Recentment, gràcies
al Col·legi de Llicenciats, he tingut el privilegi que em convidessin a
conèixer aspectes de la nova gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans. Es
tractava del pas previ a elaborar un curs de formació per a docents. D’aquesta
monumental obra han transcendit sobretot els canvis en el llistat de diacrítics
existents fins ara. Es tracta del vell (en el sentit de secular) debat de
sempre. La llengua és alguna cosa immutable o ha de variar amb el temps? En el
segon cas, en quin grau? La llengua no deixa de ser una eina, un vehicle, un
esport, una convenció, un joc, en definitiva, i raonar sobre els seus
mecanismes no fa cap mal. L’encaix d’aquest raonament dins l’aula de secundària
ja són figues d’un altre paner. Hi pensarem, al llarg de l’estiu, i arribat el
cas, en parlarem en les properes Jornades del Col·legi de Llicenciats de començaments de tardor,
dedicades aquest cop, per descomptat, a la gramàtica. Un apunt: parlar de
gramàtica sense que es vegi el llautó, convidant a la reflexió. Com qui fa
gimnàstica sense ser-ne conscient. O com qui menja saludable sense adonar-se’n,
havent interioritzat un seguit d’hàbits.
Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis , de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada