Ves al contingut principal

LLEGIR PER CREAR IMATGES



Fa temps que els mitjans de comunicació es fan ressò dels canvis que si us plau per força està experimentant l'escola. Vist a peu d'aula, tot i el soroll generat (i les aportacions: sinceres, apassionades, generoses, preocupades... fins i tot, producte de la ignorància també) m'envaeix el dubte. Raonable però dubte.
Toca innovar perquè és bo o senzillament perquè toca?
No en sé pas tant com per pontificar sobre la qüestió. Deixem-ho per als opinadors professionals en tota la seva gradació.
Del que sí que estic convençut és que no és cap mal acostar la vida i l'escola, prescindint de les parets que les separen.
Dissenteixo del tot de les veus apocalíptiques, tal vegada benintencionades però possiblement... ehem ... desinformades, que afirmen categòricament que la lectura ha perdut la partida davant de les pantalles (les que siguin). Perdoneu l'acudit fàcil i procediu a l'esquinçada de vestidures preceptives.
Per què? Perquè nois i noies atrets al cinema pel reclam llaminer d'efectes especials reals (sic) i joves avesats a videojocs resultants de milions d'euros d'investigació segueixen bocabadats produccions força més modestes. En aquestes pobríssimes sessions, l'estrella és un profe que explica la terrible història d'Èdip i del destí maleït de la seva família. L'efecte en l'auditori és el mateix avui que en l'època dels tràgics grecs: la compassió i la posterior catarsi.
L'emoció traspua davant d'un recurs tan vell com anar a peu (o cagar ajupit): un narrador que transmet alguna cosa davant d'un públic i que en vampiritza les emocions.
No es tracta de pantalles sí o pantalles no, ni de batalles perdudes o tovalloles per terra. La dicotomia és més bàsica: bones històries o no. I el canal és, en el fons, indiferent.
Aquest és el nostre punt de partida per crear imatges a través de la lectura. Petites píndoles (creatives, cooperatives, interdisciplinàries, inclusives, amb un sentit clar, destinades a un públic, que serveixen per vehicular una visió del món) que suposen un esforç assumible. Esforç però assumible. Els booktrailers.

A la nostra escola n'hem fet desenes durant set cursos. Ens sentim especialment cofois de la nova fornada alhora que ens plantegem nous reptes, en el sentit de diferents i també de diversificats. Però mentrestant, permetem-los gaudir de lectures que generen imatges. Deixem-los llegir per entendre, per entendre's i encara més, per fer-se entendre. I defugim les etiquetes, caram!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

A BOCA DE CANÓ, DE MANEL ÀLAMO

Els adolescents, lectors o no, poden tenir moltes mancances, però saben distingir les coses autèntiques d'aquelles que no ho són. Per això cal donar-los a tastar de totes totes A boca de canó, un llibre que arribarà a la fibra sensible del lector per poc que s'hi acosti. Es tracta d'una història recurrent, que a mi m'ha recordat, salvant les distàncies, dues grans pel·lícules de Clint Eastwood: Million Dollar Baby i Grand Torino, i que segueix l'esquema heroic clàssic. I això no és un retret, sinó una garantia de bon ofici de l'escriptor. Un vell malcarat (o no), fracassat (això sí) pot exercir de pare/mentor i redimir un/a jove abocat a una vida sense nord. Vera és una noia sense pare, amb una mare drogoaddicta, que troba el seu únic consol xutant a porteria. I se'n surt, destrossant el vell tòpic que les noies no saben jugar a futbol. La seva vida, i la d'un entrenador sobrevingut, una vella glòria del València malbaratada, faran un tomb decisiu quan …

CAMINS D’AIGUA, DE RAIMON PORTELL

Després de llegir-lo amb avidesa, em veig ara obligat (sense que sigui cap imposició externa) a glossar un llibre que, a dreta llei, no he acabat de llegir en la seva totalitat. M’explico. Parlant amb propietat, Camins d’aigua, com el volum previ, Camins de nit, tot i el gruix (considerable i farcit de moltes i molt bones pàgines), no són sinó dos episodis d’una obra que adopta la forma de trilogia, La llum d’Artús. I la tercera part encara no ha sortit! D’aquí que la lectura sigui forçosament inconclusa. De què parla Camins d’aigua? Si no heu llegit (encara) Camins de nit, feu-ho. En primer lloc per entendre la col·locació de les peces que convergiran, inexorablement, en una impressionant partida d’escacs on el Vell Continent serà el tauler. Però sobretot, per familiaritzar-vos amb una saga que val la pena conèixer. Tot s’articula a partir d’una Història amb majúscules alternativa que condiciona una Geografia també amb majúscules alternativa, on, passat el desconcert inicial, es poden …

MOTS ENCREUATS D'ESTIU