Passa al contingut principal

CITES PER AL COMENTARI DE "FAHRENHEIT 451", DE RAY BRADBURY

Un clàssic per desgràcia vigent. Integristes de tots els colors (a Tombuctú, al Bible belt del llunyà sud dels Estats Units) obsedits per cremar llibres. El pas previ a cremar persones. Com a la Kristallnacht. Ja ho preveia Voltaire: llegir és perillós. I si no es pot prohibir, caldrà volatilitzar els llibres.
En vam parlar al club de lectura a la biblioteca Pau Piferrer de Vilassar de Dalt, ara fa uns mesos.

0.
Per a l'edificació dels fidels i per al bé de les seves ànimes, els prohibim que mai llegeixin cap llibre, sota pena de condemnació eterna. I, per tal que no els agafi la temptació diabòlica d'instruir-se, prohibim als pares i mares que ensenyin a llegir als seus fills. I, per prevenir qualsevol contravenció al nostre edicte, els prohibim expressament que pensin, sota les mateixes penes.
Signat: Nós, Iúsuf-Xeribi, per la gràcia de Déu, muftí del Sant Imperi Otomà.

Voltaire: De l'horrible perill de la lectura.

1.
Deu haver-hi alguna cosa, alguna cosa que no podem albirar, que fa que una dona es quedi dins d'una casa que s'està cremant; deu haver-hi alguna cosa. Un no s'hi queda per no res. (Montag)
2.
Tots hem de ser iguals...Un llibre és una pistola carregada a casa del veí. Cremi'l. Tregui la bala de l'arma. (Capità Beatty).
3.
Tenim tot el que cal per ser feliços, però no en som. Hi falta alguna cosa...L'únic que jo sabia del cert que faltava eren els llibres que he cremat durant deu o dotze anys. Aleshores vaig pensar que els llibres podrien ajudar-me. (Montag).
4.
Tot això són novel·les, totes tracten de persones que mai no van existir, i això fa que les persones que les llegeixen se sentin infelices amb les seves vides. Els fa voler viure de maneres impossibles. (Capità Beatty).
5.
Tothom ha de llegar alguna cosa en morir, deia el meu avi...Alguna cosa que les teves mans hagin tocat i que serveixi per albergar la teva ànima quan moris. (Granger).
6.

Què fa que el foc sigui tan fascinant? Tant és l'edat que tinguem: què ens hi atreu?...És moviment perpetu, allò que l'home hauria volgut inventar però no ho va fer. (Capità Beatty).

Comentaris

  1. per a pensar una bona estona, joan. Se m'ha posat la " gallina de piel" només de pensar en una hipotètica prohibició de la lectura...
    abraçades i bon inici del 2n trimestre al cole !!! ;-)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'EXPEDICIÓ DEL DOCTOR BALMIS, DE MARÍA SOLAR

Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis , de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però

LA NIT DE LA PAPALLONA, DE MARGARIDA ARITZETA

El premi Barcanova de literatura juvenil 2013 és una història duríssima. La M inicia un procés de metamorfosi, enfrontada al món tot buscant-hi un lloc, fregant la malaltia mental. Als seus somnis d'esdevenir música, s'hi suma l'amor, ambivalent i encarnat per un noi de la seva edat i per un misteriós veterà de guerra balcànic. La clau de volta serà una nit d'excessos, comiat de l'estiu i tal vegada de la vida tal com la M i els seus acòlits la concebien abans d'un fet terrible i confús. La història, plena de sordidesa, abandó, incomprensió, rebel·lia amb causa (o no), nihilisme... no future , en definitiva, no deixa de ser un intent de respondre a la pregunta bàsica: qui sóc jo? La nit de la papallona és una novel·la difícil, tant pel que diu per com ho diu, gens amable i que ofereix poques esperances. No cal enganyar els joves amb mons de llaminadura presidits per un simpàtic ratolinet d'obscures intencions, però segurament hi ha un terme mig.

PARAULES , FLORS I PÓLVORA, DE CINTA ARASA

  És possible (re)crear una Mercè Rodoreda adolescent versemblant, i que el resultat interessi tant el lector que no la coneix com el que sí (i que, conscientment o no, buscarà entre línies connexions  biobibliogràfiques ). Vet aquí, doncs,  Paraules, flors i pólvora . Arasa se’n surt amb gran solvència, de l’àrdua tasca de novel·lar la primera joventut de Rodoreda, que culmina amb el compromís polític i cultural, si és que cal dissociar-los. De la mà de la imaginació de l’autora (documentada, sí, però fruit de la seva creativitat), coneixem i ens creiem una Merceneta de ca seva, que es debat entre el record de l’avi i l’agraïment a l’oncle  americano.  També som testimonis de l’atracció per un adroguer tortosí, implicat en una xarxa tan clandestina com necessària. En acabat, descobrim que aquest personatge és fictici. L’aposta immersiva d’Arasa en aquest joc entre versemblança i biografia, però, encara va més lluny, tot afegint-hi elements tan interessants com una primera narració lit