Salta al contingut principal

DONEM (LA) PARAULA: CREATIVITAT LÈXICA PER FER-SE ENTENDRE

Sap greu anomenar-lo pel seu nom, si és que el nom fa la cosa

No per coneguda obviarem l’anècdota. En un debat parlamentari sobre Educació, durant l’anterior règim, un ministre es preguntava retòricament que per a què servia el llatí avui en dia. La rèplica d’un humanista, immediata, va ser demolidora.
"Por de pronto, señor ministro, para que a Su Señoría, que ha nacido en Cabra, le llamen egabrense y no otra cosa." (entiéndase cabrón). 
El debat persisteix, malgrat la implantació de la democràcia, i els dubtes sobre la pertinença o no de les Humanitats també (encara!).
Ben aviat parlarem sobre creativitat lèxica partint de la millor base: les arrels clàssiques. La intenció no és deixar en evidència ningú, sinó demostrar que és possible, encara avui en dia, crear paraules. I en el fons, mentre conservem aquesta capacitat, serem immunes al newspeak que Orwell preconitzava el 1948.
Un newspeak prolífic (oxímoron!) que és terreny abonat per a fake news.
Serà durant les IV Jornades de llengua i literatura del Col·legi de Llicenciats, dedicades aquest cop a la llengua oral.
Potser desconeixereu la gravetat (o no) d’afeccions com la hipomonopododactilopatia, però els meus alumnes de 3r d’ESO en poden dissertar amb coneixement de causa.
Podeu accedir al programa de les Jornades clicant aquí.


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

NAÏM I ELS ULLS MULTICOLORS, DE JORDI FOLCK

SET RAONS PER LLEGIR NAÏM I ELS ULLS MULTICOLORS , DE JORDI FOLCK El set ens sembla una xifra atractiva. És un nombre primer. El set del grup artístic Dau al Set. Les anomenades set meravelles del món antic... Llegir continuarà una experiència única i intransferible, sortosament fora de l’abast de la IA (que segurament tindrà molt d’artificial i ben poc d’intel·ligència). I per últim, no és el mateix alimentar-se que degustar, ni mirar que admirar, ni escoltar que sentir . Enunciades, doncs les coordenades (el nombre 7, llegir, sentir), passem a glossar què fa que aquest llibre no passi desapercebut. 1.    Els temes tractats. La discapacitat (o si se’ns permet, l’altercapacitat, que té molt de capacitat i no gaire de dis- ), el valor de l’amistat i de la família, la resiliència (que es tradueix a no abaixar els braços davant de l’adversitat), la reivindicació de l’esforç i de la creativitat per superar la grisor del món que ens envolta. 2.    La magnit...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

PARAULES , FLORS I PÓLVORA, DE CINTA ARASA

  És possible (re)crear una Mercè Rodoreda adolescent versemblant, i que el resultat interessi tant el lector que no la coneix com el que sí (i que, conscientment o no, buscarà entre línies connexions  biobibliogràfiques ). Vet aquí, doncs,  Paraules, flors i pólvora . Arasa se’n surt amb gran solvència, de l’àrdua tasca de novel·lar la primera joventut de Rodoreda, que culmina amb el compromís polític i cultural, si és que cal dissociar-los. De la mà de la imaginació de l’autora (documentada, sí, però fruit de la seva creativitat), coneixem i ens creiem una Merceneta de ca seva, que es debat entre el record de l’avi i l’agraïment a l’oncle  americano.  També som testimonis de l’atracció per un adroguer tortosí, implicat en una xarxa tan clandestina com necessària. En acabat, descobrim que aquest personatge és fictici. L’aposta immersiva d’Arasa en aquest joc entre versemblança i biografia, però, encara va més lluny, tot afegint-hi elements tan interessants...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

A L'IES MEDITERRÀNIA, DEL MASNOU

Amb l'Anna Muñoz, que va tenir l'amabilitat de convidar-me Amb els joves lectors de l'institut Convé sortir de tant en tant del context habitual, de l'anomenada zona de confort, i sotmetre's a l'auditoria d'enfrontar-se a públics diferents. Com ahir mateix. M'havien convidat a parlar de Música amagada , lectura obligatòria a 2n d'ESO, però vaig creure que els havia de parlar de la necessitat d'anar amb els ulls ben oberts pel "llegir" el món i de la necessitat de "créixer". No, no cal convertir-se en un heroi, però sí que vaig proposar la idea de convertir-se en "escriptors" o fins i tot "cineastes". El millor: compartir idees i punts de vista amb altres persones, perquè amb l'intercanvi només es pot guanyar.
7 comentaris
Més informació