La imaginació de dos nens que
s'avorreixen no té límits. El marc és un estiu, final de la
postguerra, jugar en descampats i el bagatge de moltes pel·lícules
en sessió doble: d'indis i també de lladres i serenos. La realitat,
però, sobrepassa la fantasia i el que comença com una aventura
(aventi explicita Terradas)
adquireix un tarannà macabre: assassinats, el botí d'un atracament,
una femme fatale. un
amic que té un indubtable costat fosc. Dos indis,
de lectura àgil i d'escriptura ben resolta, és
una novel·la de paisatges desapareguts, on plana El Caso i
l'omnipresent règim, amb un regust de nostàlgia. Malgrat tot, ens
sembla discutible que l'edat del protagonista sigui prou esquer per
connectar amb el públic juvenil d'avui, mancat de referents.
Els adolescents, lectors o no, poden tenir moltes mancances, però saben distingir les coses autèntiques d'aquelles que no ho són. Per això cal donar-los a tastar de totes totes A boca de canó, un llibre que arribarà a la fibra sensible del lector per poc que s'hi acosti. Es tracta d'una història recurrent, que a mi m'ha recordat, salvant les distàncies, dues grans pel·lícules de Clint Eastwood: Million Dollar Baby i Grand Torino, i que segueix l'esquema heroic clàssic. I això no és un retret, sinó una garantia de bon ofici de l'escriptor. Un vell malcarat (o no), fracassat (això sí) pot exercir de pare/mentor i redimir un/a jove abocat a una vida sense nord. Vera és una noia sense pare, amb una mare drogoaddicta, que troba el seu únic consol xutant a porteria. I se'n surt, destrossant el vell tòpic que les noies no saben jugar a futbol. La seva vida, i la d'un entrenador sobrevingut, una vella glòria del València malbaratada, faran un tomb decisiu quan …
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada