Salta al contingut principal

SET RAONS (NOMÉS?) PER LLEGIR L’OBRA DE VICENT DASÍ, AMB UNA MENCIÓ ESPECIAL PER A “DOC DOGGIE. UNITAT DE MEDICINA ESTRAMBÒTICA”


Portada d'en Paco Roca


Recull de motius absolutament subjectius.
1.  Perquè té una obra abastable, i des del minut 1 del partit.
Afortunadament Dasí no signa pentalogies feixugues que s’esdevenen en modèliques urbanitzacions de Denver (Colorado). Els mateixos títols ja conviden a la lectura i a fullejar-ne el contingut.
2.  Perquè ens situen en l’imaginari la ciutat de València. És fonamental que la imatgeria flueixi. No sols per acabar amb ianquicentrisme del punt anterior, sinó amb el barnacentrisme de la LIJ en la llengua comuna. Això inclou al·lusions a un dels clubs de futbol de la ciutat, al qual felicitem pel recent títol merescudament guanyat.
3.  Perquè els herois que hi apareixen no fan ràbia. Tant en David Badia com la Loly Ferrer... i per descomptat, en Jonathan D. Garcia, tenen virtuts incontestables, però també algun però, i això els humanitza i els fa simpàtics. Dislèxia, petitesa i una vista de talp, que no està malament.
4.  El joc lingüístic sovint present. Com a filòleg, qui signa aquesta entrada valora especialment l’ús solvent d’un estàndard que no és el meu. Però a més cal afegir-hi perles onomàstiques magnífiques, com ara el sobrenom del protagonista de El millor dels 22, o el sobrenom d’un macarra que si la memòria no em falla, apareix a Loly Ferrer... i també a Doc Doggie...: Robert el Rober. M’han encantat picades d’ullet intertextuals com ara que els pacients de la particular psicòloga Alícia Cúper (Alice Cooper no era pas un rocker incombustible nord-americà?) siguin els tocats de l’Ali. O que la D. d’en Jonathan convergeixi, fruit de la ignorància i de la maledicència dels condeixebles, cap a una denominació canina. Bub!
5.  Perquè Doc Doggie. Unitat de medicina estrambòtica ha merescut el Premi Bancaixa. Ignoro el nivell dels altres participants, però sí que n’estic al cas, del meu propi. Amb una història tan suggestiva com la del pediatra resident que atén en la seva primera guàrdia aprenents de monstres, entenc que la meva proposta quedés justament relegada.
6.  Perquè Doc Doggie...està farcit de referències esportives, musicals, cinèfiles, serièfiles... que agermanen els gustos de diverses generacions. Qui va dir que llegir era avorrit?
7.  Perquè Doc Doggie... permetria la inauguració d’un gènere oficiós: la LIJ de crispetes. Impossible no pensar en la traducció cinematogràfica de les vicissituds associades a aquesta unitat de medicina estrambòtica! Si hi ha cap productor de cinema a la sal (si és de sèries, també l’acceptarem), que es manifesti.
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

NAÏM I ELS ULLS MULTICOLORS, DE JORDI FOLCK

SET RAONS PER LLEGIR NAÏM I ELS ULLS MULTICOLORS , DE JORDI FOLCK El set ens sembla una xifra atractiva. És un nombre primer. El set del grup artístic Dau al Set. Les anomenades set meravelles del món antic... Llegir continuarà una experiència única i intransferible, sortosament fora de l’abast de la IA (que segurament tindrà molt d’artificial i ben poc d’intel·ligència). I per últim, no és el mateix alimentar-se que degustar, ni mirar que admirar, ni escoltar que sentir . Enunciades, doncs les coordenades (el nombre 7, llegir, sentir), passem a glossar què fa que aquest llibre no passi desapercebut. 1.    Els temes tractats. La discapacitat (o si se’ns permet, l’altercapacitat, que té molt de capacitat i no gaire de dis- ), el valor de l’amistat i de la família, la resiliència (que es tradueix a no abaixar els braços davant de l’adversitat), la reivindicació de l’esforç i de la creativitat per superar la grisor del món que ens envolta. 2.    La magnit...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

PARAULES , FLORS I PÓLVORA, DE CINTA ARASA

  És possible (re)crear una Mercè Rodoreda adolescent versemblant, i que el resultat interessi tant el lector que no la coneix com el que sí (i que, conscientment o no, buscarà entre línies connexions  biobibliogràfiques ). Vet aquí, doncs,  Paraules, flors i pólvora . Arasa se’n surt amb gran solvència, de l’àrdua tasca de novel·lar la primera joventut de Rodoreda, que culmina amb el compromís polític i cultural, si és que cal dissociar-los. De la mà de la imaginació de l’autora (documentada, sí, però fruit de la seva creativitat), coneixem i ens creiem una Merceneta de ca seva, que es debat entre el record de l’avi i l’agraïment a l’oncle  americano.  També som testimonis de l’atracció per un adroguer tortosí, implicat en una xarxa tan clandestina com necessària. En acabat, descobrim que aquest personatge és fictici. L’aposta immersiva d’Arasa en aquest joc entre versemblança i biografia, però, encara va més lluny, tot afegint-hi elements tan interessants...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

A L'IES MEDITERRÀNIA, DEL MASNOU

Amb l'Anna Muñoz, que va tenir l'amabilitat de convidar-me Amb els joves lectors de l'institut Convé sortir de tant en tant del context habitual, de l'anomenada zona de confort, i sotmetre's a l'auditoria d'enfrontar-se a públics diferents. Com ahir mateix. M'havien convidat a parlar de Música amagada , lectura obligatòria a 2n d'ESO, però vaig creure que els havia de parlar de la necessitat d'anar amb els ulls ben oberts pel "llegir" el món i de la necessitat de "créixer". No, no cal convertir-se en un heroi, però sí que vaig proposar la idea de convertir-se en "escriptors" o fins i tot "cineastes". El millor: compartir idees i punts de vista amb altres persones, perquè amb l'intercanvi només es pot guanyar.
7 comentaris
Més informació