Diu que un amic del cosí d'un veí de la meva germana anava conduint una nit per una carretera solitària quan, de cop, va veure en un revolt una noia que feia autoestop. En aturar-se al seu costat, va adonar-se que anava vestida de blanc i que tenia les faccions extremadament pàl·lides...Sí, es tracta de la famosa llegenda urbana que tots hem sentit explicar i a la qual hem afegit detalls de pròpia collita. Feu la prova, a classe. Us escoltaran. I segons com, qui més qui menys s'apressarà a dir ON ha passat i QUAN ha passat. Un excel·lent primer pas per treballar expressió oral. I folklore, simbologia, estructura del text narratiu, prejudicis, sentit crític...I comprensió lectora i expressió escrita.
Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis , de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada