TRES NOVETATS AMB FORÇA I AMB SENTIT: PETIT FRAGMENTA

Fragmenta Editorial, orientada des de la seva fundació a publicar, segons la pròpia definició «llibres no religiosos sobre religions», irromp amb força en l’àmbit infantil amb la col·lecció Petit Fragmenta.

Presenten tot just ara tres àlbums il·lustrats de temàtiques diferenciades però amb el denominador comú de la cura i de la qualitat de textos i il·lustracions.

Històries de Nasrudín, en versió de Halil Bárcena i dibuixos d’allò més suggeridors de Mariona Cabassa, recull diverses anècdotes d’un personatge mític i proverbial d’Orient Mitjà, un savi-beneit en proporcions variables. En coneixíem alguna història seva, recollida en un apòleg d’El conde Lucanor, com la del pare i el fill que viatgen amb una bèstia de càrrega i que, arran dels comentaris de la gent, experimenten totes les combinacions possibles de transport.

A Respira, l’autoria integral del qual recau sobre Inês Castel-Branco, l’insomni d’un nen vehicula tot de trucs de la mare per tal d’esdevenir conscients d’alguna cosa tan a l’abast i alhora tan menystinguda (gangues de la pressa!) com ara la respiració. El text i els dibuixos, que incorporen collages imaginatius, encaixen sense estridències.

Per últim, Funambulus, d’Àlex Tovar i Àfrica Fanlo, responsables de text i il·lustracions, respectivament, parteix d’un gest aparentment irrellevant: el fet d’estirar un fil mena cap a la gosadia d’enfilar-s’hi al damunt i començar a caminar. Text i imatges, indissociables, es converteixen en una metàfora que explica la vida amb els seus entrebancs i alhora la seva bellesa. El missatge és positiu i es veu realçat per unes il·lustracions oníriques i amb un toc naïf i encantador.

Poc més m’atreveixo a dir d’aquestes tres petites-grans joies. Només hi copso detalls com a lector, tot descobrint-hi tres nivells d’interpretació: les imatges que vehiculen les històries i que l’infant pot potinejar tot sol/a; les imatges més el text amb què l’adult que acompanya la lectura en glossa els continguts; per últim, l’explotació, més vivencial que merament didàctica, que tots tres volums incorporen en acabat.

Al web de l'editorial he pogut veure algun booktrailer d'aquests àlbums. Crec que l'orientació triada no és la més adient, i que no s'adiu a la pretensió bàsica d'aquesta manifestació artística. Es tracta de l'únic (i petitíssim) però que hi he trobat.

Per acabar, no se m'acut cap elogi millor: es tracta de la mena de llibres que m’hauria agradat tenir a les mans quan era petit i encara no sabia llegir. Reblem-ho, va: el que hauria volgut mostrat quan els meus fills i nebots encara creien en els Reis Mags.