Salta al contingut principal

FEROTGE. EL RETORN

No en té ni idea del que li espera...

Cal modernitzar la imatge
Deixa'm estar, pelut, o t'asseguro que prendràs mal.













Ferotge, Llop Ferotge va néixer a Bagà, al Berguedà, l’estiu de 2015. Era un Llop cansat i bonhomiós, acollidor de mena. Jubilat de poc, contempla amb estupor com el Petit Polzet el convida a reincorporar-se als contes. La història resultant va cristal·litzar i es va publicar a Cavall Fort (núm. 1289/1290, abril de 2016) amb el nom de Com passa el temps i com canvien les persones!, amb magnífiques il·lustracions de Lluís Farré
Els referents eren diversos: una hipòtesi rodariana (què passaria si...?), la interacció entre personatges (Roald Dahl), la desmitificació dels contes (la saga Shrek).
Com m’ha passat en alguna altra ocasió, estirant del fil acabes desfent la madeixa per teixir una peça diferent (ara ve de gust, amb aquesta merescuda fredorada).
Ferotge. El retorn en va ser el resultat. Durant mesos va seguir un periple erràtic, de concurs en concurs i d’editorial en editorial. És a dir, una negativa rere l’altre. Val a dir que pel camí ha anat perdent llast i s’ha modificat sense perdre un tarannà transgressor per no dir directament gamberro.
No deixa de ser un relat heroic, amb els estadis canònics, passat pel sedàs de la intertextualitat: als referents ja citats hi podem afegir Monterroso, Kafka, la mitologia clàssica, Disney, els vampirs, Romeu i Julieta...
Ha estat finalment Jollibre qui el publica. Gràcies a l’esforç i el bon criteri d’en Pere Macià, la Maite Malagón, la Yolanda Caja (trio d'asos de l'edició LIJ), en Luis San Vicente (autor de la portada, magnífica, que mereix un post per ella sola), l’Álvaro Muñoz a càrrec dels continguts de xarxes socials... i segur que em deixo algú altre, perdó per endavant!... Ferotge. El retorn se situa a la casella de sortida per donar joc. I jo me’n sento feliç per això.
Quan la feina t’entusiasma, deixa de ser feina i es converteix en passió. Per això no em sap greu generar petits complements al voltant del llibre, que aniran apareixent progressivament. I aquí cal mencionar el suport d’en Rubén Bravo, autor de les il·lustracions del booktrailer (properament en les seves pantalles!), de la Neus Font (que hi interpreta la música).
I si en Mike McManaman es decidís, per què no, se'n podria fer la pel·lícula. Una trilogia, pel cap baix.

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

NAÏM I ELS ULLS MULTICOLORS, DE JORDI FOLCK

SET RAONS PER LLEGIR NAÏM I ELS ULLS MULTICOLORS , DE JORDI FOLCK El set ens sembla una xifra atractiva. És un nombre primer. El set del grup artístic Dau al Set. Les anomenades set meravelles del món antic... Llegir continuarà una experiència única i intransferible, sortosament fora de l’abast de la IA (que segurament tindrà molt d’artificial i ben poc d’intel·ligència). I per últim, no és el mateix alimentar-se que degustar, ni mirar que admirar, ni escoltar que sentir . Enunciades, doncs les coordenades (el nombre 7, llegir, sentir), passem a glossar què fa que aquest llibre no passi desapercebut. 1.    Els temes tractats. La discapacitat (o si se’ns permet, l’altercapacitat, que té molt de capacitat i no gaire de dis- ), el valor de l’amistat i de la família, la resiliència (que es tradueix a no abaixar els braços davant de l’adversitat), la reivindicació de l’esforç i de la creativitat per superar la grisor del món que ens envolta. 2.    La magnit...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

PARAULES , FLORS I PÓLVORA, DE CINTA ARASA

  És possible (re)crear una Mercè Rodoreda adolescent versemblant, i que el resultat interessi tant el lector que no la coneix com el que sí (i que, conscientment o no, buscarà entre línies connexions  biobibliogràfiques ). Vet aquí, doncs,  Paraules, flors i pólvora . Arasa se’n surt amb gran solvència, de l’àrdua tasca de novel·lar la primera joventut de Rodoreda, que culmina amb el compromís polític i cultural, si és que cal dissociar-los. De la mà de la imaginació de l’autora (documentada, sí, però fruit de la seva creativitat), coneixem i ens creiem una Merceneta de ca seva, que es debat entre el record de l’avi i l’agraïment a l’oncle  americano.  També som testimonis de l’atracció per un adroguer tortosí, implicat en una xarxa tan clandestina com necessària. En acabat, descobrim que aquest personatge és fictici. L’aposta immersiva d’Arasa en aquest joc entre versemblança i biografia, però, encara va més lluny, tot afegint-hi elements tan interessants...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

INVISIBLES

El meu setè llibre és un recull de contes per a un públic juvenil. Es tracta de nou històries on es tracten temes com la identitat, el lloc al qual s'aspira en el món, la relació amb els altres i l'entorn. Nois i noies en lluita, en crisi, amb il·lusió o sense, amb esperances o sense, amb tot de preguntes i a la recerca de respostes. Rellegint Invisibles per enèsima vegada hi descobreixo elements comuns dels quals no era conscient mentre escrivia els relats. La recerca del jo passa per mirar-se al mirall i també per intercanviar-se per algú altre. Fet i fet, pel desig conscient de ser algú. Enllaç al teaser.   Enllaç per descarregar les primeres pàgines del relat "Mai no caminaràs sol".  
Publica un comentari a l'entrada
Més informació