Ves al contingut principal

SO FAR, QUITE GOOD (O BALANÇ APRESSAT)


Déu n'hi do aquest any previ als fastos del 2014!
La factoria no ha deixat de treure fum! (Metàfora un pèl gastada, però).
Vam tenir el (dubtós) privilegi de repetir com a aplicador i corrector de la prova de competències bàsiques. 
Vam ser-hi a les primeres Jornades d'Humanitats del Col·legi de Llicenciats, celebrada a la UIC al març, com a pas previ al curs sobre expressió escrita (Escola d'Estiu, també del CDL).
Vam presentar Música amagada i vam tenir un primer contacte amb els lectors al col·legi Cardenal Spínola (Barcelona) i a l'IES Domènech i Montaner de Reus (gràcies des d'aquí a les professores!).
I la xerrada sobre Fahrenheit 451 a la biblioteca Pau Piferrer de Vilassar de Dalt. Gràcies, amic Joan!
A l'abril, com va sent habitual, entrega de premis del Projecte Lectura Jove a la Biblioteca Pompeu Fabra (forza a l'equip: Carles, Elisabeth, Sònia i Sílvia--just simply the best). Bravo pel tràiler del Cyrano, dels nois i noies de 1r d'ESO, que va merèixer una menció per part de Rosa Sensat!
Va aparèixer per fi Un caprici enorme a Cavall Fort: el nen que, acostumat a tenir-ho tot, s'adona que un gran regal és també una gran responsabilitat.
Al novembre, una nova edició de la jornada de crítics de la revista Faristol, de trepidantesca memòria (amb permís d'en Màrius Serra).
I tenim en la cua d'impressió dos llibres La llegenda de sant Jordi, dins de la col·lecció "Llegendes catalanes" (Bromera) i Receptes per somiar (Animallibres).
Vam elaborar la guia de lectura de 666 calaixos, de Jordi Folck, per a Barcanova. Segueixen vigents els quaderns d'ortografia Lletres a lloc per a l'ESO (també en castellà: Letras en juego) de Barcanova. Tot amanit amb col·laboracions amb Text-La Galera (manuals de llengua d'ESO que no hem acabat de quallar) i un munt de ressenyes per a Bromera/Algar i per a la revista Faristol. 
Uf!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

A BOCA DE CANÓ, DE MANEL ÀLAMO

Els adolescents, lectors o no, poden tenir moltes mancances, però saben distingir les coses autèntiques d'aquelles que no ho són. Per això cal donar-los a tastar de totes totes A boca de canó, un llibre que arribarà a la fibra sensible del lector per poc que s'hi acosti. Es tracta d'una història recurrent, que a mi m'ha recordat, salvant les distàncies, dues grans pel·lícules de Clint Eastwood: Million Dollar Baby i Grand Torino, i que segueix l'esquema heroic clàssic. I això no és un retret, sinó una garantia de bon ofici de l'escriptor. Un vell malcarat (o no), fracassat (això sí) pot exercir de pare/mentor i redimir un/a jove abocat a una vida sense nord. Vera és una noia sense pare, amb una mare drogoaddicta, que troba el seu únic consol xutant a porteria. I se'n surt, destrossant el vell tòpic que les noies no saben jugar a futbol. La seva vida, i la d'un entrenador sobrevingut, una vella glòria del València malbaratada, faran un tomb decisiu quan …

LA VERITAT NO SERVEIX DE RES, DE RAMON BREU

El primer que em passa del cap per parlar d’aquesta magnífica novel·la és la rotunditat del títol, que sembla adir-se amb aquests temps de postveritat (o tal vegada de prementida, com albiren alguns). En Pere Teixidor, d’extracció humil, treballa per a una agència de detectius en la Barcelona que amb prou feines s’ha espolsat l’estraperlo. Arran dels encàrrecs que li encomanen entra en contacte amb llocs i sobretot personatges que pel seu origen no hauria d’haver conegut: l’ambient dels combats de boxa, els cercles selectes dels oligarques afins al règim, les starlettes de mig pèl... tot amanit amb la contenció i la corrupció d’uns anys de pau aparent (encara no són pas els veinticinco). La dicotomia vici privat/pública virtut s’encomana al nostre heroi, envoltat d’uns secundaris de luxe. I la xicota de tota la vida queda eclipsada per una noia de club d’alterne. Però no serà pas l’última transformació d’en Pere. Un cop acabat el llibre, es gesta la pregunta: per a quan la continuació…

LA FILLA DEL NORD, DE MARIA DOLORS MILLAT

En moments convulsos pel que fa a l’adscripció personal, una cita (n’ignoro la procedència) ve especialment a tomb: la veritable pàtria d’un mateix és la infància. I de passada, em serveix per entrellaçar amb la història que glossa aquesta magnífica novel·la. El món de la Berthe, neoyorquina d’adopció, trontolla quan descobreix la infidelitat flagrant del seu xicot, que entre d’altres raons, desencadenarà el retorn sobtat a la pàtria de debò a què al·ludíem: Sept-Îles, al gran nord canadenc. Amb una parada i fonda a mig camí que connectarà amb la primera infància i amb el desvetllament d’un secret que ni tan sols albira. A Sept-Îles, de retruc, després d’un esdeveniment tràgic en el sentit etimològic de la paraula, la Berthe-nena hi havia conegut vincles més poderosos que el de la sang: l’afecte maternal inèdit i el primer amor. Al llarg de la trama, esplèndida, la Berthe navega entre l’afecte maternal que li arriba de fonts diverses i l’amor (un d’impossible, tràgic per tant, i un altre…