Salta al contingut principal

VICIS SECRETS

Quina pinta! Segur que tots dos llegeixen... encara que no ho reconeguin

Als Estats Units dels anys 30 del segle passat, el govern federal afortunadament no va gosar implantar la Llei Seca. Però sí que va prohibir la lectura. Què faran, malgrat les campanyes de conscienciació, els lletraferits, els intel·lectuals i altres persones de dubtosa reputació? Anar a satisfer les més baixes passions al mercat negre de llibres, controlat, com no podia ser d’altra manera, pels catalans. Una potentíssima organització mafiosa catalana, El pop o Lunostru, a l’empara de negocis respectables (apostes, locals nocturns, prostitució, restaurants de menjar ràpid, clubs de soccer) amenaça amb estendre els seus tentacles arreu. Quin paper crucial els correspondrà, en tot plegat, al tàndem Bufalino-O’Sullivan, els millors policies del districte? Fins on arribarà l’ambició de Mike Matamala, jove promesa de Lunostru i (horror!) gran lector? I sobretot, qui ha dissenyat els horrorosos uniformes que llueixen els ignorants i orgullosos patriotes de Friends of the Truth (FOT), dirigits per l’obscur Rufus Cornelius Baker?
Per accedir al primer capítol de la novel·la

Els llibres, digui el que digui el govern o els tarats d’en Baker, no s’han de cremar, perquè sempre hi haurà un  idiota disposat a pagar una fortuna per qualsevol puta merda impresa de qualsevol manera. Com diem en català,la pela és la pela, que en pla anglès podríem traduir per “tant se val d’on vingui la pasta, però benvinguda sia”. La llengua catalana ja ho té, això de la síntesi: amb poques paraules diem moltes coses. No és només per avarícia, com se’ns sol retreure. Els gavatxos tenen la grandeur, i nosaltres, els catalans, uns collons com un toro, o millor com un burro, no em facis dir per què, vet-ho aquí.
(Steve Garriga, tiet, és a dir, capo, de l’organització criminal catalana Lunostru).

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

NAÏM I ELS ULLS MULTICOLORS, DE JORDI FOLCK

SET RAONS PER LLEGIR NAÏM I ELS ULLS MULTICOLORS , DE JORDI FOLCK El set ens sembla una xifra atractiva. És un nombre primer. El set del grup artístic Dau al Set. Les anomenades set meravelles del món antic... Llegir continuarà una experiència única i intransferible, sortosament fora de l’abast de la IA (que segurament tindrà molt d’artificial i ben poc d’intel·ligència). I per últim, no és el mateix alimentar-se que degustar, ni mirar que admirar, ni escoltar que sentir . Enunciades, doncs les coordenades (el nombre 7, llegir, sentir), passem a glossar què fa que aquest llibre no passi desapercebut. 1.    Els temes tractats. La discapacitat (o si se’ns permet, l’altercapacitat, que té molt de capacitat i no gaire de dis- ), el valor de l’amistat i de la família, la resiliència (que es tradueix a no abaixar els braços davant de l’adversitat), la reivindicació de l’esforç i de la creativitat per superar la grisor del món que ens envolta. 2.    La magnit...

PARAULES , FLORS I PÓLVORA, DE CINTA ARASA

  És possible (re)crear una Mercè Rodoreda adolescent versemblant, i que el resultat interessi tant el lector que no la coneix com el que sí (i que, conscientment o no, buscarà entre línies connexions  biobibliogràfiques ). Vet aquí, doncs,  Paraules, flors i pólvora . Arasa se’n surt amb gran solvència, de l’àrdua tasca de novel·lar la primera joventut de Rodoreda, que culmina amb el compromís polític i cultural, si és que cal dissociar-los. De la mà de la imaginació de l’autora (documentada, sí, però fruit de la seva creativitat), coneixem i ens creiem una Merceneta de ca seva, que es debat entre el record de l’avi i l’agraïment a l’oncle  americano.  També som testimonis de l’atracció per un adroguer tortosí, implicat en una xarxa tan clandestina com necessària. En acabat, descobrim que aquest personatge és fictici. L’aposta immersiva d’Arasa en aquest joc entre versemblança i biografia, però, encara va més lluny, tot afegint-hi elements tan interessants...

A BOCA DE CANÓ, DE MANEL ÀLAMO

Els adolescents, lectors o no, poden tenir moltes mancances, però saben distingir les coses autèntiques d'aquelles que no ho són. Per això cal donar-los a tastar de totes totes  A boca de canó,  un llibre que arribarà a la fibra sensible del lector per poc que s'hi acosti. Es tracta d'una història recurrent, que a mi m'ha recordat, salvant les distàncies, dues grans pel·lícules de Clint Eastwood: Million Dollar Baby i Grand Torino, i que segueix l'esquema heroic clàssic. I això no és un retret, sinó una garantia de bon ofici de l'escriptor. Un vell malcarat (o no), fracassat (això sí) pot exercir de pare/mentor i redimir un/a jove abocat a una vida sense nord. Vera és una noia sense pare, amb una mare drogoaddicta, que troba el seu únic consol xutant a porteria. I se'n surt, destrossant el vell tòpic que les noies no saben jugar a futbol. La seva vida, i la d'un entrenador sobrevingut, una vella glòria del València malbaratada, faran un tomb decisiu q...