Quan
l'Anna acompanya el seu pare a la tomba de qui podria ser la seva
àvia biològica, s'obre l'esclusa d'un passat que no ha acabat de
cicatritzar. Una guerra fraticida, bruta, innecessàriament cruel
n'és el teló de fons. Tot amanit amb la incertesa dels orígens i
de les degudes fidelitats. I per damunt de tot, l'afany per la
veritat, encara que sigui dolorosa. La tomba d'Aurora K
és una novel·la interessant, amb un parell de tombs argumentals
magistrals, però que peca de llarga i que tal vegada no atregui els
destinataris pel didactisme i alhora per la falta de referents en
relació al conflicte balcànic. La veu de l'Anna, tot i sonar
convincent, sembla llunyana als adolescents d'aquí per la seva
adscripció a la cultura nord-americana. Per últim, em pregunto per
què calia inventar dues ètnies per no dir-ne les reals.
Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis , de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada