Passa al contingut principal

VICIS SECRETS

Quina pinta! Segur que tots dos llegeixen... encara que no ho reconeguin

Als Estats Units dels anys 30 del segle passat, el govern federal afortunadament no va gosar implantar la Llei Seca. Però sí que va prohibir la lectura. Què faran, malgrat les campanyes de conscienciació, els lletraferits, els intel·lectuals i altres persones de dubtosa reputació? Anar a satisfer les més baixes passions al mercat negre de llibres, controlat, com no podia ser d’altra manera, pels catalans. Una potentíssima organització mafiosa catalana, El pop o Lunostru, a l’empara de negocis respectables (apostes, locals nocturns, prostitució, restaurants de menjar ràpid, clubs de soccer) amenaça amb estendre els seus tentacles arreu. Quin paper crucial els correspondrà, en tot plegat, al tàndem Bufalino-O’Sullivan, els millors policies del districte? Fins on arribarà l’ambició de Mike Matamala, jove promesa de Lunostru i (horror!) gran lector? I sobretot, qui ha dissenyat els horrorosos uniformes que llueixen els ignorants i orgullosos patriotes de Friends of the Truth (FOT), dirigits per l’obscur Rufus Cornelius Baker?
Per accedir al primer capítol de la novel·la

Els llibres, digui el que digui el govern o els tarats d’en Baker, no s’han de cremar, perquè sempre hi haurà un  idiota disposat a pagar una fortuna per qualsevol puta merda impresa de qualsevol manera. Com diem en català,la pela és la pela, que en pla anglès podríem traduir per “tant se val d’on vingui la pasta, però benvinguda sia”. La llengua catalana ja ho té, això de la síntesi: amb poques paraules diem moltes coses. No és només per avarícia, com se’ns sol retreure. Els gavatxos tenen la grandeur, i nosaltres, els catalans, uns collons com un toro, o millor com un burro, no em facis dir per què, vet-ho aquí.
(Steve Garriga, tiet, és a dir, capo, de l’organització criminal catalana Lunostru).

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'EXPEDICIÓ DEL DOCTOR BALMIS, DE MARÍA SOLAR

Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis , de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però

NO VENIMOS DEL LATÍN, DE CARME JIMÉNEZ HUERTAS

Confesso que en una primera instància, com a romanista, no em podia mirar un títol així sinó amb una certa condescendència. L’agosarament del text, ja des de bon començament, em va engrescar a la lectura, convençut que acabaria descobrint on trontollava l’entramat. Doncs no. A la llum d’unes poques afirmacions, incontestables de tan lúcides, vaig veure com se sacsejaven un seguit de creences inalterables i inqüestionades ja des de l’època llunyana en què freqüentàvem l’Aula Magna de la sacrosanta Facultat de Filologia. Sempre havíem cregut en el dogma que el llatí que els romans van estendre per l’Imperi es va corrompre,  tot cedint el pas al llatí vulgar. Un llatí vulgar que al seu torn es fragmentaria en diverses parles, gràcies a l’acció del substrat i del superestrat i amb la correcció del grau de romanització inicial i del poder polític final. I tot això amanit amb la mediatització del poder terrenal de l’Església. Però una via d’aigua enorme apareix en aquest sòlid buc c

¡HASTA LAS ESTRELLAS! DE MARTA ZUBIRÍA

  Ilustraciones de Lyona Por deformación profesional y quizá también por comodidad, no suelo leer ni criticar libros dirigidos al público infantil. Sin embargo, en ocasiones contravengo mis principios,y en este caso ha sido por una muy buena razón. Tenemos aquí un libro precioso en más de un sentido, escrito, ilustrado y editado con oficio y gusto. Se trata de una historia que garantizará felices sueños a quien la lea en voz alta y sobre todo (cosa que merece todos los esfuerzos) a quien la escuche leer. En ella nada está dejado al azar, ya desde la primera frase: "Aquel verano sería diferente para Candela." Toda una declaración de intenciones que se afianza en el simbolismo de los nombres de los personajes. Candela (luz), acompañada de su perrito Luka (nuevamente luz) echa de menos una amiguita con quien compartir juegos en la aldea donde pasa el verano con los abuelos, para quienes es una Bolboreta (mariposa). El deseo de la niña se cumplirá por partida doble al conocer y a