Ves al contingut principal

LLIURAMENT DEL PREMI BARCANOVA


Hi ha una regla no escrita que afirma qualsevol parlament que dura més de 45 minuts es fa insuportable (que en prenguin nota els polítics). En aquest sentit l'entrega del 12è Premi Barcanova de literatura infantil i juvenil ha estat modèlica: durada, agilitat i sobretot claredat de les idees aportades. 
S'hi ha fet palesa la preocupació per la socialització del llibre de lectura a l'àmbit escolar: no sols perilla l'engranatge editorial (i això és tràgic en una llengua no hegemònica), sinó que hi surten perdent els infants i els joves. Compartir i reutilitzar és bo(nic) i necessari en els temps que corren, però també estem renunciant a la biblioteca personal. I cal no oblidar: un llibre: 10 €; un videojoc: 70 €. Però estem fugint d'estudi.
Delicioses les lectures en veu alta (quina enveja!) de Maria Mercè Roca i Miquel Pujadó, guanyadors de l'edició anterior. Un cop més l'home guanya la màquina: sentint-los llegir fragments dels seus llibres entenc (o no) per què en l'època del zàping i d'Internet els alumnes segueixen embadalint-se quan els explico una història de viva veu o els en llegeixo.
Per últim, l'enhorabona als guanyadors d'aquesta edició: Margarida Aritzeta per El vol de la papallona i Jordi Folck per Ningú. Una història descarnada i una d'humorística. En sentirem a parlar. O millor encara: en sentirem a llegir. O en veurem a...
Tant se val.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

CAMINS D’AIGUA, DE RAIMON PORTELL

Després de llegir-lo amb avidesa, em veig ara obligat (sense que sigui cap imposició externa) a glossar un llibre que, a dreta llei, no he acabat de llegir en la seva totalitat. M’explico. Parlant amb propietat, Camins d’aigua, com el volum previ, Camins de nit, tot i el gruix (considerable i farcit de moltes i molt bones pàgines), no són sinó dos episodis d’una obra que adopta la forma de trilogia, La llum d’Artús. I la tercera part encara no ha sortit! D’aquí que la lectura sigui forçosament inconclusa. De què parla Camins d’aigua? Si no heu llegit (encara) Camins de nit, feu-ho. En primer lloc per entendre la col·locació de les peces que convergiran, inexorablement, en una impressionant partida d’escacs on el Vell Continent serà el tauler. Però sobretot, per familiaritzar-vos amb una saga que val la pena conèixer. Tot s’articula a partir d’una Història amb majúscules alternativa que condiciona una Geografia també amb majúscules alternativa, on, passat el desconcert inicial, es poden …

A BOCA DE CANÓ, DE MANEL ÀLAMO

Els adolescents, lectors o no, poden tenir moltes mancances, però saben distingir les coses autèntiques d'aquelles que no ho són. Per això cal donar-los a tastar de totes totes A boca de canó, un llibre que arribarà a la fibra sensible del lector per poc que s'hi acosti. Es tracta d'una història recurrent, que a mi m'ha recordat, salvant les distàncies, dues grans pel·lícules de Clint Eastwood: Million Dollar Baby i Grand Torino, i que segueix l'esquema heroic clàssic. I això no és un retret, sinó una garantia de bon ofici de l'escriptor. Un vell malcarat (o no), fracassat (això sí) pot exercir de pare/mentor i redimir un/a jove abocat a una vida sense nord. Vera és una noia sense pare, amb una mare drogoaddicta, que troba el seu únic consol xutant a porteria. I se'n surt, destrossant el vell tòpic que les noies no saben jugar a futbol. La seva vida, i la d'un entrenador sobrevingut, una vella glòria del València malbaratada, faran un tomb decisiu quan …

LA VERITAT NO SERVEIX DE RES, DE RAMON BREU

El primer que em passa del cap per parlar d’aquesta magnífica novel·la és la rotunditat del títol, que sembla adir-se amb aquests temps de postveritat (o tal vegada de prementida, com albiren alguns). En Pere Teixidor, d’extracció humil, treballa per a una agència de detectius en la Barcelona que amb prou feines s’ha espolsat l’estraperlo. Arran dels encàrrecs que li encomanen entra en contacte amb llocs i sobretot personatges que pel seu origen no hauria d’haver conegut: l’ambient dels combats de boxa, els cercles selectes dels oligarques afins al règim, les starlettes de mig pèl... tot amanit amb la contenció i la corrupció d’uns anys de pau aparent (encara no són pas els veinticinco). La dicotomia vici privat/pública virtut s’encomana al nostre heroi, envoltat d’uns secundaris de luxe. I la xicota de tota la vida queda eclipsada per una noia de club d’alterne. Però no serà pas l’última transformació d’en Pere. Un cop acabat el llibre, es gesta la pregunta: per a quan la continuació…