Passa al contingut principal

BALANÇ 2016


No cal que les planificacions siguin TAN transcendents
Avançant-nos al gènere tòpic de cap d’any, que estableix llistes en forma de decàleg (“les millors deu cançons/els millors deu programes de televisió...”), voldria fer un sumari de la feina d’aquest any.
A destacar els dos premis literaris obtinguts amb dies d’interval (Enric Valor i Barcanova) i tot el que han generat: presentacions “oficials”, trobades amb lectors, articles i ressenyes que en parlen, propostes didàctiques, clubs de lectura, signatura d’exemplars...amb la sensació, això sí, que to be continued. Això ens ha fet plantejar-nos tenir representació, que hem aconseguit dins la prestigiosa agència literària de Sandra Bruna.
L’any, pel que fa a publicacions, s’endegava paradoxalment amb la publicació de La Fina, que no és com els altres, a Cavall Fort. Dic paradoxalment perquè sortia abans que la novel·la que se n’havia generat. Més endavant s’hi publicava Com passa el temps i com canvien les persones!, que ja coneix versió novel·litzada, com va sent costum, encara inèdita.
Ens ha tocat llegir molt i molt, com a membre de jurats (premi Protagonista Jove i premi Enric Valor), així com a criticaire de Faristol i elaborador d’informes per a Bromera i Algar. Destaco en especial Duna, de Muriel Villanueva, Roc i l’escala de les portes secretes, d’Eulàlia Canal, i Un monstre em ve a veure, de Patrick Ness, novel·la per a la qual vaig elaborar les propostes didàctiques (Sembra Llibres).
Amb el suport de Barcanova m’ha tocat visitar algunes escoles i instituts, com per exemple l’escola Assís, de Premià de Mar, la institució Montserrat i l’escola Sant Medir de Barcelona. Dintre de l’àmbit de la formació, he tingut el plaer de participar en el curs Joves i Lectura, al Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, gràcies a l’amic Carles Alcoy, així com en la jornada Apassionats per les paraules, del Secretariat de l’Escola Cristiana de Catalunya. I novament, aquest cop com a “alumne”, a la jornada de formació de crítics de Faristol.
Pel que fa a la docència, a l’escola hi ha aires de canvi i això m’ha fet replantejar la manera de fer classes. La llengua esdevé, des d’ara, no un objecte d’estudi, sinó un mitjà per fer coses, i així ho vivim a diari. Un avenç d’aquesta orientació vindria de la mà de la sisena edició del concurs de booktrailers, amb el suport de la biblioteca Pompeu Fabra.

Queden pendents la publicació d’un nou conte a Cavall Fort, així com la participació en uns materials curriculars de llengua per a Cruïlla. I properament caldrà planificar les visites escolars dins del programa Lectura Activa, amb l’editorial Barcanova.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'EXPEDICIÓ DEL DOCTOR BALMIS, DE MARÍA SOLAR

Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis , de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però

LA NIT DE LA PAPALLONA, DE MARGARIDA ARITZETA

El premi Barcanova de literatura juvenil 2013 és una història duríssima. La M inicia un procés de metamorfosi, enfrontada al món tot buscant-hi un lloc, fregant la malaltia mental. Als seus somnis d'esdevenir música, s'hi suma l'amor, ambivalent i encarnat per un noi de la seva edat i per un misteriós veterà de guerra balcànic. La clau de volta serà una nit d'excessos, comiat de l'estiu i tal vegada de la vida tal com la M i els seus acòlits la concebien abans d'un fet terrible i confús. La història, plena de sordidesa, abandó, incomprensió, rebel·lia amb causa (o no), nihilisme... no future , en definitiva, no deixa de ser un intent de respondre a la pregunta bàsica: qui sóc jo? La nit de la papallona és una novel·la difícil, tant pel que diu per com ho diu, gens amable i que ofereix poques esperances. No cal enganyar els joves amb mons de llaminadura presidits per un simpàtic ratolinet d'obscures intencions, però segurament hi ha un terme mig.

PARAULES , FLORS I PÓLVORA, DE CINTA ARASA

  És possible (re)crear una Mercè Rodoreda adolescent versemblant, i que el resultat interessi tant el lector que no la coneix com el que sí (i que, conscientment o no, buscarà entre línies connexions  biobibliogràfiques ). Vet aquí, doncs,  Paraules, flors i pólvora . Arasa se’n surt amb gran solvència, de l’àrdua tasca de novel·lar la primera joventut de Rodoreda, que culmina amb el compromís polític i cultural, si és que cal dissociar-los. De la mà de la imaginació de l’autora (documentada, sí, però fruit de la seva creativitat), coneixem i ens creiem una Merceneta de ca seva, que es debat entre el record de l’avi i l’agraïment a l’oncle  americano.  També som testimonis de l’atracció per un adroguer tortosí, implicat en una xarxa tan clandestina com necessària. En acabat, descobrim que aquest personatge és fictici. L’aposta immersiva d’Arasa en aquest joc entre versemblança i biografia, però, encara va més lluny, tot afegint-hi elements tan interessants com una primera narració lit