JOAN BUSTOS: SOBRE LLIBRES

  El punt de partida és que no hi ha receptes infal·libles. Però el que sí que ens ha funcionat, de vegades, ha estat tenir en compte aquests paràmetres: 1. Òbviament, conèixer de primera mà el producte i oferir-ne el que considerem millor. Les crítiques que Faristol publica cada dilluns són un bon referent perquè el/la professor llegeixi i també perquè els posi a taula. 2. A banda de qualitat, ha d'haver-hi varietat: de gèneres, de dificultat lectora, de temàtiques, de producció de Km 0 (com hem llegit alguna vegada) però també de llibre traduït... 3. Elaborar un llistat per al curs. Demanar als/les alumnes que busquin quins llibres els podrien agradar més: no sols pel tema que tracten o per l'autor/a, sinó també (no cal menystenir altres variables) per la llargada o pel preu. 4. Esgarrapar una estona fixa, relaxada, per llegir a l'aula. Trenta minuts setmanals, per exemple. El docent, arribat el cas, també s'hi pot posar. 5. Permetre (o estimular) l'intercanvi, no...

  No sabíem res del  showman  sud-africà Trevor Noah, ni de la particularíssima (i absurda) taxonomia imposada per l’ apartheid  sobre la majoria dels ciutadans. Havíem sentit a parlar, això sí, dels límits de l’humor i sentíem un rebuig frontal per la tirania del que és políticament correcte. Amb tot el dret del món, pel fet de ser  persona de color  (que, com veurem, no és el mateix que ser  negre ), en Noah se’n fum de la pobresa viscuda, de la ridiculesa de les etiquetes, de la rigidesa dels marcs mentals vigents (abans i ara). I ho fa de la millor, o tal vegada de l'única, manera possible: trenant anècdotes hilarants viscudes en primera persona. Des de baixar en marxa d’un microbús a fer creure a la besàvia cega que és un esperit (total, només s’havia fet caca), l’entremaliat d’en Trevor (a qui els familiars anomenen  Terror ) aconsegueix sobreposar-se al règim gràcies a la determinació de la mare i a la seva pròpia convicció, la mateixa que ...

  Acqua alta  és el terme que fan servir els venecians quan l’aigua, omnipresent, arriba a nivells que entorpeixen o fan perillar l’activitat i la seguretat humanes. I també és el títol del darrer llibre de Cinta Arasa. La Lauretta, una Greta Thunberg meridional i hiperactiva, està determinada a salvar Venècia, com a primer pas per recuperar un temps passat més humà i com a metàfora del món: salvar la ciutat significa salvar el planeta. Per donar suport a la seva tossuderia sistemàtica, la nena ha sabut envoltar-se d’un seguit de persones dels més diversos àmbits i capacitats, que reaprenen si us plau per força la importància de la col·laboració. I més encara si la causa s’ho val. El primer, l’avi rellotger, que havia estat capaç d'intuir quan la ciutat que tant s’estimen havia de patir inundacions. El to, dinàmic, imaginatiu i en ocasions un pèl esbojarrat, per què no, ens recorda Rodari. També ens hi fan pensar el nom dels personatges, les seves dèries i el vessant ideològic...

Són tota una institució en l'àmbit de les lletres. Personalment, em sento contentíssim pel guardó concedit, en la categoria de literatura infantil i juvenil, a la Cinta Arasa per Paraules, flors i pólvora. En parlo unes entrades més avall, però sempre millor escoltar  l'autora. L'enhorabona!

  Els secrets, com les onades de la mar, retornen sobre ells mateixos, incessants, fins que són descoberts. Així, durant l’agost dels seus setze anys, en David descobrirà un secret sobre la història del poble on passa els estius, que es remunta a dècades enrere. I, alhora, descobrirà la passió del primer amor, aquell sentiment que ens trasbalsa en un moment vital. Com la Lucía, malgrat la seva relació anterior. Per això, per damunt de tot, El Cementiri de Vaixells és una novel·la sobre la dignitat i contra qualsevol mena d’abús. Una novel·la sobre qui pren partit i actua perquè no triomfi qui se sent impune, qui se sent per damunt dels altres. Una novel·la, en definitiva, que va filant un misteri apassionant per revelar la misèria dels uns i la grandesa dels altres, aquella grandesa que qualsevol de nosaltres trobarà al seu interior, si es reconcilia amb els secrets i mira la vida de cara.

  Enllaç al catàleg d'aquest manual per a l'ESO En coautoria amb el company i amic Jordi Bosch.

  Ja tenim a tocar el curs escolar. El segon que iniciarem amb màscara ( mascareta  és una denominació imposada per l'ús, però espúria). A l'enllaç hi ha una  activitat que relaciona l'ús de la màscara amb la tasca dels superherois , amb la qual vam començar el curs a 1r d'ESO. Els superherois ens protegeixen en la ficció, i en la vida real la màscara ens protegeix del mal de debò. I aquí es pot accedir a un text ameníssim, ideal per a una comprensió lectora,  relacionat amb el tema. La fotografia està treta de photosforclass, un banc d'imatges lliures, completíssim.