Passa al contingut principal

FEROTGE. EL RETORN

No en té ni idea del que li espera...

Cal modernitzar la imatge
Deixa'm estar, pelut, o t'asseguro que prendràs mal.













Ferotge, Llop Ferotge va néixer a Bagà, al Berguedà, l’estiu de 2015. Era un Llop cansat i bonhomiós, acollidor de mena. Jubilat de poc, contempla amb estupor com el Petit Polzet el convida a reincorporar-se als contes. La història resultant va cristal·litzar i es va publicar a Cavall Fort (núm. 1289/1290, abril de 2016) amb el nom de Com passa el temps i com canvien les persones!, amb magnífiques il·lustracions de Lluís Farré
Els referents eren diversos: una hipòtesi rodariana (què passaria si...?), la interacció entre personatges (Roald Dahl), la desmitificació dels contes (la saga Shrek).
Com m’ha passat en alguna altra ocasió, estirant del fil acabes desfent la madeixa per teixir una peça diferent (ara ve de gust, amb aquesta merescuda fredorada).
Ferotge. El retorn en va ser el resultat. Durant mesos va seguir un periple erràtic, de concurs en concurs i d’editorial en editorial. És a dir, una negativa rere l’altre. Val a dir que pel camí ha anat perdent llast i s’ha modificat sense perdre un tarannà transgressor per no dir directament gamberro.
No deixa de ser un relat heroic, amb els estadis canònics, passat pel sedàs de la intertextualitat: als referents ja citats hi podem afegir Monterroso, Kafka, la mitologia clàssica, Disney, els vampirs, Romeu i Julieta...
Ha estat finalment Jollibre qui el publica. Gràcies a l’esforç i el bon criteri d’en Pere Macià, la Maite Malagón, la Yolanda Caja (trio d'asos de l'edició LIJ), en Luis San Vicente (autor de la portada, magnífica, que mereix un post per ella sola), l’Álvaro Muñoz a càrrec dels continguts de xarxes socials... i segur que em deixo algú altre, perdó per endavant!... Ferotge. El retorn se situa a la casella de sortida per donar joc. I jo me’n sento feliç per això.
Quan la feina t’entusiasma, deixa de ser feina i es converteix en passió. Per això no em sap greu generar petits complements al voltant del llibre, que aniran apareixent progressivament. I aquí cal mencionar el suport d’en Rubén Bravo, autor de les il·lustracions del booktrailer (properament en les seves pantalles!), de la Neus Font (que hi interpreta la música).
I si en Mike McManaman es decidís, per què no, se'n podria fer la pel·lícula. Una trilogia, pel cap baix.

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'EXPEDICIÓ DEL DOCTOR BALMIS, DE MARÍA SOLAR

Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis , de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

LA NIT DE LA PAPALLONA, DE MARGARIDA ARITZETA

El premi Barcanova de literatura juvenil 2013 és una història duríssima. La M inicia un procés de metamorfosi, enfrontada al món tot buscant-hi un lloc, fregant la malaltia mental. Als seus somnis d'esdevenir música, s'hi suma l'amor, ambivalent i encarnat per un noi de la seva edat i per un misteriós veterà de guerra balcànic. La clau de volta serà una nit d'excessos, comiat de l'estiu i tal vegada de la vida tal com la M i els seus acòlits la concebien abans d'un fet terrible i confús. La història, plena de sordidesa, abandó, incomprensió, rebel·lia amb causa (o no), nihilisme... no future , en definitiva, no deixa de ser un intent de respondre a la pregunta bàsica: qui sóc jo? La nit de la papallona és una novel·la difícil, tant pel que diu per com ho diu, gens amable i que ofereix poques esperances. No cal enganyar els joves amb mons de llaminadura presidits per un simpàtic ratolinet d'obscures intencions, però segurament hi ha un terme mig.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

PARAULES , FLORS I PÓLVORA, DE CINTA ARASA

  És possible (re)crear una Mercè Rodoreda adolescent versemblant, i que el resultat interessi tant el lector que no la coneix com el que sí (i que, conscientment o no, buscarà entre línies connexions  biobibliogràfiques ). Vet aquí, doncs,  Paraules, flors i pólvora . Arasa se’n surt amb gran solvència, de l’àrdua tasca de novel·lar la primera joventut de Rodoreda, que culmina amb el compromís polític i cultural, si és que cal dissociar-los. De la mà de la imaginació de l’autora (documentada, sí, però fruit de la seva creativitat), coneixem i ens creiem una Merceneta de ca seva, que es debat entre el record de l’avi i l’agraïment a l’oncle  americano.  També som testimonis de l’atracció per un adroguer tortosí, implicat en una xarxa tan clandestina com necessària. En acabat, descobrim que aquest personatge és fictici. L’aposta immersiva d’Arasa en aquest joc entre versemblança i biografia, però, encara va més lluny, tot afegint-hi elements tan interessants com una primera narració lit
Publica un comentari a l'entrada
Més informació