Ves al contingut principal

A PICANYA

Sentant càtedra (ha ha ha!)
Com escoltaven, tu!

Sortir-se de la zona de confort de tant en tant suposa un trasbals però també ajuda a ampliar-la. Per això vam muntar la paradeta divendres passat 300 quilòmetres al sud. Amb tot el que suposa jugar a fora de casa. Dos partits. A l’escola Gavina i a l’IES Enric Valor de Picanya. Enfrontar-se  a l’homo adulescens lector en el seu hàbitat natural va ser emocionant. Amb la seva desimboltura i sentit crític natural. Al vespre, trobada de luxe per al veredicte del 36è premi Enric Valor de literatura juvenil. Per arribar a un acord ràpid i satisfactori, que interpretem com a bon senyal. Queda dit, doncs.
I ara, la llista d’agraïments, quilomètrica.
A l’escola Gavina (ens feu molta, molta enveja!). A Albert Dasí (blogaire, pedagog i factòtum), Empar Martínez (propiciadora de l’encontre amb els lectors/es), Mar Sauret (seguidora del que es cou en LIJ i, oh sorpresa, d’aquest blog!).
A Juli Avinent de l’IES Enric Valor i a la seva cohort de lectores (i algun lector), per les seves preguntes punyents i desenfadades.
Al jurat del premi Enric Valor per compartir els seus punts de vista. A Sabina Asencio, Isabel García Canet i Pilar Puchades, lletraferides i companyes de professió.
A l’ajuntament de Picanya pel suport inamovible a la cultura.
I per descomptat, gràcies a Núria Sendra i a Edicions del Bullent per la seva constant inquietud perquè tot funcionés a la perfecció

Comentaris

  1. El més interessa és quan en aquest sud dels meus avantpassats arribes a la zona de confort, arrossos inclosos

    ResponElimina
  2. Joan,
    tot un plaer haver-te pogut escoltat!! Gràcies per compartir amb nosaltres els teus coneixements sobre LIJ i els secrets dels teus llibres. Les experiències amb els teus alumnes són un bon exemple de com treballar la literatura, fer-la viva i atractiva. Com motivar-los a la lectura és tan necessari en un món actual tan competitiu en ofertes de temps lliure! Gràcies. ;)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'EXPEDICIÓ DEL DOCTOR BALMIS, DE MARÍA SOLAR

Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis, de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però això s…

ROC I L'ESCALA DE LES PORTES SECRETES, D'EULÀLIA CANAL

En Roc no entén, però accepta a contracor que els pares marxin a l’Índia per anar-hi a buscar una germaneta. Qui en voldria una, podent tenir un gat? Si el nen no comprèn la fal·lera que els agafa als pares, ells tampoc no comprendrien que tingui un amic un pèl salvatge, en Kiku, que només en Roc pot veure. Per sort, no tots els adults són tan previsibles i convencionals. El senyor Nicolau, a càrrec del qual es queda, el tracta com a un igual. Encara més: li dóna responsabilitats, perquè l’adult sempre està ocupat venent coses impossibles. Com l’escala que propicia una trobada providencial. El nen, en les estones de llibertat de què gaudeix, descobreix que hi ha algú que fa desaparèixer galetes i llet. Algú que ha perdut una goma per al cabell amb una estrella. I també un gat que potser no ho és, amb els ulls verds, que tal vegada sigui el tigre disfressat que s’ha escapat del zoo. D’aquesta història em fascina el llenguatge expressiu, directe, clar, senzill, i alhora suggeridor, tant com…

DIETES LECTORES

Sovint d’un temps ençà es parla molt de la necessitat d’un canvi a l’escola. Al marge de la conveniència o no de marejar la perdiu amb un tema tan transcendental, sobta la desimboltura i, ateses les obvietats, la impunitat amb què se’n parla. I més encara si professionals de qualsevol àmbit, tot i ignorar-ho tot del pa que s’hi dóna, a peu d’aula, en parlen com si tal cosa. Tothom pot dir-hi la seva, només faltaria, però el soroll generat i les contraordres esgrimides no deixen remar en la direcció que caldria.

La mateixa desorientació es podria aplicar a la gastronomia i/o a la nutrició en general. Productes que de cop i volta es posen de moda, tendències dietètiques (arcaiques, prescriptives...), judicis de valor diversos per a la perplexitat dels menjadors, que som tots.
Però no vull parlar ni d’educació ni de nutrició, sinó tot el contrari. M’explico. Treballo en el primer d’aquests àmbits i confesso que m’agrada menjar. Però em ve de gust estirar el fil d’una metàfora per glossar u…