Quan l'euroescepticisme creix, quan sorgeixen Brexits dubtosos i nacions que vaguen indefinidament per l'espai intergalàctic, hi ha una data en què es vol valorar un patrimoni preciós: les llengües. Qualsevol pretext, fins i tot una data assenyalada sense gaire tradició, és bo per reflexionar sobre un tresor immaterial transmès de persona a persona i que ens identifica com a membres d'una comunitat lingüística, alhora que ens permet relacionar-nos, via l'aprenentatge, amb d'altres. Visca la diversitat el 26 de setembre i tot l'any!
Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis , de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada