Ves al contingut principal

ALLÀ ON VIUEN ELS MONSTRES, DE MAURICE SENDAK




Tots tenim o hauríem de tenir una definició d'urgència per explicar què és un clàssic. I més si considerem que aquest concepte abasta ja gèneres "no clàssics", com ara l'àlbum il·lustrat. Intentem ara una definició a pèl: llibre dirigit a públic infantil, amb preeminència d'il·lustració però amb presència també de text, perquè l'infant ho llegeixi autònomament (o no), i que segurament admet lectures a més d'un nivell. A poc a poc ens hem acostat a un àlbum il·lustrat clàssic, quod erat demostrandum. O si hi insistim, l'àlbum il·lustrat Allà on viuen els monstres. L'anècdota d'arrencada és prou coneguda: un nen que es porta malament (recordeu quan no hi havia etiquetes per al nen que, senzillament, era de la pell de Barrabàs?). Castigat per una mare absent del relat, s'evadeix amb la imaginació. Hi destaquem el simbolisme dels dibuixos i de l'acció, reblats per un text brevíssim: el nen, vestit amb una pell de llop com si fos un xaman siberià, esdevé , després d'un viatge a l'altre confí del món, el rei dels monstres. Els controla amb la seva mirada magnètica i aquests, que també tenen el seu cor, li dediquen un afectuós " et devorarem! " per convènce'l que no torni a casa a temps que es refredi el sopar de reclús infantil. La imaginació (i l'espai i el temps subjectius) desborden pel caparró coronat del nen, i fins i tot per la seva habitació. Quedarà el sopar, tebi , com a mostra de l'amor incondicional matern, tot i les maneres o el salvatgisme de la criatura. I qui estigui lliure de pecat, que hi clavi la primera queixalada.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

A BOCA DE CANÓ, DE MANEL ÀLAMO

Els adolescents, lectors o no, poden tenir moltes mancances, però saben distingir les coses autèntiques d'aquelles que no ho són. Per això cal donar-los a tastar de totes totes A boca de canó, un llibre que arribarà a la fibra sensible del lector per poc que s'hi acosti. Es tracta d'una història recurrent, que a mi m'ha recordat, salvant les distàncies, dues grans pel·lícules de Clint Eastwood: Million Dollar Baby i Grand Torino, i que segueix l'esquema heroic clàssic. I això no és un retret, sinó una garantia de bon ofici de l'escriptor. Un vell malcarat (o no), fracassat (això sí) pot exercir de pare/mentor i redimir un/a jove abocat a una vida sense nord. Vera és una noia sense pare, amb una mare drogoaddicta, que troba el seu únic consol xutant a porteria. I se'n surt, destrossant el vell tòpic que les noies no saben jugar a futbol. La seva vida, i la d'un entrenador sobrevingut, una vella glòria del València malbaratada, faran un tomb decisiu quan …

LA VERITAT NO SERVEIX DE RES, DE RAMON BREU

El primer que em passa del cap per parlar d’aquesta magnífica novel·la és la rotunditat del títol, que sembla adir-se amb aquests temps de postveritat (o tal vegada de prementida, com albiren alguns). En Pere Teixidor, d’extracció humil, treballa per a una agència de detectius en la Barcelona que amb prou feines s’ha espolsat l’estraperlo. Arran dels encàrrecs que li encomanen entra en contacte amb llocs i sobretot personatges que pel seu origen no hauria d’haver conegut: l’ambient dels combats de boxa, els cercles selectes dels oligarques afins al règim, les starlettes de mig pèl... tot amanit amb la contenció i la corrupció d’uns anys de pau aparent (encara no són pas els veinticinco). La dicotomia vici privat/pública virtut s’encomana al nostre heroi, envoltat d’uns secundaris de luxe. I la xicota de tota la vida queda eclipsada per una noia de club d’alterne. Però no serà pas l’última transformació d’en Pere. Un cop acabat el llibre, es gesta la pregunta: per a quan la continuació…

LA FILLA DEL NORD, DE MARIA DOLORS MILLAT

En moments convulsos pel que fa a l’adscripció personal, una cita (n’ignoro la procedència) ve especialment a tomb: la veritable pàtria d’un mateix és la infància. I de passada, em serveix per entrellaçar amb la història que glossa aquesta magnífica novel·la. El món de la Berthe, neoyorquina d’adopció, trontolla quan descobreix la infidelitat flagrant del seu xicot, que entre d’altres raons, desencadenarà el retorn sobtat a la pàtria de debò a què al·ludíem: Sept-Îles, al gran nord canadenc. Amb una parada i fonda a mig camí que connectarà amb la primera infància i amb el desvetllament d’un secret que ni tan sols albira. A Sept-Îles, de retruc, després d’un esdeveniment tràgic en el sentit etimològic de la paraula, la Berthe-nena hi havia conegut vincles més poderosos que el de la sang: l’afecte maternal inèdit i el primer amor. Al llarg de la trama, esplèndida, la Berthe navega entre l’afecte maternal que li arriba de fonts diverses i l’amor (un d’impossible, tràgic per tant, i un altre…