Passa al contingut principal

SET RAONS (NOMÉS?) PER LLEGIR L’OBRA DE VICENT DASÍ, AMB UNA MENCIÓ ESPECIAL PER A “DOC DOGGIE. UNITAT DE MEDICINA ESTRAMBÒTICA”


Portada d'en Paco Roca


Recull de motius absolutament subjectius.
1.  Perquè té una obra abastable, i des del minut 1 del partit.
Afortunadament Dasí no signa pentalogies feixugues que s’esdevenen en modèliques urbanitzacions de Denver (Colorado). Els mateixos títols ja conviden a la lectura i a fullejar-ne el contingut.
2.  Perquè ens situen en l’imaginari la ciutat de València. És fonamental que la imatgeria flueixi. No sols per acabar amb ianquicentrisme del punt anterior, sinó amb el barnacentrisme de la LIJ en la llengua comuna. Això inclou al·lusions a un dels clubs de futbol de la ciutat, al qual felicitem pel recent títol merescudament guanyat.
3.  Perquè els herois que hi apareixen no fan ràbia. Tant en David Badia com la Loly Ferrer... i per descomptat, en Jonathan D. Garcia, tenen virtuts incontestables, però també algun però, i això els humanitza i els fa simpàtics. Dislèxia, petitesa i una vista de talp, que no està malament.
4.  El joc lingüístic sovint present. Com a filòleg, qui signa aquesta entrada valora especialment l’ús solvent d’un estàndard que no és el meu. Però a més cal afegir-hi perles onomàstiques magnífiques, com ara el sobrenom del protagonista de El millor dels 22, o el sobrenom d’un macarra que si la memòria no em falla, apareix a Loly Ferrer... i també a Doc Doggie...: Robert el Rober. M’han encantat picades d’ullet intertextuals com ara que els pacients de la particular psicòloga Alícia Cúper (Alice Cooper no era pas un rocker incombustible nord-americà?) siguin els tocats de l’Ali. O que la D. d’en Jonathan convergeixi, fruit de la ignorància i de la maledicència dels condeixebles, cap a una denominació canina. Bub!
5.  Perquè Doc Doggie. Unitat de medicina estrambòtica ha merescut el Premi Bancaixa. Ignoro el nivell dels altres participants, però sí que n’estic al cas, del meu propi. Amb una història tan suggestiva com la del pediatra resident que atén en la seva primera guàrdia aprenents de monstres, entenc que la meva proposta quedés justament relegada.
6.  Perquè Doc Doggie...està farcit de referències esportives, musicals, cinèfiles, serièfiles... que agermanen els gustos de diverses generacions. Qui va dir que llegir era avorrit?
7.  Perquè Doc Doggie... permetria la inauguració d’un gènere oficiós: la LIJ de crispetes. Impossible no pensar en la traducció cinematogràfica de les vicissituds associades a aquesta unitat de medicina estrambòtica! Si hi ha cap productor de cinema a la sal (si és de sèries, també l’acceptarem), que es manifesti.
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'EXPEDICIÓ DEL DOCTOR BALMIS, DE MARÍA SOLAR

Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis , de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

PARAULES , FLORS I PÓLVORA, DE CINTA ARASA

  És possible (re)crear una Mercè Rodoreda adolescent versemblant, i que el resultat interessi tant el lector que no la coneix com el que sí (i que, conscientment o no, buscarà entre línies connexions  biobibliogràfiques ). Vet aquí, doncs,  Paraules, flors i pólvora . Arasa se’n surt amb gran solvència, de l’àrdua tasca de novel·lar la primera joventut de Rodoreda, que culmina amb el compromís polític i cultural, si és que cal dissociar-los. De la mà de la imaginació de l’autora (documentada, sí, però fruit de la seva creativitat), coneixem i ens creiem una Merceneta de ca seva, que es debat entre el record de l’avi i l’agraïment a l’oncle  americano.  També som testimonis de l’atracció per un adroguer tortosí, implicat en una xarxa tan clandestina com necessària. En acabat, descobrim que aquest personatge és fictici. L’aposta immersiva d’Arasa en aquest joc entre versemblança i biografia, però, encara va més lluny, tot afegint-hi elements tan interessants com una primera narració lit
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

LA NIT DE LA PAPALLONA, DE MARGARIDA ARITZETA

El premi Barcanova de literatura juvenil 2013 és una història duríssima. La M inicia un procés de metamorfosi, enfrontada al món tot buscant-hi un lloc, fregant la malaltia mental. Als seus somnis d'esdevenir música, s'hi suma l'amor, ambivalent i encarnat per un noi de la seva edat i per un misteriós veterà de guerra balcànic. La clau de volta serà una nit d'excessos, comiat de l'estiu i tal vegada de la vida tal com la M i els seus acòlits la concebien abans d'un fet terrible i confús. La història, plena de sordidesa, abandó, incomprensió, rebel·lia amb causa (o no), nihilisme... no future , en definitiva, no deixa de ser un intent de respondre a la pregunta bàsica: qui sóc jo? La nit de la papallona és una novel·la difícil, tant pel que diu per com ho diu, gens amable i que ofereix poques esperances. No cal enganyar els joves amb mons de llaminadura presidits per un simpàtic ratolinet d'obscures intencions, però segurament hi ha un terme mig.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació