Passa al contingut principal

UN ANY PLE DE LLETRES

Coincidint aproximadament amb el primer aniversari d'aquest blog, tocaria fer revisió del període. Vaig parlar al CE San Francisco, de Sant Martí, i a l'IES Josep Pla de Nou Barris, sobre com fer booktrailers, amb el patrocini de Barcanova. I també a l'Escola d'Estiu del Maresme, convidat per la Judith Vives, tot i que bescanviant el públic adolescent per professorat.
Cal no oblidar tampoc la quarta edició del Projecte Lectura Jove, amb els amics Carles Alcoy, Sònia Escobar i Elisabeth Valls, amb premis molt especials. Per segon cop, convidat per la Dolors Ortiz, he estat jurat del premi Gran Angular de novel·la juvenil, convocat per Cruïlla. Puc afirmar, conseqüentment, que he estat dels primers a llegir una excel·lent novel·la: Fario, de Santi Baró. Tot i que, malauradament, no es pot dir el mateix de bona part dels originals dels quals he fet informes per a Algar i Bromera, enviats per la Carol Borràs. I tot i el sedàs evident que suposa la publicació, pocs llibres dels que he ressenyat per a la revista Faristol, per mediació de la Marga Mateu, m'han deixat petja. En un altre ordre de coses, 2015 serà (per fi!) l'any de publicació de Pa sucat amb somnis (fins fa poc Receptes per somiar), editat per Joan Vives i que es publicarà a Animallibres. També apareixeran publicats un seguit de materials de suport per a l'ESO (Grup Promotor), relacionats amb l'expressió escrita, suggerits en el seu dia per en Pere Macià i matisats per la Montse Santos. També l'any vinent apareixerà la nova sèrie de manuals de Text-La Galera, els quals, tot i la direcció eficient de Xavier Carrasco i la col·laboració colze amb colze amb l'Anna Canals i la Clara Ametller, no han arribat al port que voldríem (perdó per la metàfora marinera). No cal descartar futures singladures conjuntes, malgrat tot. Per acabar aquest balanç apressat no seria just deixar de mencionar altres aspectes no reeixits: el procés de selecció per accedir a la direcció d'un conegut i prestigiós centre escolar maresmenc i la convocatòria fallida d'un curs de formació al Col·legi de Llicenciats. I tot plegat amanit per un curs de formació en aprenentatge formatiu al Secretariat de l'Escola Cristiana (cal renovar-se!) i la feina quotidiana com a cap d'estudis d'ESO.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'EXPEDICIÓ DEL DOCTOR BALMIS, DE MARÍA SOLAR

Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis , de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però

LA NIT DE LA PAPALLONA, DE MARGARIDA ARITZETA

El premi Barcanova de literatura juvenil 2013 és una història duríssima. La M inicia un procés de metamorfosi, enfrontada al món tot buscant-hi un lloc, fregant la malaltia mental. Als seus somnis d'esdevenir música, s'hi suma l'amor, ambivalent i encarnat per un noi de la seva edat i per un misteriós veterà de guerra balcànic. La clau de volta serà una nit d'excessos, comiat de l'estiu i tal vegada de la vida tal com la M i els seus acòlits la concebien abans d'un fet terrible i confús. La història, plena de sordidesa, abandó, incomprensió, rebel·lia amb causa (o no), nihilisme... no future , en definitiva, no deixa de ser un intent de respondre a la pregunta bàsica: qui sóc jo? La nit de la papallona és una novel·la difícil, tant pel que diu per com ho diu, gens amable i que ofereix poques esperances. No cal enganyar els joves amb mons de llaminadura presidits per un simpàtic ratolinet d'obscures intencions, però segurament hi ha un terme mig.

PARAULES , FLORS I PÓLVORA, DE CINTA ARASA

  És possible (re)crear una Mercè Rodoreda adolescent versemblant, i que el resultat interessi tant el lector que no la coneix com el que sí (i que, conscientment o no, buscarà entre línies connexions  biobibliogràfiques ). Vet aquí, doncs,  Paraules, flors i pólvora . Arasa se’n surt amb gran solvència, de l’àrdua tasca de novel·lar la primera joventut de Rodoreda, que culmina amb el compromís polític i cultural, si és que cal dissociar-los. De la mà de la imaginació de l’autora (documentada, sí, però fruit de la seva creativitat), coneixem i ens creiem una Merceneta de ca seva, que es debat entre el record de l’avi i l’agraïment a l’oncle  americano.  També som testimonis de l’atracció per un adroguer tortosí, implicat en una xarxa tan clandestina com necessària. En acabat, descobrim que aquest personatge és fictici. L’aposta immersiva d’Arasa en aquest joc entre versemblança i biografia, però, encara va més lluny, tot afegint-hi elements tan interessants com una primera narració lit