El premi Joaquim Ruyra 2013 és aquesta novel·la de Care Santos. La mataronina parteix d'uns personatges secundaris d'una obra anterior: Bel, amor més enllà de la mort. El protagonista és en Pol, un adolescent orfe marcat per un do terrible, confós amb una malaltia mental: els esperits que han de prolongar la seva estada al món dels vius per resoldre assumptes pendents fan servir el seu cos per interactuar-hi. Alumne modèlic, deixat de banda pels companys, creix assistit per una família ben atípica: un gos amb una especial sensibilitat, una escriptora i un parapsicòleg excèntrics i les directores de la gossera i del centre de menors on s'està. Les veus (en realitat, esperits) que l'assetgen des de sempre, mitigades per la música, agafen les regnes quan els metges decideixen treure-li la medicació. Serà el moment triat per un esperit rabiós, el del jove delinqüent Janko, per anar a retrobar la Marzena, la noia per la qual tots dos senten atracció, tot i que de diversa mena. La novel·la, de factura impecable, presenta el conflicte clàssic Jekyll-Hyde des d'una lectura originalíssima i moderna. Al cap i a la fi, l'antagonisme remet a un mateix i les pròpies contradiccions. Una prosa precisa, esquitxada de música, capaç d'envoltar el lector en imatges oníriques de gran força. Una delícia d'allò més recomanable per a 3r i 4t d'ESO.
Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis , de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada