsejaven un seguit de creences inalterables i inqüestionades ja des de l’època llunyana en què freqüentàvem l’Aula Magna de la sacrosanta Facultat de Filologia. Sempre havíem cregut en el dogma que el llatí que els romans van estendre per l’Imperi es va corrompre,  tot cedint el pas al llatí vulgar. Un llatí vulgar que al seu torn es fragmentaria en diverses parles, gràcies a l’acció del substrat i del superestrat i amb la correcció del grau de romanització inicial i del poder polític final. I tot això amanit amb la mediatització del poder terrenal de l’Església. Però una via d’aigua enorme apareix en aquest sòlid buc c

¡HASTA LAS ESTRELLAS! DE MARTA ZUBIRÍA

  Ilustraciones de Lyona Por deformación profesional y quizá también por comodidad, no suelo leer ni criticar libros dirigidos al público infantil. Sin embargo, en ocasiones contravengo mis principios,y en este caso ha sido por una muy buena razón. Tenemos aquí un libro precioso en más de un sentido, escrito, ilustrado y editado con oficio y gusto. Se trata de una historia que garantizará felices sueños a quien la lea en voz alta y sobre todo (cosa que merece todos los esfuerzos) a quien la escuche leer. En ella nada está dejado al azar, ya desde la primera frase: "Aquel verano sería diferente para Candela." Toda una declaración de intenciones que se afianza en el simbolismo de los nombres de los personajes. Candela (luz), acompañada de su perrito Luka (nuevamente luz) echa de menos una amiguita con quien compartir juegos en la aldea donde pasa el verano con los abuelos, para quienes es una Bolboreta (mariposa). El deseo de la niña se cumplirá por partida doble al conocer y a