Ves al contingut principal

CITES PER AL COMENTARI DE "FAHRENHEIT 451", DE RAY BRADBURY

Un clàssic per desgràcia vigent. Integristes de tots els colors (a Tombuctú, al Bible belt del llunyà sud dels Estats Units) obsedits per cremar llibres. El pas previ a cremar persones. Com a la Kristallnacht. Ja ho preveia Voltaire: llegir és perillós. I si no es pot prohibir, caldrà volatilitzar els llibres.
En vam parlar al club de lectura a la biblioteca Pau Piferrer de Vilassar de Dalt, ara fa uns mesos.

0.
Per a l'edificació dels fidels i per al bé de les seves ànimes, els prohibim que mai llegeixin cap llibre, sota pena de condemnació eterna. I, per tal que no els agafi la temptació diabòlica d'instruir-se, prohibim als pares i mares que ensenyin a llegir als seus fills. I, per prevenir qualsevol contravenció al nostre edicte, els prohibim expressament que pensin, sota les mateixes penes.
Signat: Nós, Iúsuf-Xeribi, per la gràcia de Déu, muftí del Sant Imperi Otomà.

Voltaire: De l'horrible perill de la lectura.

1.
Deu haver-hi alguna cosa, alguna cosa que no podem albirar, que fa que una dona es quedi dins d'una casa que s'està cremant; deu haver-hi alguna cosa. Un no s'hi queda per no res. (Montag)
2.
Tots hem de ser iguals...Un llibre és una pistola carregada a casa del veí. Cremi'l. Tregui la bala de l'arma. (Capità Beatty).
3.
Tenim tot el que cal per ser feliços, però no en som. Hi falta alguna cosa...L'únic que jo sabia del cert que faltava eren els llibres que he cremat durant deu o dotze anys. Aleshores vaig pensar que els llibres podrien ajudar-me. (Montag).
4.
Tot això són novel·les, totes tracten de persones que mai no van existir, i això fa que les persones que les llegeixen se sentin infelices amb les seves vides. Els fa voler viure de maneres impossibles. (Capità Beatty).
5.
Tothom ha de llegar alguna cosa en morir, deia el meu avi...Alguna cosa que les teves mans hagin tocat i que serveixi per albergar la teva ànima quan moris. (Granger).
6.

Què fa que el foc sigui tan fascinant? Tant és l'edat que tinguem: què ens hi atreu?...És moviment perpetu, allò que l'home hauria volgut inventar però no ho va fer. (Capità Beatty).

Comentaris

  1. per a pensar una bona estona, joan. Se m'ha posat la " gallina de piel" només de pensar en una hipotètica prohibició de la lectura...
    abraçades i bon inici del 2n trimestre al cole !!! ;-)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

CAMINS D’AIGUA, DE RAIMON PORTELL

Després de llegir-lo amb avidesa, em veig ara obligat (sense que sigui cap imposició externa) a glossar un llibre que, a dreta llei, no he acabat de llegir en la seva totalitat. M’explico. Parlant amb propietat, Camins d’aigua, com el volum previ, Camins de nit, tot i el gruix (considerable i farcit de moltes i molt bones pàgines), no són sinó dos episodis d’una obra que adopta la forma de trilogia, La llum d’Artús. I la tercera part encara no ha sortit! D’aquí que la lectura sigui forçosament inconclusa. De què parla Camins d’aigua? Si no heu llegit (encara) Camins de nit, feu-ho. En primer lloc per entendre la col·locació de les peces que convergiran, inexorablement, en una impressionant partida d’escacs on el Vell Continent serà el tauler. Però sobretot, per familiaritzar-vos amb una saga que val la pena conèixer. Tot s’articula a partir d’una Història amb majúscules alternativa que condiciona una Geografia també amb majúscules alternativa, on, passat el desconcert inicial, es poden …

A BOCA DE CANÓ, DE MANEL ÀLAMO

Els adolescents, lectors o no, poden tenir moltes mancances, però saben distingir les coses autèntiques d'aquelles que no ho són. Per això cal donar-los a tastar de totes totes A boca de canó, un llibre que arribarà a la fibra sensible del lector per poc que s'hi acosti. Es tracta d'una història recurrent, que a mi m'ha recordat, salvant les distàncies, dues grans pel·lícules de Clint Eastwood: Million Dollar Baby i Grand Torino, i que segueix l'esquema heroic clàssic. I això no és un retret, sinó una garantia de bon ofici de l'escriptor. Un vell malcarat (o no), fracassat (això sí) pot exercir de pare/mentor i redimir un/a jove abocat a una vida sense nord. Vera és una noia sense pare, amb una mare drogoaddicta, que troba el seu únic consol xutant a porteria. I se'n surt, destrossant el vell tòpic que les noies no saben jugar a futbol. La seva vida, i la d'un entrenador sobrevingut, una vella glòria del València malbaratada, faran un tomb decisiu quan …

LA VERITAT NO SERVEIX DE RES, DE RAMON BREU

El primer que em passa del cap per parlar d’aquesta magnífica novel·la és la rotunditat del títol, que sembla adir-se amb aquests temps de postveritat (o tal vegada de prementida, com albiren alguns). En Pere Teixidor, d’extracció humil, treballa per a una agència de detectius en la Barcelona que amb prou feines s’ha espolsat l’estraperlo. Arran dels encàrrecs que li encomanen entra en contacte amb llocs i sobretot personatges que pel seu origen no hauria d’haver conegut: l’ambient dels combats de boxa, els cercles selectes dels oligarques afins al règim, les starlettes de mig pèl... tot amanit amb la contenció i la corrupció d’uns anys de pau aparent (encara no són pas els veinticinco). La dicotomia vici privat/pública virtut s’encomana al nostre heroi, envoltat d’uns secundaris de luxe. I la xicota de tota la vida queda eclipsada per una noia de club d’alterne. Però no serà pas l’última transformació d’en Pere. Un cop acabat el llibre, es gesta la pregunta: per a quan la continuació…