Ves al contingut principal

BALANÇ 2015

Sembla molta cosa, però no.

Abans que comenci la febre nadalenca i els programes televisius recopilatoris, sempre amb el mateix format, fem un alto per mirar enrere.
Aquest any he continuat la col·laboració amb Faristol, òrgan del Clijcat, que s’ha vist ampliada fins arribar a formar part del jurat del premi Protagonista Jove. Vull destacar les lectures d’Exploradors al poema!, de Josep Pedrals, Més o menys jo, de Miquel Duran i de Laberint, de Víctor Panicello. D’altra banda, les ressenyes per a Bromera i Algar s’han vist reduïdes.
A l’octubre vaig impartir la ponència Ortografia a l’aula i arreu, a les Jornades convocades pel Col·legi de Llicenciats, amb un èxit de compareixença sorprenent, tenint en compte l’aridesa del tema a priori. També per al Col·legi, dins del marc de l’Escola d’Estiu, vaig tenir la sort d’oferir el curs sobre booktrailers, que beu de l’experiència consolidada del Projecte Lectura Jove (ja cinc edicions!), amb els amics Carles Alcoy i Elisabet Valls.
He tornat a col·laborar amb Grup Promotor elaborant un material d’expressió escrita per a 2n d’ESO. Aquesta mateixa editorial ha reeditat els Quaderns d’expressió escrita publicats fa uns anys. El millor, a banda de veure’ls publicats de nou, és que aguantin el pas dels anys. També va aparèixer abans de l’estiu el manual de Llengua i literatura de 3r d’ESO on vaig intervenir fa un parell d’anys, aquest cop per a Text-La Galera.
Paper de Vidre, la revista on-line dedicada al conte, em va publicar Carta de Ramon Sorribes..., un relat irònic per a adults de també anys enrere. També en format digital vaig publicar un article per a la revista Babar sobre booktrailers escolars. Per a la revista Faristol n’he publicat dos, un sobre aquest mateix tema i un altre sobre l’animació a la lectura a l’aula de secundària.
Amb el suport de Barcanova he impartit una desena de tallers en diverses escoles i instituts per parlar sobre booktrailers i sobre la meva novel·la Música amagada.
I last but not least, al març es va publicar el meu segon llibre de ficció, Pa sucat amb somnis, que em va permetre recuperar la il·lusió de signar algun llibre per sant Jordi.
Pel que fa al treball a l’escola, amb el convenciment fruit de l’experiència, he optat per un acostament competencial, que s’evidencia en el blog http://paraulesalloc.blogspot.com.es/


Al calaix dels inèdits, tres novel·les Sense xarxa, Fina Ensurts i Paraules de Júlia, de temàtica LIJ. El 2016 comença amb la publicació del conte La Fina, que no és com els altres, a Cavall Fort.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

A BOCA DE CANÓ, DE MANEL ÀLAMO

Els adolescents, lectors o no, poden tenir moltes mancances, però saben distingir les coses autèntiques d'aquelles que no ho són. Per això cal donar-los a tastar de totes totes A boca de canó, un llibre que arribarà a la fibra sensible del lector per poc que s'hi acosti. Es tracta d'una història recurrent, que a mi m'ha recordat, salvant les distàncies, dues grans pel·lícules de Clint Eastwood: Million Dollar Baby i Grand Torino, i que segueix l'esquema heroic clàssic. I això no és un retret, sinó una garantia de bon ofici de l'escriptor. Un vell malcarat (o no), fracassat (això sí) pot exercir de pare/mentor i redimir un/a jove abocat a una vida sense nord. Vera és una noia sense pare, amb una mare drogoaddicta, que troba el seu únic consol xutant a porteria. I se'n surt, destrossant el vell tòpic que les noies no saben jugar a futbol. La seva vida, i la d'un entrenador sobrevingut, una vella glòria del València malbaratada, faran un tomb decisiu quan …

LA VERITAT NO SERVEIX DE RES, DE RAMON BREU

El primer que em passa del cap per parlar d’aquesta magnífica novel·la és la rotunditat del títol, que sembla adir-se amb aquests temps de postveritat (o tal vegada de prementida, com albiren alguns). En Pere Teixidor, d’extracció humil, treballa per a una agència de detectius en la Barcelona que amb prou feines s’ha espolsat l’estraperlo. Arran dels encàrrecs que li encomanen entra en contacte amb llocs i sobretot personatges que pel seu origen no hauria d’haver conegut: l’ambient dels combats de boxa, els cercles selectes dels oligarques afins al règim, les starlettes de mig pèl... tot amanit amb la contenció i la corrupció d’uns anys de pau aparent (encara no són pas els veinticinco). La dicotomia vici privat/pública virtut s’encomana al nostre heroi, envoltat d’uns secundaris de luxe. I la xicota de tota la vida queda eclipsada per una noia de club d’alterne. Però no serà pas l’última transformació d’en Pere. Un cop acabat el llibre, es gesta la pregunta: per a quan la continuació…

LA FILLA DEL NORD, DE MARIA DOLORS MILLAT

En moments convulsos pel que fa a l’adscripció personal, una cita (n’ignoro la procedència) ve especialment a tomb: la veritable pàtria d’un mateix és la infància. I de passada, em serveix per entrellaçar amb la història que glossa aquesta magnífica novel·la. El món de la Berthe, neoyorquina d’adopció, trontolla quan descobreix la infidelitat flagrant del seu xicot, que entre d’altres raons, desencadenarà el retorn sobtat a la pàtria de debò a què al·ludíem: Sept-Îles, al gran nord canadenc. Amb una parada i fonda a mig camí que connectarà amb la primera infància i amb el desvetllament d’un secret que ni tan sols albira. A Sept-Îles, de retruc, després d’un esdeveniment tràgic en el sentit etimològic de la paraula, la Berthe-nena hi havia conegut vincles més poderosos que el de la sang: l’afecte maternal inèdit i el primer amor. Al llarg de la trama, esplèndida, la Berthe navega entre l’afecte maternal que li arriba de fonts diverses i l’amor (un d’impossible, tràgic per tant, i un altre…