Passa al contingut principal

CONCURS DE BOOKTRAILERS

Ahir vaig assistir a la biblioteca Jaume Fuster a l'entrega de premis del 4t concurs de booktrailers per a joves de 14 a 18 anys. Convocat per les biblioteques públiques de Catalunya i amb el suport de diverses institucions i d'editorials, la seva pretensió era donar veu a l'esforç i la creativitat de gairebé 150 equips de treball d'arreu del territori.
Vagi per endavant la meva admiració per la majoria de les obres guardonades, de manera especial Ancoratges.
Tanmateix no me'n puc estar, de manifestar la meva preocupació i perplexitat per alguns detalls que crec que cal tenir en compte.
En primer lloc em va sobtar la menció expressa (que implica projecció pública, que ja és un premi en si mateix, ben mirat) de treballs que no se cenyien a les bases. 
Tot seguit em va sorprendre comprovar el reconeixement explícit de treballs basats en PERSONATGES i no pas en LLIBRES. En algun d'ells, els actors sobrepassaven la franja d'edat. I els equips, el nombre de membres requerit. 
Em va agradar molt el booktrailer dedicat a Crónica de una muerte anunciada, tot i que vaig trobar a faltar aleshores treballs en altres llengües també objecte d'aprenentatge a les aules.
Malgrat tot, el que em va produir un cert desassossec va ser que optessin al premi booktrailers amb faltes d'ortografia. Potser si hi hagués algun docent al jurat (perquè hi tenen alguna cosa a dir, en l'àmbit de la lectura escolar, no?), s'hauria pogut evitar. Vull pensar que es tractava d'emfasitzar en la creativitat, i no pas que als experts els haguessin passat per alt les errades. 
Ja per acabar. Si no havien ni tan sols de mencionar-los, per què van convidar els meus alumnes, que sí que es van cenyir a les bases, es van llegir el llibre i van fer un treball més que digne? 
Espero que no fos per fer embalum a la sala d'actes mig buida. Segurament el proper curs no es voldran perdre la festa de l'escola a canvi de quedar-se amb un pam de nas.  

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'EXPEDICIÓ DEL DOCTOR BALMIS, DE MARÍA SOLAR

Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis , de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

LA NIT DE LA PAPALLONA, DE MARGARIDA ARITZETA

El premi Barcanova de literatura juvenil 2013 és una història duríssima. La M inicia un procés de metamorfosi, enfrontada al món tot buscant-hi un lloc, fregant la malaltia mental. Als seus somnis d'esdevenir música, s'hi suma l'amor, ambivalent i encarnat per un noi de la seva edat i per un misteriós veterà de guerra balcànic. La clau de volta serà una nit d'excessos, comiat de l'estiu i tal vegada de la vida tal com la M i els seus acòlits la concebien abans d'un fet terrible i confús. La història, plena de sordidesa, abandó, incomprensió, rebel·lia amb causa (o no), nihilisme... no future , en definitiva, no deixa de ser un intent de respondre a la pregunta bàsica: qui sóc jo? La nit de la papallona és una novel·la difícil, tant pel que diu per com ho diu, gens amable i que ofereix poques esperances. No cal enganyar els joves amb mons de llaminadura presidits per un simpàtic ratolinet d'obscures intencions, però segurament hi ha un terme mig.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

PARAULES , FLORS I PÓLVORA, DE CINTA ARASA

  És possible (re)crear una Mercè Rodoreda adolescent versemblant, i que el resultat interessi tant el lector que no la coneix com el que sí (i que, conscientment o no, buscarà entre línies connexions  biobibliogràfiques ). Vet aquí, doncs,  Paraules, flors i pólvora . Arasa se’n surt amb gran solvència, de l’àrdua tasca de novel·lar la primera joventut de Rodoreda, que culmina amb el compromís polític i cultural, si és que cal dissociar-los. De la mà de la imaginació de l’autora (documentada, sí, però fruit de la seva creativitat), coneixem i ens creiem una Merceneta de ca seva, que es debat entre el record de l’avi i l’agraïment a l’oncle  americano.  També som testimonis de l’atracció per un adroguer tortosí, implicat en una xarxa tan clandestina com necessària. En acabat, descobrim que aquest personatge és fictici. L’aposta immersiva d’Arasa en aquest joc entre versemblança i biografia, però, encara va més lluny, tot afegint-hi elements tan interessants com una primera narració lit
Publica un comentari a l'entrada
Més informació