Ves al contingut principal

SO FAR, QUITE GOOD (O BALANÇ APRESSAT)


Déu n'hi do aquest any previ als fastos del 2014!
La factoria no ha deixat de treure fum! (Metàfora un pèl gastada, però).
Vam tenir el (dubtós) privilegi de repetir com a aplicador i corrector de la prova de competències bàsiques. 
Vam ser-hi a les primeres Jornades d'Humanitats del Col·legi de Llicenciats, celebrada a la UIC al març, com a pas previ al curs sobre expressió escrita (Escola d'Estiu, també del CDL).
Vam presentar Música amagada i vam tenir un primer contacte amb els lectors al col·legi Cardenal Spínola (Barcelona) i a l'IES Domènech i Montaner de Reus (gràcies des d'aquí a les professores!).
I la xerrada sobre Fahrenheit 451 a la biblioteca Pau Piferrer de Vilassar de Dalt. Gràcies, amic Joan!
A l'abril, com va sent habitual, entrega de premis del Projecte Lectura Jove a la Biblioteca Pompeu Fabra (forza a l'equip: Carles, Elisabeth, Sònia i Sílvia--just simply the best). Bravo pel tràiler del Cyrano, dels nois i noies de 1r d'ESO, que va merèixer una menció per part de Rosa Sensat!
Va aparèixer per fi Un caprici enorme a Cavall Fort: el nen que, acostumat a tenir-ho tot, s'adona que un gran regal és també una gran responsabilitat.
Al novembre, una nova edició de la jornada de crítics de la revista Faristol, de trepidantesca memòria (amb permís d'en Màrius Serra).
I tenim en la cua d'impressió dos llibres La llegenda de sant Jordi, dins de la col·lecció "Llegendes catalanes" (Bromera) i Receptes per somiar (Animallibres).
Vam elaborar la guia de lectura de 666 calaixos, de Jordi Folck, per a Barcanova. Segueixen vigents els quaderns d'ortografia Lletres a lloc per a l'ESO (també en castellà: Letras en juego) de Barcanova. Tot amanit amb col·laboracions amb Text-La Galera (manuals de llengua d'ESO que no hem acabat de quallar) i un munt de ressenyes per a Bromera/Algar i per a la revista Faristol. 
Uf!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'EXPEDICIÓ DEL DOCTOR BALMIS, DE MARÍA SOLAR

Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis, de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però això s…

DIETES LECTORES

Sovint d’un temps ençà es parla molt de la necessitat d’un canvi a l’escola. Al marge de la conveniència o no de marejar la perdiu amb un tema tan transcendental, sobta la desimboltura i, ateses les obvietats, la impunitat amb què se’n parla. I més encara si professionals de qualsevol àmbit, tot i ignorar-ho tot del pa que s’hi dóna, a peu d’aula, en parlen com si tal cosa. Tothom pot dir-hi la seva, només faltaria, però el soroll generat i les contraordres esgrimides no deixen remar en la direcció que caldria.

La mateixa desorientació es podria aplicar a la gastronomia i/o a la nutrició en general. Productes que de cop i volta es posen de moda, tendències dietètiques (arcaiques, prescriptives...), judicis de valor diversos per a la perplexitat dels menjadors, que som tots.
Però no vull parlar ni d’educació ni de nutrició, sinó tot el contrari. M’explico. Treballo en el primer d’aquests àmbits i confesso que m’agrada menjar. Però em ve de gust estirar el fil d’una metàfora per glossar u…

LLEGIR PER CREAR IMATGES

Fa temps que els mitjans de comunicació es fan ressò dels canvis que si us plau per força està experimentant l'escola. Vist a peu d'aula, tot i el soroll generat (i les aportacions: sinceres, apassionades, generoses, preocupades... fins i tot, producte de la ignorància també) m'envaeix el dubte. Raonable però dubte. Toca innovar perquè és bo o senzillament perquè toca? No en sé pas tant com per pontificar sobre la qüestió. Deixem-ho per als opinadors professionals en tota la seva gradació. Del que sí que estic convençut és que no és cap mal acostar la vida i l'escola, prescindint de les parets que les separen. Dissenteixo del tot de les veus apocalíptiques, tal vegada benintencionades però possiblement... ehem ... desinformades, que afirmen categòricament que la lectura ha perdut la partida davant de les pantalles (les que siguin). Perdoneu l'acudit fàcil i procediu a l'esquinçada de vestidures preceptives. Per què? Perquè nois i noies atrets al cinema pel reclam l…