Vés al contingut principal

DECÀLEG QUE TOT AUTOR DE LIJ HAURIA DE TENIR MOLT EN COMPTE

Sembla que gesticulo força

No n'hi ha prou amb escriure el llibre a ordinador: cal personalitzar-lo a mà

Hi ha autors que ofereixen consells sobre com escriure novel·les per a aquest públic. Jo, que no en sé pas tant, em limito a transcriure les respostes que els nens i nenes de 6è de l’escola Amor de Déu de Sant Adrià de Besòs van donar a la pregunta què li demaneu a un llibre perquè us interessi?
1. Ens volem divertir.
2. Volem ficar-nos dins de la pell del protagonista. Hi ajuda que tingui la nostra edat i que tingui algun problema que nosaltres puguem tenir.
3. Volem que hi passin coses i sentir emocions: por, intriga, incertesa.
4. Volem que l’autor/a ens sorprengui. Hi ha històries que ja sabem com acaben.
5. Volem que hi hagi molta imaginació.
6. Ens agraden les històries que barregen realitat i fantasia.
7. Preferim llibres que siguin fàcils de llegir. A alguns ens agraden les bones històries, però ens costa llegir.
8. Ens encanten aquelles històries que t’enganxen tant que no pots (i no vols) deixar de llegir-les.
9. Que no hi faltin dibuixos per ajudar-nos a llegir i a imaginar com són els personatges.
... I també ens agrada preguntar a l’autor/a tot allò que ens passi pel cap.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

JOVES I LECTURA

Genial tenir un públic lletraferit (i lletradedicat en cos i ànima) per desfer falsos tòpics sobre la joventut i, sobretot sobretot, per trobar junts la manera de recuperar l'usuari de biblioteca perdut. El que té acne i considera el reggaeton una música de referència. L'objectiu últim d'en Carles Alcoy amb el seu curs al Col·legi de Bibliotecaris i Documentalistes és generar un Club de clubs de lectura. Un meta-club! Se us ha girat feina, amics! Però no esteu sols!

L'EXPEDICIÓ DEL DOCTOR BALMIS, DE MARÍA SOLAR

Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis, de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però això s…

ROC I L'ESCALA DE LES PORTES SECRETES, D'EULÀLIA CANAL

En Roc no entén, però accepta a contracor que els pares marxin a l’Índia per anar-hi a buscar una germaneta. Qui en voldria una, podent tenir un gat? Si el nen no comprèn la fal·lera que els agafa als pares, ells tampoc no comprendrien que tingui un amic un pèl salvatge, en Kiku, que només en Roc pot veure. Per sort, no tots els adults són tan previsibles i convencionals. El senyor Nicolau, a càrrec del qual es queda, el tracta com a un igual. Encara més: li dóna responsabilitats, perquè l’adult sempre està ocupat venent coses impossibles. Com l’escala que propicia una trobada providencial. El nen, en les estones de llibertat de què gaudeix, descobreix que hi ha algú que fa desaparèixer galetes i llet. Algú que ha perdut una goma per al cabell amb una estrella. I també un gat que potser no ho és, amb els ulls verds, que tal vegada sigui el tigre disfressat que s’ha escapat del zoo. D’aquesta història em fascina el llenguatge expressiu, directe, clar, senzill, i alhora suggeridor, tant com…