JOAN BUSTOS: SOBRE LLIBRES

Un parell d'exemples sobre com, a partir d'una història donada, amb pocs mitjans però molta, molta imaginació, es poden construir treballs interessantíssims. O com acabar el curs d'introducció a la llengua llatina a 4t d'ESO. El típic triangle amorós de tota la vida, amb un toc d'humor Una versió de la mateixa història veritable

T'atreveixes amb els booktràilers? No ens cansarem de fer-ne  proselitisme. Divendres passat, a La Galera, un grup de noies del nostre centre va rebre un encàrrec d'allò més especial: crear el booktràiler oficial  d'una novel·la juvenil.  Properament en parlarem a l'Escola d'Estiu del Maresme, dins d'un curs sobre cinema i valors. Encara més: u na iniciativa per al proper curs, ara que toca fer bons propòsits. Posar en marxa la màquina és d'allò més fàcil. Contacteu amb mi (jbustos@xtec.cat). Amb una xerrada-col·loqui d'uns 3/4 d'hora puc plantejar-vos per què, com, quan convertir les lectures en imatges. La resposta us toca a vosaltres, i sobretot, als vostres alumnes.  Al meu centre fa quatre cursos que hi estem posats. I el projecte no fa més que créixer. Mostres de teoria i de pràctica real? Només cal que cliqueu damunt l'etiqueta Projecte Lectura Jove en aquest blog. En parlem?

Voldria destacar l'absoluta transparència del procés, de la presa de decisions i del veredicte.  L'única pressió ha estat l'exigència d'elegir el millor manuscrit. Un cop llegits, però, els deu originals (a què es deu l'escassa participació?), se'n podria establir una taxonomia apressada: a) històries que repeteixen (maldestrament) esquemes arxiconeguts b) històries que no responen en absolut a les bases, ni pel que fa al públic ni quant als valors i exigències de qualitat degudes c) històries planes, el tema central de les quals resulta difícil de discernir. Si a la pàgina 50 el lector no pot respondre a una pregunta bàsica (què passa?), ja cal plegar d) històries escrites en una altra llengua i traduïdes (és un dir) a cop d'eina informàtica, tan ràpidament com inexactament (i és que no es pot fugir en totes les adreces , sic) e) històries sense enquadernar Tant en el cas d) com en el cas e), es falta al respecte al sofert lector, tot i que en el pr...

  Sí, també per a la lectura. Serà una moda, serà previsible...però té la seva gràcia. I crec que és de fa temps, del Com una novel·la , de Daniel Pennac. A tenir en compte. Bon profit!

Ens agradi o no, la ficció distòpica és aquí per quedar-se. El mateix títol, mereixedor del premi Ciutat de Badalona de narrativa juvenil 2012, no porta a engany. Una protagonista adolescent arriba a la maduresa de cop quan una Barcelona reconeixible esdevé el medi on els zombis es mouen (és un dir) al seu aire. A Una de zombis hi trobem ecos variats, des d’ Els jocs de la fam fins al Mecanoscrit del segon origen , passant per La carretera de Cormac McCarthy i, evidentment, les històries de zombis. Però Martín va més enllà, conscientment. La protagonista, de qui no sabrem el nom fins al final, insisteix a bastament que la situació no passa als Estats Units. I acaba reflexionant sobre què és superflu a la vida. La moralitat és clara: el futur serà dels joves coratjosos o no serà. Com l’Alba, verge i bruna…Cal afegir la distinció amb el premi Protagonista Jove i el més que previsible tractament dins del nostre Projecte Lectura Jove del curs vinent. Queda dit.

Tenim aquí el primer volum d'una saga que mereix de totes totes tenir ressò en l'àmbit de la literatura infantil i juvenil. Raons? Per combinar acció, versemblança i divulgació científica, una mica en la línia d'Indiana Jones. El protagonista, Harry Tage, és un jove científic d'allò més peculiar. Viu en les dependències d'un museu que va de mal borràs a conseqüència de la crisi econòmica, no l'actual, sinó la Gran Depressió del segle passat. Enmig d'un congrés de paleontologia, el nostre heroi rep una informació privilegiada, que pot posar en entredit el discurs oficial en aquesta matèria. D'aquí que el jove s'embarqui en una aventura que literalment deixa sense alè el lector, en què hi participa una bonica reportera, Fran Boyant, i al final de la qual obtindrà la seva particularíssima mascota. Tot amanit amb dinosaures, tribus primitives i una hipòtesi suggerent: Quetzalcoatl, la serp plomada dels maies, podria ser la baula perduda en l'evo...

No sóc lector de poesia, però sí escolto música sovint. Ahir, escoltant Vinícius de Morais amb Maria Creuza i el seu preciós Eu sei que vou te amar , se'm va acudir buscar el poema que ell recita enmig de la cançó. Es diu Soneto de Fidelidade i n'és l'autor. De tudo ao meu amor serei atento Antes, e com tal zelo, e sempre, e tanto Que mesmo em face do maior encanto Dele se encante mais meu pensamento. Quero vivê-lo em cada vão momento E em seu louvor hei de espalhar meu canto E rir meu riso e derramar meu pranto Ao seu pesar ou seu contentamento E assim, quando mais tarde me procure Quem sabe a morte, angústia de quem vive Quem sabe a solidão, fim de quem ama Eu possa me dizer do amor (que tive): Que não seja imortal, posto que é chama Mas que seja infinito enquanto dure. No cal saber massa portuguès per entendre'l escrit. M'emociona llegir (i sentir) que "jo pugui dir de l'amor que vaig tenir/Que no sigui immortal, ja que és una flama/Però que si...