Ves al contingut principal

BALANÇ 2015

Sembla molta cosa, però no.

Abans que comenci la febre nadalenca i els programes televisius recopilatoris, sempre amb el mateix format, fem un alto per mirar enrere.
Aquest any he continuat la col·laboració amb Faristol, òrgan del Clijcat, que s’ha vist ampliada fins arribar a formar part del jurat del premi Protagonista Jove. Vull destacar les lectures d’Exploradors al poema!, de Josep Pedrals, Més o menys jo, de Miquel Duran i de Laberint, de Víctor Panicello. D’altra banda, les ressenyes per a Bromera i Algar s’han vist reduïdes.
A l’octubre vaig impartir la ponència Ortografia a l’aula i arreu, a les Jornades convocades pel Col·legi de Llicenciats, amb un èxit de compareixença sorprenent, tenint en compte l’aridesa del tema a priori. També per al Col·legi, dins del marc de l’Escola d’Estiu, vaig tenir la sort d’oferir el curs sobre booktrailers, que beu de l’experiència consolidada del Projecte Lectura Jove (ja cinc edicions!), amb els amics Carles Alcoy i Elisabet Valls.
He tornat a col·laborar amb Grup Promotor elaborant un material d’expressió escrita per a 2n d’ESO. Aquesta mateixa editorial ha reeditat els Quaderns d’expressió escrita publicats fa uns anys. El millor, a banda de veure’ls publicats de nou, és que aguantin el pas dels anys. També va aparèixer abans de l’estiu el manual de Llengua i literatura de 3r d’ESO on vaig intervenir fa un parell d’anys, aquest cop per a Text-La Galera.
Paper de Vidre, la revista on-line dedicada al conte, em va publicar Carta de Ramon Sorribes..., un relat irònic per a adults de també anys enrere. També en format digital vaig publicar un article per a la revista Babar sobre booktrailers escolars. Per a la revista Faristol n’he publicat dos, un sobre aquest mateix tema i un altre sobre l’animació a la lectura a l’aula de secundària.
Amb el suport de Barcanova he impartit una desena de tallers en diverses escoles i instituts per parlar sobre booktrailers i sobre la meva novel·la Música amagada.
I last but not least, al març es va publicar el meu segon llibre de ficció, Pa sucat amb somnis, que em va permetre recuperar la il·lusió de signar algun llibre per sant Jordi.
Pel que fa al treball a l’escola, amb el convenciment fruit de l’experiència, he optat per un acostament competencial, que s’evidencia en el blog http://paraulesalloc.blogspot.com.es/


Al calaix dels inèdits, tres novel·les Sense xarxa, Fina Ensurts i Paraules de Júlia, de temàtica LIJ. El 2016 comença amb la publicació del conte La Fina, que no és com els altres, a Cavall Fort.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'EXPEDICIÓ DEL DOCTOR BALMIS, DE MARÍA SOLAR

Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis, de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però això s…

ROC I L'ESCALA DE LES PORTES SECRETES, D'EULÀLIA CANAL

En Roc no entén, però accepta a contracor que els pares marxin a l’Índia per anar-hi a buscar una germaneta. Qui en voldria una, podent tenir un gat? Si el nen no comprèn la fal·lera que els agafa als pares, ells tampoc no comprendrien que tingui un amic un pèl salvatge, en Kiku, que només en Roc pot veure. Per sort, no tots els adults són tan previsibles i convencionals. El senyor Nicolau, a càrrec del qual es queda, el tracta com a un igual. Encara més: li dóna responsabilitats, perquè l’adult sempre està ocupat venent coses impossibles. Com l’escala que propicia una trobada providencial. El nen, en les estones de llibertat de què gaudeix, descobreix que hi ha algú que fa desaparèixer galetes i llet. Algú que ha perdut una goma per al cabell amb una estrella. I també un gat que potser no ho és, amb els ulls verds, que tal vegada sigui el tigre disfressat que s’ha escapat del zoo. D’aquesta història em fascina el llenguatge expressiu, directe, clar, senzill, i alhora suggeridor, tant com…

DIETES LECTORES

Sovint d’un temps ençà es parla molt de la necessitat d’un canvi a l’escola. Al marge de la conveniència o no de marejar la perdiu amb un tema tan transcendental, sobta la desimboltura i, ateses les obvietats, la impunitat amb què se’n parla. I més encara si professionals de qualsevol àmbit, tot i ignorar-ho tot del pa que s’hi dóna, a peu d’aula, en parlen com si tal cosa. Tothom pot dir-hi la seva, només faltaria, però el soroll generat i les contraordres esgrimides no deixen remar en la direcció que caldria.

La mateixa desorientació es podria aplicar a la gastronomia i/o a la nutrició en general. Productes que de cop i volta es posen de moda, tendències dietètiques (arcaiques, prescriptives...), judicis de valor diversos per a la perplexitat dels menjadors, que som tots.
Però no vull parlar ni d’educació ni de nutrició, sinó tot el contrari. M’explico. Treballo en el primer d’aquests àmbits i confesso que m’agrada menjar. Però em ve de gust estirar el fil d’una metàfora per glossar u…