Ves al contingut principal

UN ANY PLE DE LLETRES

Coincidint aproximadament amb el primer aniversari d'aquest blog, tocaria fer revisió del període. Vaig parlar al CE San Francisco, de Sant Martí, i a l'IES Josep Pla de Nou Barris, sobre com fer booktrailers, amb el patrocini de Barcanova. I també a l'Escola d'Estiu del Maresme, convidat per la Judith Vives, tot i que bescanviant el públic adolescent per professorat.
Cal no oblidar tampoc la quarta edició del Projecte Lectura Jove, amb els amics Carles Alcoy, Sònia Escobar i Elisabeth Valls, amb premis molt especials. Per segon cop, convidat per la Dolors Ortiz, he estat jurat del premi Gran Angular de novel·la juvenil, convocat per Cruïlla. Puc afirmar, conseqüentment, que he estat dels primers a llegir una excel·lent novel·la: Fario, de Santi Baró. Tot i que, malauradament, no es pot dir el mateix de bona part dels originals dels quals he fet informes per a Algar i Bromera, enviats per la Carol Borràs. I tot i el sedàs evident que suposa la publicació, pocs llibres dels que he ressenyat per a la revista Faristol, per mediació de la Marga Mateu, m'han deixat petja. En un altre ordre de coses, 2015 serà (per fi!) l'any de publicació de Pa sucat amb somnis (fins fa poc Receptes per somiar), editat per Joan Vives i que es publicarà a Animallibres. També apareixeran publicats un seguit de materials de suport per a l'ESO (Grup Promotor), relacionats amb l'expressió escrita, suggerits en el seu dia per en Pere Macià i matisats per la Montse Santos. També l'any vinent apareixerà la nova sèrie de manuals de Text-La Galera, els quals, tot i la direcció eficient de Xavier Carrasco i la col·laboració colze amb colze amb l'Anna Canals i la Clara Ametller, no han arribat al port que voldríem (perdó per la metàfora marinera). No cal descartar futures singladures conjuntes, malgrat tot. Per acabar aquest balanç apressat no seria just deixar de mencionar altres aspectes no reeixits: el procés de selecció per accedir a la direcció d'un conegut i prestigiós centre escolar maresmenc i la convocatòria fallida d'un curs de formació al Col·legi de Llicenciats. I tot plegat amanit per un curs de formació en aprenentatge formatiu al Secretariat de l'Escola Cristiana (cal renovar-se!) i la feina quotidiana com a cap d'estudis d'ESO.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

A BOCA DE CANÓ, DE MANEL ÀLAMO

Els adolescents, lectors o no, poden tenir moltes mancances, però saben distingir les coses autèntiques d'aquelles que no ho són. Per això cal donar-los a tastar de totes totes A boca de canó, un llibre que arribarà a la fibra sensible del lector per poc que s'hi acosti. Es tracta d'una història recurrent, que a mi m'ha recordat, salvant les distàncies, dues grans pel·lícules de Clint Eastwood: Million Dollar Baby i Grand Torino, i que segueix l'esquema heroic clàssic. I això no és un retret, sinó una garantia de bon ofici de l'escriptor. Un vell malcarat (o no), fracassat (això sí) pot exercir de pare/mentor i redimir un/a jove abocat a una vida sense nord. Vera és una noia sense pare, amb una mare drogoaddicta, que troba el seu únic consol xutant a porteria. I se'n surt, destrossant el vell tòpic que les noies no saben jugar a futbol. La seva vida, i la d'un entrenador sobrevingut, una vella glòria del València malbaratada, faran un tomb decisiu quan …

LA VERITAT NO SERVEIX DE RES, DE RAMON BREU

El primer que em passa del cap per parlar d’aquesta magnífica novel·la és la rotunditat del títol, que sembla adir-se amb aquests temps de postveritat (o tal vegada de prementida, com albiren alguns). En Pere Teixidor, d’extracció humil, treballa per a una agència de detectius en la Barcelona que amb prou feines s’ha espolsat l’estraperlo. Arran dels encàrrecs que li encomanen entra en contacte amb llocs i sobretot personatges que pel seu origen no hauria d’haver conegut: l’ambient dels combats de boxa, els cercles selectes dels oligarques afins al règim, les starlettes de mig pèl... tot amanit amb la contenció i la corrupció d’uns anys de pau aparent (encara no són pas els veinticinco). La dicotomia vici privat/pública virtut s’encomana al nostre heroi, envoltat d’uns secundaris de luxe. I la xicota de tota la vida queda eclipsada per una noia de club d’alterne. Però no serà pas l’última transformació d’en Pere. Un cop acabat el llibre, es gesta la pregunta: per a quan la continuació…

LA FILLA DEL NORD, DE MARIA DOLORS MILLAT

En moments convulsos pel que fa a l’adscripció personal, una cita (n’ignoro la procedència) ve especialment a tomb: la veritable pàtria d’un mateix és la infància. I de passada, em serveix per entrellaçar amb la història que glossa aquesta magnífica novel·la. El món de la Berthe, neoyorquina d’adopció, trontolla quan descobreix la infidelitat flagrant del seu xicot, que entre d’altres raons, desencadenarà el retorn sobtat a la pàtria de debò a què al·ludíem: Sept-Îles, al gran nord canadenc. Amb una parada i fonda a mig camí que connectarà amb la primera infància i amb el desvetllament d’un secret que ni tan sols albira. A Sept-Îles, de retruc, després d’un esdeveniment tràgic en el sentit etimològic de la paraula, la Berthe-nena hi havia conegut vincles més poderosos que el de la sang: l’afecte maternal inèdit i el primer amor. Al llarg de la trama, esplèndida, la Berthe navega entre l’afecte maternal que li arriba de fonts diverses i l’amor (un d’impossible, tràgic per tant, i un altre…