No ha sortit (encara, que jo sàpiga) ni en català ni en castellà. Però així que hi sigui, preneu-ne nota.
Perquè es convertirà en un clàssic. Se centra en un tema d'actualitat i alberga un dilema moral: què faries tu si el teu germà petit, en tornar de Síria, es presentés de matinada a casa teva, amb una maleta?
Perquè l'estil és com una hòstia a la cara. L'autor juga amb solvència amb les paraules del carrer per construir literatura amb majúscules.
Perquè com a la vida real, les emocions hi apareixen barrejades. La ràbia, la frustració, la por... conviuen amb l'humor.
Perquè literalment fins a l'última pàgina no se sap què passarà (nova hòstia a la cara, aquest cop conceptual, no pas de forma). I això provoca angoixa en el lector.
Perquè es parla de la vida als barris populars sense incidir en els tòpics i alhora sense pèls a la llengua. No hi ha històries de mafiosets ni baralles, sinó només persones que tenen fred o gana, que volen passar-s'ho bé, que somien o que estan fins als collons que se'ls tracti com a ciutadans de segona per raons que no han triat.
I si no podeu esperar que tradueixin aquesta novel·la, òpera prima d'un escriptor francès d'origen sirià i kurd, per poc que pugueu llegir la llengua de Rabelais o de Céline, poseu-vos-hi, perquè l'esforç paga la pena.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada