Salta al contingut principal

RESUM DE L'ANY


Vet aquí el que una entitat pretenia pagar pel meu treball


L'única resposta possible


L’any que estem a punt d’acabar n’ha estat un sense estridències. Pel que fa als llibres, el motiu bàsic que ens impulsa a predicar en el desert, cal destacar la presentació de Temps de plom, del col·lega (en el sentit etimològic) Ramon Breu. En lectures voldria destacar la de Grand frère de Mahir Guven, ara per ara inèdit en català o en castellà. En relació als meus propis, de llibres, vaig fer una xerrada en una escola de primària de l’Eixample sobre La Fina Ensurts. Em va sorprendre gratament una referència a Paraules de Júlia en una revista online del País Valencià, sobretot perquè va ser en motiu del dia contra la violència masclista. No seré tan ruc, però, d’enumerar els manuscrits rebutjats i els premis als quals he optat i no he recollit. Com a formador he fet doblet a l’Escola d’Estiu del Col·legi de Llicenciats i he impartit un taller a les Jornades de tardor de la mateixa entitat. Tot això salpebrat amb les crítiques de literatura infantil i juvenil a la revista Faristol i els informes per a Bromera i per a Algar. Curiosament m’ha tocat elaborar-ne sobre llibres escrits en francès, anglès i gallec. Ah, i last but not least, la il·lusió d’esdevenir membre del PEN club català i la de l’aparició, en breu, de la meva cinquena novel·la, Ferotge: el retorn, amb Jollibre. No, no ficarem el dit dins la nafra en relació a determinat ajuntament que pretenia que redactés un conte de franc. La polèmica de la valoració (sic) del treball dels que fem cultura va tenir un modest ressò a les xarxes socials.

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

NAÏM I ELS ULLS MULTICOLORS, DE JORDI FOLCK

SET RAONS PER LLEGIR NAÏM I ELS ULLS MULTICOLORS , DE JORDI FOLCK El set ens sembla una xifra atractiva. És un nombre primer. El set del grup artístic Dau al Set. Les anomenades set meravelles del món antic... Llegir continuarà una experiència única i intransferible, sortosament fora de l’abast de la IA (que segurament tindrà molt d’artificial i ben poc d’intel·ligència). I per últim, no és el mateix alimentar-se que degustar, ni mirar que admirar, ni escoltar que sentir . Enunciades, doncs les coordenades (el nombre 7, llegir, sentir), passem a glossar què fa que aquest llibre no passi desapercebut. 1.    Els temes tractats. La discapacitat (o si se’ns permet, l’altercapacitat, que té molt de capacitat i no gaire de dis- ), el valor de l’amistat i de la família, la resiliència (que es tradueix a no abaixar els braços davant de l’adversitat), la reivindicació de l’esforç i de la creativitat per superar la grisor del món que ens envolta. 2.    La magnit...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

PARAULES , FLORS I PÓLVORA, DE CINTA ARASA

  És possible (re)crear una Mercè Rodoreda adolescent versemblant, i que el resultat interessi tant el lector que no la coneix com el que sí (i que, conscientment o no, buscarà entre línies connexions  biobibliogràfiques ). Vet aquí, doncs,  Paraules, flors i pólvora . Arasa se’n surt amb gran solvència, de l’àrdua tasca de novel·lar la primera joventut de Rodoreda, que culmina amb el compromís polític i cultural, si és que cal dissociar-los. De la mà de la imaginació de l’autora (documentada, sí, però fruit de la seva creativitat), coneixem i ens creiem una Merceneta de ca seva, que es debat entre el record de l’avi i l’agraïment a l’oncle  americano.  També som testimonis de l’atracció per un adroguer tortosí, implicat en una xarxa tan clandestina com necessària. En acabat, descobrim que aquest personatge és fictici. L’aposta immersiva d’Arasa en aquest joc entre versemblança i biografia, però, encara va més lluny, tot afegint-hi elements tan interessants...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

A L'IES MEDITERRÀNIA, DEL MASNOU

Amb l'Anna Muñoz, que va tenir l'amabilitat de convidar-me Amb els joves lectors de l'institut Convé sortir de tant en tant del context habitual, de l'anomenada zona de confort, i sotmetre's a l'auditoria d'enfrontar-se a públics diferents. Com ahir mateix. M'havien convidat a parlar de Música amagada , lectura obligatòria a 2n d'ESO, però vaig creure que els havia de parlar de la necessitat d'anar amb els ulls ben oberts pel "llegir" el món i de la necessitat de "créixer". No, no cal convertir-se en un heroi, però sí que vaig proposar la idea de convertir-se en "escriptors" o fins i tot "cineastes". El millor: compartir idees i punts de vista amb altres persones, perquè amb l'intercanvi només es pot guanyar.
7 comentaris
Més informació