Passa al contingut principal

RAONS PER LLEGIR "GRAND FRÈRE" DE MAHIR GUVEN

No ha sortit (encara, que jo sàpiga) ni en català ni en castellà. Però així que hi sigui, preneu-ne nota.
Perquè es convertirà en un clàssic. Se centra en un tema d'actualitat i alberga un dilema moral: què faries tu si el teu germà petit, en tornar de Síria, es presentés de matinada a casa teva, amb una maleta?
Perquè l'estil és com una hòstia a la cara. L'autor juga amb solvència amb les paraules del carrer per construir literatura amb majúscules.
Perquè com a la vida real, les emocions hi apareixen barrejades. La ràbia, la frustració, la por... conviuen amb l'humor.
Perquè literalment fins a l'última pàgina no se sap què passarà (nova hòstia a la cara, aquest cop conceptual, no pas de forma). I això provoca angoixa en el lector.
Perquè es parla de la vida als barris populars sense incidir en els tòpics i alhora sense pèls a la llengua. No hi ha històries de mafiosets ni baralles, sinó només persones que tenen fred o gana, que volen passar-s'ho bé, que somien o que estan fins als collons que se'ls tracti com a ciutadans de segona per raons que no han triat.
I si no podeu esperar que tradueixin aquesta novel·la, òpera prima d'un escriptor francès d'origen sirià i kurd, per poc que pugueu llegir la llengua de Rabelais o de Céline, poseu-vos-hi, perquè l'esforç paga la pena.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES , FLORS I PÓLVORA, DE CINTA ARASA

  És possible (re)crear una Mercè Rodoreda adolescent versemblant, i que el resultat interessi tant el lector que no la coneix com el que sí (i que, conscientment o no, buscarà entre línies connexions  biobibliogràfiques ). Vet aquí, doncs,  Paraules, flors i pólvora . Arasa se’n surt amb gran solvència, de l’àrdua tasca de novel·lar la primera joventut de Rodoreda, que culmina amb el compromís polític i cultural, si és que cal dissociar-los. De la mà de la imaginació de l’autora (documentada, sí, però fruit de la seva creativitat), coneixem i ens creiem una Merceneta de ca seva, que es debat entre el record de l’avi i l’agraïment a l’oncle  americano.  També som testimonis de l’atracció per un adroguer tortosí, implicat en una xarxa tan clandestina com necessària. En acabat, descobrim que aquest personatge és fictici. L’aposta immersiva d’Arasa en aquest joc entre versemblança i biografia, però, encara va més lluny, tot afegint-hi elements tan interessants...

NAÏM I ELS ULLS MULTICOLORS, DE JORDI FOLCK

SET RAONS PER LLEGIR NAÏM I ELS ULLS MULTICOLORS , DE JORDI FOLCK El set ens sembla una xifra atractiva. És un nombre primer. El set del grup artístic Dau al Set. Les anomenades set meravelles del món antic... Llegir continuarà una experiència única i intransferible, sortosament fora de l’abast de la IA (que segurament tindrà molt d’artificial i ben poc d’intel·ligència). I per últim, no és el mateix alimentar-se que degustar, ni mirar que admirar, ni escoltar que sentir . Enunciades, doncs les coordenades (el nombre 7, llegir, sentir), passem a glossar què fa que aquest llibre no passi desapercebut. 1.    Els temes tractats. La discapacitat (o si se’ns permet, l’altercapacitat, que té molt de capacitat i no gaire de dis- ), el valor de l’amistat i de la família, la resiliència (que es tradueix a no abaixar els braços davant de l’adversitat), la reivindicació de l’esforç i de la creativitat per superar la grisor del món que ens envolta. 2.    La magnit...

LA NIT DE LA PAPALLONA, DE MARGARIDA ARITZETA

El premi Barcanova de literatura juvenil 2013 és una història duríssima. La M inicia un procés de metamorfosi, enfrontada al món tot buscant-hi un lloc, fregant la malaltia mental. Als seus somnis d'esdevenir música, s'hi suma l'amor, ambivalent i encarnat per un noi de la seva edat i per un misteriós veterà de guerra balcànic. La clau de volta serà una nit d'excessos, comiat de l'estiu i tal vegada de la vida tal com la M i els seus acòlits la concebien abans d'un fet terrible i confús. La història, plena de sordidesa, abandó, incomprensió, rebel·lia amb causa (o no), nihilisme... no future , en definitiva, no deixa de ser un intent de respondre a la pregunta bàsica: qui sóc jo? La nit de la papallona és una novel·la difícil, tant pel que diu per com ho diu, gens amable i que ofereix poques esperances. No cal enganyar els joves amb mons de llaminadura presidits per un simpàtic ratolinet d'obscures intencions, però segurament hi ha un terme mig.