Ves al contingut principal

UN ANY PLE DE LLETRES

Coincidint aproximadament amb el primer aniversari d'aquest blog, tocaria fer revisió del període. Vaig parlar al CE San Francisco, de Sant Martí, i a l'IES Josep Pla de Nou Barris, sobre com fer booktrailers, amb el patrocini de Barcanova. I també a l'Escola d'Estiu del Maresme, convidat per la Judith Vives, tot i que bescanviant el públic adolescent per professorat.
Cal no oblidar tampoc la quarta edició del Projecte Lectura Jove, amb els amics Carles Alcoy, Sònia Escobar i Elisabeth Valls, amb premis molt especials. Per segon cop, convidat per la Dolors Ortiz, he estat jurat del premi Gran Angular de novel·la juvenil, convocat per Cruïlla. Puc afirmar, conseqüentment, que he estat dels primers a llegir una excel·lent novel·la: Fario, de Santi Baró. Tot i que, malauradament, no es pot dir el mateix de bona part dels originals dels quals he fet informes per a Algar i Bromera, enviats per la Carol Borràs. I tot i el sedàs evident que suposa la publicació, pocs llibres dels que he ressenyat per a la revista Faristol, per mediació de la Marga Mateu, m'han deixat petja. En un altre ordre de coses, 2015 serà (per fi!) l'any de publicació de Pa sucat amb somnis (fins fa poc Receptes per somiar), editat per Joan Vives i que es publicarà a Animallibres. També apareixeran publicats un seguit de materials de suport per a l'ESO (Grup Promotor), relacionats amb l'expressió escrita, suggerits en el seu dia per en Pere Macià i matisats per la Montse Santos. També l'any vinent apareixerà la nova sèrie de manuals de Text-La Galera, els quals, tot i la direcció eficient de Xavier Carrasco i la col·laboració colze amb colze amb l'Anna Canals i la Clara Ametller, no han arribat al port que voldríem (perdó per la metàfora marinera). No cal descartar futures singladures conjuntes, malgrat tot. Per acabar aquest balanç apressat no seria just deixar de mencionar altres aspectes no reeixits: el procés de selecció per accedir a la direcció d'un conegut i prestigiós centre escolar maresmenc i la convocatòria fallida d'un curs de formació al Col·legi de Llicenciats. I tot plegat amanit per un curs de formació en aprenentatge formatiu al Secretariat de l'Escola Cristiana (cal renovar-se!) i la feina quotidiana com a cap d'estudis d'ESO.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'EXPEDICIÓ DEL DOCTOR BALMIS, DE MARÍA SOLAR

Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis, de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però això s…

ROC I L'ESCALA DE LES PORTES SECRETES, D'EULÀLIA CANAL

En Roc no entén, però accepta a contracor que els pares marxin a l’Índia per anar-hi a buscar una germaneta. Qui en voldria una, podent tenir un gat? Si el nen no comprèn la fal·lera que els agafa als pares, ells tampoc no comprendrien que tingui un amic un pèl salvatge, en Kiku, que només en Roc pot veure. Per sort, no tots els adults són tan previsibles i convencionals. El senyor Nicolau, a càrrec del qual es queda, el tracta com a un igual. Encara més: li dóna responsabilitats, perquè l’adult sempre està ocupat venent coses impossibles. Com l’escala que propicia una trobada providencial. El nen, en les estones de llibertat de què gaudeix, descobreix que hi ha algú que fa desaparèixer galetes i llet. Algú que ha perdut una goma per al cabell amb una estrella. I també un gat que potser no ho és, amb els ulls verds, que tal vegada sigui el tigre disfressat que s’ha escapat del zoo. D’aquesta història em fascina el llenguatge expressiu, directe, clar, senzill, i alhora suggeridor, tant com…

DIETES LECTORES

Sovint d’un temps ençà es parla molt de la necessitat d’un canvi a l’escola. Al marge de la conveniència o no de marejar la perdiu amb un tema tan transcendental, sobta la desimboltura i, ateses les obvietats, la impunitat amb què se’n parla. I més encara si professionals de qualsevol àmbit, tot i ignorar-ho tot del pa que s’hi dóna, a peu d’aula, en parlen com si tal cosa. Tothom pot dir-hi la seva, només faltaria, però el soroll generat i les contraordres esgrimides no deixen remar en la direcció que caldria.

La mateixa desorientació es podria aplicar a la gastronomia i/o a la nutrició en general. Productes que de cop i volta es posen de moda, tendències dietètiques (arcaiques, prescriptives...), judicis de valor diversos per a la perplexitat dels menjadors, que som tots.
Però no vull parlar ni d’educació ni de nutrició, sinó tot el contrari. M’explico. Treballo en el primer d’aquests àmbits i confesso que m’agrada menjar. Però em ve de gust estirar el fil d’una metàfora per glossar u…