Ves al contingut principal

APUNTS PER APRENDRE A EXPLICAR HISTÒRIES

Amb el PLJ els espectadors són lectors. O els lectors són espectadors? Quin embolic!

En Carles Alcoy, narrador de pro, orienta els alumnes de 1r d’ESO per construir les seves petites històries a partir de les lectures. El primer pas per a l’elaboració del booktrailer.
-     A la vida real, som capaços de “llegir” fins i tot quan no en som conscients.
-     Per dotar de sentit real el booktrailer, totes les imatges que hi aboquem han de tenir un sentit i una raó de ser, sobretot tenint en compte la seva curta durada.
-     Cal tenir molt en compte la seqüència: l’ordre d’aparició d’imatges no és irrellevant.
-     És importantíssim gestionar la intriga, tot amagant detalls. Si mantenim l’espectador en la ignorància, s’implicarà en la nostra història. Per descomptat que cal fugir de l’spoiler. Un exemple divertidíssim When it Comes to cooking (The Three Stooges, 1960) https://www.youtube.com/watch?v=rp7VpTfH4b0
-     Qualsevol relat s’articula a partir d’un protagonista a qui li passen coses que trenquen el seu equilibri inicial.
-     Davant d’un conflicte (autèntic generador del relat), hi ha multitud d’opcions. Se m’ha espatllat la rentadora de casa. Què puc fer-hi? El repte és trobar l’opció que sorprengui l’espectador: Jo plantaria la rentadora al mig del carrer i esbotzaria la porta de casa...
-     Reprendre un clàssic com la Caputxeta Vermella, reexplicat conjuntament, serveix per qüestionar les accions que s’hi esdevenen: Què se n’havia fet, del pare de la nena? Davant de les prohibicions de la mare, què podia fer la mosseta sinó desobeir?
-     Els personatges del conte, com és obvi, NO SABEN LLEGIR EL MÓN QUE ELS ENVOLTA.
-     Llegir significa fer hipòtesis sobre el que ha passat i sobre el que està passant, i aventurar-ne sobre el que s’esdevindrà (prolepsi). La Caputxeta es veu abocada a preguntar-li al Llop per què té les dents tan grosses, i això és la seva perdició en el conte de Perrault.
-     Deducció conjunta del tema general d’aquest clàssic, tot comparant-lo amb una dissortada història de la vida real, la de l’Amanda Todd. https://www.youtube.com/watch?v=jDvKm_5QbHA
-     L’heroi creix al llarg del seu viatge (l’anomenat “viatge de l’heroi”, segons Vogler).
-     L’aparença del personatge ens condiciona la seva consideració moral. El “dolent” tendeix a ser lleig, fosc i pelut en la iconografia tradicional. Tot i que la “dolenta” pot ser guapa. Això sí: de mitjana edat, amb el cabell blanc (Cruella de Vil de 101 Dàlmates) o vermell (La Reina de la Nit, La Flauta Màgica, de Mozart).
-     Per a una bona història, menys és més. Exemple: El cazo de Lorenzo (La casserole d’Anatole) , on no es parla d’un nen que arrossega un cassó, sinó d’alguna cosa més https://www.youtube.com/watch?v=xQ_rbKMOzag



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

A BOCA DE CANÓ, DE MANEL ÀLAMO

Els adolescents, lectors o no, poden tenir moltes mancances, però saben distingir les coses autèntiques d'aquelles que no ho són. Per això cal donar-los a tastar de totes totes A boca de canó, un llibre que arribarà a la fibra sensible del lector per poc que s'hi acosti. Es tracta d'una història recurrent, que a mi m'ha recordat, salvant les distàncies, dues grans pel·lícules de Clint Eastwood: Million Dollar Baby i Grand Torino, i que segueix l'esquema heroic clàssic. I això no és un retret, sinó una garantia de bon ofici de l'escriptor. Un vell malcarat (o no), fracassat (això sí) pot exercir de pare/mentor i redimir un/a jove abocat a una vida sense nord. Vera és una noia sense pare, amb una mare drogoaddicta, que troba el seu únic consol xutant a porteria. I se'n surt, destrossant el vell tòpic que les noies no saben jugar a futbol. La seva vida, i la d'un entrenador sobrevingut, una vella glòria del València malbaratada, faran un tomb decisiu quan …

LA VERITAT NO SERVEIX DE RES, DE RAMON BREU

El primer que em passa del cap per parlar d’aquesta magnífica novel·la és la rotunditat del títol, que sembla adir-se amb aquests temps de postveritat (o tal vegada de prementida, com albiren alguns). En Pere Teixidor, d’extracció humil, treballa per a una agència de detectius en la Barcelona que amb prou feines s’ha espolsat l’estraperlo. Arran dels encàrrecs que li encomanen entra en contacte amb llocs i sobretot personatges que pel seu origen no hauria d’haver conegut: l’ambient dels combats de boxa, els cercles selectes dels oligarques afins al règim, les starlettes de mig pèl... tot amanit amb la contenció i la corrupció d’uns anys de pau aparent (encara no són pas els veinticinco). La dicotomia vici privat/pública virtut s’encomana al nostre heroi, envoltat d’uns secundaris de luxe. I la xicota de tota la vida queda eclipsada per una noia de club d’alterne. Però no serà pas l’última transformació d’en Pere. Un cop acabat el llibre, es gesta la pregunta: per a quan la continuació…

LA FILLA DEL NORD, DE MARIA DOLORS MILLAT

En moments convulsos pel que fa a l’adscripció personal, una cita (n’ignoro la procedència) ve especialment a tomb: la veritable pàtria d’un mateix és la infància. I de passada, em serveix per entrellaçar amb la història que glossa aquesta magnífica novel·la. El món de la Berthe, neoyorquina d’adopció, trontolla quan descobreix la infidelitat flagrant del seu xicot, que entre d’altres raons, desencadenarà el retorn sobtat a la pàtria de debò a què al·ludíem: Sept-Îles, al gran nord canadenc. Amb una parada i fonda a mig camí que connectarà amb la primera infància i amb el desvetllament d’un secret que ni tan sols albira. A Sept-Îles, de retruc, després d’un esdeveniment tràgic en el sentit etimològic de la paraula, la Berthe-nena hi havia conegut vincles més poderosos que el de la sang: l’afecte maternal inèdit i el primer amor. Al llarg de la trama, esplèndida, la Berthe navega entre l’afecte maternal que li arriba de fonts diverses i l’amor (un d’impossible, tràgic per tant, i un altre…