Ves al contingut principal

WILLIE EL SOÑADOR, D'ANTHONY BROWNE


L'humor i la imaginació són compatibles: només cal fer una ullada als quadres de Magritte. De la mateixa manera, l'expressió àlbum (il·lustrat ) intel·ligent no és cap oxímoron . Els protagonitzats per Willie, un ximpanzé nyicris que porta armilles lletgíssimes, són entranyables en la mesura que ens recorden el nen que vam ser (afegim-hi l'enfilall d'adjectius que més ens convingui).  I això fascina el pare que fulleja el llibre i l'infant que s'adona de la identitat que s'estableix entre tots tres. El millor de tot plegat? Que de ric, d'espavilat i de guapo potser no en té gaire, però que com a somiador és un crack, i a cavall de la seva butaca d'orelles (o més ben dit, en ales de), somia tal com s'ha de somiar: sense límits. Davant de les seves parpelles tancades, que són les mateixes que les nostres, però obertes, d'altres Willies alternatius: d'ara mateix , d'abans i del futur . La imatge, com en tot bon somni, hi adquireix un pes rellevant i convida el nen a descobrir detalls tan divertits com poètics (res de les insipideses intricades de l'ubic Wally). Per la seva banda, en el mateix procés, l'adult que l'acompanya hi descobreix connexions: Dalí, Magritte, Rousseau ... tot sentint-se equidistant entre la tendresa i el desconcert .

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'EXPEDICIÓ DEL DOCTOR BALMIS, DE MARÍA SOLAR

Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis, de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però això s…

DIETES LECTORES

Sovint d’un temps ençà es parla molt de la necessitat d’un canvi a l’escola. Al marge de la conveniència o no de marejar la perdiu amb un tema tan transcendental, sobta la desimboltura i, ateses les obvietats, la impunitat amb què se’n parla. I més encara si professionals de qualsevol àmbit, tot i ignorar-ho tot del pa que s’hi dóna, a peu d’aula, en parlen com si tal cosa. Tothom pot dir-hi la seva, només faltaria, però el soroll generat i les contraordres esgrimides no deixen remar en la direcció que caldria.

La mateixa desorientació es podria aplicar a la gastronomia i/o a la nutrició en general. Productes que de cop i volta es posen de moda, tendències dietètiques (arcaiques, prescriptives...), judicis de valor diversos per a la perplexitat dels menjadors, que som tots.
Però no vull parlar ni d’educació ni de nutrició, sinó tot el contrari. M’explico. Treballo en el primer d’aquests àmbits i confesso que m’agrada menjar. Però em ve de gust estirar el fil d’una metàfora per glossar u…

LLEGIR PER CREAR IMATGES

Fa temps que els mitjans de comunicació es fan ressò dels canvis que si us plau per força està experimentant l'escola. Vist a peu d'aula, tot i el soroll generat (i les aportacions: sinceres, apassionades, generoses, preocupades... fins i tot, producte de la ignorància també) m'envaeix el dubte. Raonable però dubte. Toca innovar perquè és bo o senzillament perquè toca? No en sé pas tant com per pontificar sobre la qüestió. Deixem-ho per als opinadors professionals en tota la seva gradació. Del que sí que estic convençut és que no és cap mal acostar la vida i l'escola, prescindint de les parets que les separen. Dissenteixo del tot de les veus apocalíptiques, tal vegada benintencionades però possiblement... ehem ... desinformades, que afirmen categòricament que la lectura ha perdut la partida davant de les pantalles (les que siguin). Perdoneu l'acudit fàcil i procediu a l'esquinçada de vestidures preceptives. Per què? Perquè nois i noies atrets al cinema pel reclam l…