Sembla que ens interrogui amb la mirada Dijous se'n parlarà en públic, però per escalfar motors, podeu llegir què en pensa en Joan Casanovas, filòleg, que portarà el pes de l'acte dirigit per Josep Garcia, historiador. L’obra de Joan Bustos, Paraules de Júlia , no és el que sembla. Sembla una novel·la “juvenil” i en subratllo l’adjectiu, però es queda en novel·la. Només una gran novel·la que, a part de satisfer el públic adult, agradarà també els joves. N’he fet la prova. He llegit Paraules de Júlia , en veu alta i d’una sola tirada, a un parell d’adolescents amb prou confiança com per m’haguessin deixat plantat, a mi i al llibre, i, en canvi, van seguir la lectura sense interrupcions i amb interès i emoció creixent: mola (a més d’altres comentaris que no reprodueixo perquè tenen a veure amb el desenllaç de la trama). Recapitulo: només novel·la, gran novel·la, que mola. Quelcom més? Sí, amb Paraules de Júlia , vénen incorporats de fàbrica...
