Passa al contingut principal

SO FAR, QUITE GOOD (O BALANÇ APRESSAT)


Déu n'hi do aquest any previ als fastos del 2014!
La factoria no ha deixat de treure fum! (Metàfora un pèl gastada, però).
Vam tenir el (dubtós) privilegi de repetir com a aplicador i corrector de la prova de competències bàsiques. 
Vam ser-hi a les primeres Jornades d'Humanitats del Col·legi de Llicenciats, celebrada a la UIC al març, com a pas previ al curs sobre expressió escrita (Escola d'Estiu, també del CDL).
Vam presentar Música amagada i vam tenir un primer contacte amb els lectors al col·legi Cardenal Spínola (Barcelona) i a l'IES Domènech i Montaner de Reus (gràcies des d'aquí a les professores!).
I la xerrada sobre Fahrenheit 451 a la biblioteca Pau Piferrer de Vilassar de Dalt. Gràcies, amic Joan!
A l'abril, com va sent habitual, entrega de premis del Projecte Lectura Jove a la Biblioteca Pompeu Fabra (forza a l'equip: Carles, Elisabeth, Sònia i Sílvia--just simply the best). Bravo pel tràiler del Cyrano, dels nois i noies de 1r d'ESO, que va merèixer una menció per part de Rosa Sensat!
Va aparèixer per fi Un caprici enorme a Cavall Fort: el nen que, acostumat a tenir-ho tot, s'adona que un gran regal és també una gran responsabilitat.
Al novembre, una nova edició de la jornada de crítics de la revista Faristol, de trepidantesca memòria (amb permís d'en Màrius Serra).
I tenim en la cua d'impressió dos llibres La llegenda de sant Jordi, dins de la col·lecció "Llegendes catalanes" (Bromera) i Receptes per somiar (Animallibres).
Vam elaborar la guia de lectura de 666 calaixos, de Jordi Folck, per a Barcanova. Segueixen vigents els quaderns d'ortografia Lletres a lloc per a l'ESO (també en castellà: Letras en juego) de Barcanova. Tot amanit amb col·laboracions amb Text-La Galera (manuals de llengua d'ESO que no hem acabat de quallar) i un munt de ressenyes per a Bromera/Algar i per a la revista Faristol. 
Uf!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'EXPEDICIÓ DEL DOCTOR BALMIS, DE MARÍA SOLAR

Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis , de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però

NO VENIMOS DEL LATÍN, DE CARME JIMÉNEZ HUERTAS

Confesso que en una primera instància, com a romanista, no em podia mirar un títol així sinó amb una certa condescendència. L’agosarament del text, ja des de bon començament, em va engrescar a la lectura, convençut que acabaria descobrint on trontollava l’entramat. Doncs no. A la llum d’unes poques afirmacions, incontestables de tan lúcides, vaig veure com se sacsejaven un seguit de creences inalterables i inqüestionades ja des de l’època llunyana en què freqüentàvem l’Aula Magna de la sacrosanta Facultat de Filologia. Sempre havíem cregut en el dogma que el llatí que els romans van estendre per l’Imperi es va corrompre,  tot cedint el pas al llatí vulgar. Un llatí vulgar que al seu torn es fragmentaria en diverses parles, gràcies a l’acció del substrat i del superestrat i amb la correcció del grau de romanització inicial i del poder polític final. I tot això amanit amb la mediatització del poder terrenal de l’Església. Però una via d’aigua enorme apareix en aquest sòlid buc c

¡HASTA LAS ESTRELLAS! DE MARTA ZUBIRÍA

  Ilustraciones de Lyona Por deformación profesional y quizá también por comodidad, no suelo leer ni criticar libros dirigidos al público infantil. Sin embargo, en ocasiones contravengo mis principios,y en este caso ha sido por una muy buena razón. Tenemos aquí un libro precioso en más de un sentido, escrito, ilustrado y editado con oficio y gusto. Se trata de una historia que garantizará felices sueños a quien la lea en voz alta y sobre todo (cosa que merece todos los esfuerzos) a quien la escuche leer. En ella nada está dejado al azar, ya desde la primera frase: "Aquel verano sería diferente para Candela." Toda una declaración de intenciones que se afianza en el simbolismo de los nombres de los personajes. Candela (luz), acompañada de su perrito Luka (nuevamente luz) echa de menos una amiguita con quien compartir juegos en la aldea donde pasa el verano con los abuelos, para quienes es una Bolboreta (mariposa). El deseo de la niña se cumplirá por partida doble al conocer y a