Ves al contingut principal

TRES NOVETATS AMB FORÇA I AMB SENTIT: PETIT FRAGMENTA


Fragmenta Editorial, orientada des de la seva fundació a publicar, segons la pròpia definició «llibres no religiosos sobre religions», irromp amb força en l’àmbit infantil amb la col·lecció Petit Fragmenta.
Presenten tot just ara tres àlbums il·lustrats de temàtiques diferenciades però amb el denominador comú de la cura i de la qualitat de textos i il·lustracions.

Històries de Nasrudín

Històries de Nasrudín, en versió de Halil Bárcena i dibuixos d’allò més suggeridors de Mariona Cabassa, recull diverses anècdotes d’un personatge mític i proverbial d’Orient Mitjà, un savi-beneit en proporcions variables. En coneixíem alguna història seva, recollida en un apòleg d’El conde Lucanor, com la del pare i el fill que viatgen amb una bèstia de càrrega i que, arran dels comentaris de la gent, experimenten totes les combinacions possibles de transport.

Respira
A Respira, l’autoria integral del qual recau sobre Inês Castel-Branco, l’insomni d’un nen vehicula tot de trucs de la mare per tal d’esdevenir conscients d’alguna cosa tan a l’abast i alhora tan menystinguda (gangues de la pressa!) com ara la respiració. El text i els dibuixos, que incorporen collages imaginatius, encaixen sense estridències.

Funàmbulus

Per últim, Funambulus, d’Àlex Tovar i Àfrica Fanlo, responsables de text i il·lustracions, respectivament, parteix d’un gest aparentment irrellevant: el fet d’estirar un fil mena cap a la gosadia d’enfilar-s’hi al damunt i començar a caminar. Text i imatges, indissociables, es converteixen en una metàfora que explica la vida amb els seus entrebancs i alhora la seva bellesa. El missatge és positiu i es veu realçat per unes il·lustracions oníriques i amb un toc naïf i encantador.
Poc més m’atreveixo a dir d’aquestes tres petites-grans joies. Només hi copso detalls com a lector, tot descobrint-hi tres nivells d’interpretació: les imatges que vehiculen les històries i que l’infant pot potinejar tot sol/a; les imatges més el text amb què l’adult que acompanya la lectura en glossa els continguts; per últim, l’explotació, més vivencial que merament didàctica, que tots tres volums incorporen en acabat.
Al web de l'editorial he pogut veure algun booktrailer d'aquests àlbums. Crec que l'orientació triada no és la més adient, i que no s'adiu a la pretensió bàsica d'aquesta manifestació artística. Es tracta de l'únic (i petitíssim) però que hi he trobat.
Per acabar, no se m'acut cap elogi millor: es tracta de la mena de llibres que m’hauria agradat tenir a les mans quan era petit i encara no sabia llegir. Reblem-ho, va: el que hauria volgut mostrat quan els meus fills i nebots encara creien en els Reis Mags.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'EXPEDICIÓ DEL DOCTOR BALMIS, DE MARÍA SOLAR

Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis, de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però això s…

ROC I L'ESCALA DE LES PORTES SECRETES, D'EULÀLIA CANAL

En Roc no entén, però accepta a contracor que els pares marxin a l’Índia per anar-hi a buscar una germaneta. Qui en voldria una, podent tenir un gat? Si el nen no comprèn la fal·lera que els agafa als pares, ells tampoc no comprendrien que tingui un amic un pèl salvatge, en Kiku, que només en Roc pot veure. Per sort, no tots els adults són tan previsibles i convencionals. El senyor Nicolau, a càrrec del qual es queda, el tracta com a un igual. Encara més: li dóna responsabilitats, perquè l’adult sempre està ocupat venent coses impossibles. Com l’escala que propicia una trobada providencial. El nen, en les estones de llibertat de què gaudeix, descobreix que hi ha algú que fa desaparèixer galetes i llet. Algú que ha perdut una goma per al cabell amb una estrella. I també un gat que potser no ho és, amb els ulls verds, que tal vegada sigui el tigre disfressat que s’ha escapat del zoo. D’aquesta història em fascina el llenguatge expressiu, directe, clar, senzill, i alhora suggeridor, tant com…

DIETES LECTORES

Sovint d’un temps ençà es parla molt de la necessitat d’un canvi a l’escola. Al marge de la conveniència o no de marejar la perdiu amb un tema tan transcendental, sobta la desimboltura i, ateses les obvietats, la impunitat amb què se’n parla. I més encara si professionals de qualsevol àmbit, tot i ignorar-ho tot del pa que s’hi dóna, a peu d’aula, en parlen com si tal cosa. Tothom pot dir-hi la seva, només faltaria, però el soroll generat i les contraordres esgrimides no deixen remar en la direcció que caldria.

La mateixa desorientació es podria aplicar a la gastronomia i/o a la nutrició en general. Productes que de cop i volta es posen de moda, tendències dietètiques (arcaiques, prescriptives...), judicis de valor diversos per a la perplexitat dels menjadors, que som tots.
Però no vull parlar ni d’educació ni de nutrició, sinó tot el contrari. M’explico. Treballo en el primer d’aquests àmbits i confesso que m’agrada menjar. Però em ve de gust estirar el fil d’una metàfora per glossar u…