Passa al contingut principal

LA RECEPTA MÀGICA PER FER LLEGIR NO EXISTEIX


És just que si l’objectiu bàsic de la institució escolar sigui que l’alumnat s’insereixi dins la societat que l’acull, aquesta pugui elaborar un llistat de condicions. Depenent del moment històric (llegiu-hi també de les modes pedagògiques), aquesta desiderata adopta una forma o una altra.
Existeix, però, un consens generalitzat al voltant de l’afirmació que no es llegeix prou (i que sí que caldria).  Hi haurà qui en responsabilitzarà el pes de les imatges o la immediatesa dels clics de ratolí, aspectes amb els quals el llibre imprès no pot competir.
Possiblement alguna pràctica docent consolidada incideixi també en aquesta desafecció palesa. Seria absurd, per exemple, que, com a adults, al cine algú ens fes verificar, seqüència per seqüència, que hem entès la trama de la pel·lícula abans de reprendre’n la projecció. O haver de redactar una monografia estereotipada després de veure una temporada sencera de la nostra sèrie de capçalera.
Res no fa pensar tampoc que a un/a adolescent li hagi d’agradar afegir paraules a les que ja ha llegit (i menys encara sabent què és el que s’espera que faci, en acabat).
En el millor dels casos li falta perspectiva literària i maduresa personal per aconseguir un producte interessant d’escriure... i de corregir, cal no oblidar-ho.
La predisposició d’uns i d’altres canvia si la proposta esdevé un repte amb unes coordenades diferents i assumint unes dinàmiques diametralment oposades.
El punt de partida, de tan senzill, resulta obvi però no per això deixarem d’enunciar-lo: una bona història, és clar, però treballada d’una altra manera.

Convertir el que s’ha llegit en un booktrailer.

Comentaris

  1. Sí, fer. Entendre per fer. Lluitar contra l'alienació de fer coses sense comprendre la finalotat. Fer l'esforç d'avaluar allò que ensenyem, menysprear la tradició quan no sigui útil.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'EXPEDICIÓ DEL DOCTOR BALMIS, DE MARÍA SOLAR

Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis , de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però

NO VENIMOS DEL LATÍN, DE CARME JIMÉNEZ HUERTAS

Confesso que en una primera instància, com a romanista, no em podia mirar un títol així sinó amb una certa condescendència. L’agosarament del text, ja des de bon començament, em va engrescar a la lectura, convençut que acabaria descobrint on trontollava l’entramat. Doncs no. A la llum d’unes poques afirmacions, incontestables de tan lúcides, vaig veure com se sacsejaven un seguit de creences inalterables i inqüestionades ja des de l’època llunyana en què freqüentàvem l’Aula Magna de la sacrosanta Facultat de Filologia. Sempre havíem cregut en el dogma que el llatí que els romans van estendre per l’Imperi es va corrompre,  tot cedint el pas al llatí vulgar. Un llatí vulgar que al seu torn es fragmentaria en diverses parles, gràcies a l’acció del substrat i del superestrat i amb la correcció del grau de romanització inicial i del poder polític final. I tot això amanit amb la mediatització del poder terrenal de l’Església. Però una via d’aigua enorme apareix en aquest sòlid buc c

¡HASTA LAS ESTRELLAS! DE MARTA ZUBIRÍA

  Ilustraciones de Lyona Por deformación profesional y quizá también por comodidad, no suelo leer ni criticar libros dirigidos al público infantil. Sin embargo, en ocasiones contravengo mis principios,y en este caso ha sido por una muy buena razón. Tenemos aquí un libro precioso en más de un sentido, escrito, ilustrado y editado con oficio y gusto. Se trata de una historia que garantizará felices sueños a quien la lea en voz alta y sobre todo (cosa que merece todos los esfuerzos) a quien la escuche leer. En ella nada está dejado al azar, ya desde la primera frase: "Aquel verano sería diferente para Candela." Toda una declaración de intenciones que se afianza en el simbolismo de los nombres de los personajes. Candela (luz), acompañada de su perrito Luka (nuevamente luz) echa de menos una amiguita con quien compartir juegos en la aldea donde pasa el verano con los abuelos, para quienes es una Bolboreta (mariposa). El deseo de la niña se cumplirá por partida doble al conocer y a