No sé on vaig llegir que publicar un llibre de poesia i pretendre fer-s'hi famós és tan difícil com llençar un pètal al buit i esperar-ne l'eco. Malgrat tot, se m'acudeixen mil raons per continuar lluitant per aquest eco tan improbable i tan irracional. Però què seria de nosaltres sense les petites bogeries com aquesta? L'amor per les paraules, el repte de la concisió, el transcriure un punt de vista únic, el fet de voler-lo compartir...podrien explicar l'inexplicable. L'amic Joan en sap un niu, de tot això. Sereu capaços de la transgressió que suposa travessar cap a l'altre costat del mirall, com una Alícia que frisa pel país de les meravelles?
Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis , de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però
moltíssimes gràcies joan , m'ha encantat el teu post... Esperaré a l'eco del pètal però mestrestant ja tinc el millor, que és l'estima que he rebut i estic rebent de la família i de tants i tants amics i amigues.
ResponEliminaBon Nadal, company i descansa per carregar piles !!
Fins l'any vinent ! ;-) joan