Diu que un amic del cosí d'un veí de la meva germana anava conduint una nit per una carretera solitària quan, de cop, va veure en un revolt una noia que feia autoestop. En aturar-se al seu costat, va adonar-se que anava vestida de blanc i que tenia les faccions extremadament pàl·lides...Sí, es tracta de la famosa llegenda urbana que tots hem sentit explicar i a la qual hem afegit detalls de pròpia collita. Feu la prova, a classe. Us escoltaran. I segons com, qui més qui menys s'apressarà a dir ON ha passat i QUAN ha passat. Un excel·lent primer pas per treballar expressió oral. I folklore, simbologia, estructura del text narratiu, prejudicis, sentit crític...I comprensió lectora i expressió escrita.
És possible (re)crear una Mercè Rodoreda adolescent versemblant, i que el resultat interessi tant el lector que no la coneix com el que sí (i que, conscientment o no, buscarà entre línies connexions biobibliogràfiques ). Vet aquí, doncs, Paraules, flors i pólvora . Arasa se’n surt amb gran solvència, de l’àrdua tasca de novel·lar la primera joventut de Rodoreda, que culmina amb el compromís polític i cultural, si és que cal dissociar-los. De la mà de la imaginació de l’autora (documentada, sí, però fruit de la seva creativitat), coneixem i ens creiem una Merceneta de ca seva, que es debat entre el record de l’avi i l’agraïment a l’oncle americano. També som testimonis de l’atracció per un adroguer tortosí, implicat en una xarxa tan clandestina com necessària. En acabat, descobrim que aquest personatge és fictici. L’aposta immersiva d’Arasa en aquest joc entre versemblança i biografia, però, encara va més lluny, tot afegint-hi elements tan interessants...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada